Vacances a pagès: "Podem tastar una fruita boníssima"

LleidaHi ha una èpica al voltant del món pagès. El nostre imaginari ens omple de fotografies, pel·lícules, llibres i cançons que lloen i idealitzen l’activitat agrícola. Ho explicava molt bé el cantautor Jordi Oró, als quals alguns etiqueten com la versió ponentina d’en Raimon, quan sobre els tractors cantava, als anys setanta, “soc pagès, soc camperol i així visc satisfet”.

En aquesta línia s’ha construït una oferta d’experiències creixent que pretenen il·lusionar els turistes amb una imatge bucòlica de la pagesia. El pioner d’aquest concepte és el municipi d'Aitona (al Segrià), que ja l’any 2011 va promoure la floració dels arbres fruiters per atraure turistes, una iniciativa que avui és tot un clàssic dels primers mesos de primavera.

Però la cosa va anar a més. L’any 2019, Fruiturisme, la marca turística d’Aitona, va desembarcar amb una altra idea: apadrinar arbres perquè els urbanites poguessin fer-se seu el producte estrella de Lleida: la fruita. El primer turista de renom que va inaugurar aquesta proposta va ser l’empresari lleidatà Tatxo Benet i, amb el pas dels anys, la iniciativa ha anat agafant volada, amb més de 200 padrins donats d’alta durant els últims sis anys.

L’apadrinament d’un fruiter a Aitona comporta la possessió d’un document que ho certifica i l’experiència de collir personalment la fruita que hi surti cada estiu. Però, davant l'augment de l'interès turístic que ha despertat aquesta iniciativa, Fruiturisme ha anat més enllà en els últims anys. Ja no cal apadrinar un arbre per anar a Aitona a collir una caixa de fruita. Hi pot anar qualsevol que vulgui fer de pagès durant unes hores.

La idea ha anat incorporant una alta varietat de productes de la terra. Van començar amb els clàssics fruits d’Aitona (préssecs, nectarines i paraguaians), després van incorporar les figues i l’any 2024 es van poder collir nous i cireres i, enguany, per primer cop, albercocs i olives. Per a aquestes últimes s’haurà d’esperar a finals d’octubre, exactament quan se’n podrà obtenir l’oli verd (el primer de la temporada), i “els turistes hauran d’assumir el repte de collir-les com ho feien els nostres padrins, emparrats sobre un banc de fusta i amb una arpeta a la mà”, explica Bea Obis, tècnica de turisme de l’Ajuntament d’Aitona.

“Això ho fem per promocionar la nostra feina, perquè la gent conegui com es cultiva i com es cull la fruita que compra cada setmana als supermercats”, explica Cisco Calzada, pagès d’Aitona i un dels propietaris de les finques on té lloc aquest projecte turístic. Els agricultors que participen en aquesta iniciativa reben una compensació per part de l’Ajuntament, que els compra la fruita collida per sobre del preu de mercat. Els turistes, per la seva banda, paguen a baix cost en funció del que cullen (50 euros per vuit quilos de préssecs o 30 euros per quatre quilos de figues), a més de poder gaudir d’un esmorzar o d’un vermut.

“Ja és la tercera vegada que venim a Aitona perquè ens encanta aquest turisme de proximitat", comenta Carlos Bujan, un veí de Barcelona que va visitar el poble amb la seva parella d’origen filipí, Reshyll Custodio. "Aquesta experiència em recorda molt la meva infància al meu país”, comenta Custodio. “Nosaltres, que som de ciutat, tenim una oportunitat molt bona de visitar el camp de veritat”, expliquen Pere i Mariví Santana, dos germans de Badalona. “Amb aquesta iniciativa podem tastar una fruita boníssima”, asseguren Mireia Arisa i Sergi Cuesta, una parella de Camprodon que va descobrir l’oferta turística gràcies a una primera visita a Aitona per la floració la primavera passada.

Festes amb bona olor

Les experiències de pagès durant l’estiu van més enllà dels arbres fruiters. També en tenim exemples amb les plantes aromàtiques i, concretament, amb la lavanda. A Santa Eulàlia de Ronçana, al bell mig de la vall del Tenes (al Vallès Oriental), durant les tres setmanes que es pot collir cada any la lavanda (el mes de juny), gairebé cada dia hi ha una festa. La idea va sortir de Pilar Comes, l’any 2007. Aleshores, ella encara era professora de didàctica de la geografia al departament d’educació de la UAB. Només tenia 50 anys, però volia preparar la seva jubilació amb un projecte que li permetés tenir un model de negoci rendible amb poques hectàrees de cultiu d’herbes aromàtiques. El va anomenar el Parc de les Olors i, dos anys més tard, en va promoure una xarxa perquè se’n creessin més arreu de Catalunya. Ara ja n’hi ha una quinzena, com el de Linyola (Pla d’Urgell), Sant Marçal (Alt Penedès), Celrà (Gironès), Taradell (Osona) i Mont-roig del Camp (Baix Camp). Tots aquests parcs ofereixen, de manera autònoma, propostes molt semblants per tal de dinamitzar el coneixement i la sensibilitat per les plantes aromàtiques entre la població catalana.

L’any 2015, quan encara no s’havia jubilat, Comes va comprar un terreny de dotze hectàrees, ara coneguda com la finca del Serrat, per convertir-la en un espai amb moltes espècies diferents de plantes aromàtiques i medicinals, a més d’un bosc que envolta els camps de cultiu i un gran hort.

Allí és on els turistes poden gaudir d’experiències força originals. Comes assegura que mig miler de persones ja han participat a les festes de la lavanda. Ben equipades amb un barret, unes tisores i un cistell, els turistes poden collir la lavanda, traslladar-la a la caseta del parc on hi ha instal·lat un destil·lador i, a part de veure com funciona, descobrir els diferents tipus de lavanda, les seves propietats i els seus usos. I, per completar l’experiència, acaben amb un sopar a la fresca.

Aquest parc també ofereix un hort (ells en diuen jardí), on, durant el mes d'agost, també s’organitzen els Vespres de Pagès (enguany no ha estat possible per falta de mans), una proposta que convida els turistes a collir productes de temporada i, després, menjar-se’ls cuinats allà mateix. Una altra activitat que ofereix el Parc de les Olors del Serrat és la Festa de l’Herba Lluïsa (al setembre), en la qual els visitants també poden tallar aquesta planta, posar-la en un assecador, destil·lar-la i fer-ne licor. Fins i tot els ensenyen com reproduir-la a casa.

Quan la Pilar Comes va fer 60 anys, es va jubilar definitivament, i ara és una de les voluntàries més actives. “Volem generar coneixement perquè el sector de la planta aromàtica i medicinal es vagi construint d'una manera orgànica i seriosa, però a la vegada, a poc a poc, sense grans ajudes ni subvencions. Si volem que Catalunya sigui una regió com la Provença o com la Toscana, ens hem de posar a treballar tots”, reivindica.

'Teambuilding' a pagès

Al llarg de l’any, és molt conegut el projecte Benvinguts a Pagès, una iniciativa nascuda l’any 2016 que pretén donar a conèixer la feina de la pagesia catalana a tota la ciutadania. Desenes de productors obren les portes de les seves finques i granges i mostren la feina que fan cada dia cultivant o amb els ramats. Des del 2021, existeix una oferta sostinguda de visites de pagament a explotacions que inclouen tallers experiencials. Aquesta iniciativa de la Generalitat s’ha convertit en una acció popular per promoure la comercialització dels productes i donar suport a les explotacions agroalimentàries.

Però n’hi ha més. La firma barcelonina Green Events organitza experiències de team building per a empreses. Es tracta de propostes sostenibles que volen crear un impacte positiu entre els companys de feina i “promoure competències, com el treball en equip, la comunicació, el lideratge i la motivació”. Entre els seus programes, destaca el que es titula Sigues Pagès per un Dia, que ofereix diversos horts a Vilanova i la Geltrú i Viladecans perquè els participants puguin aprendre sobre alimentació sostenible, agricultura, cultius de temporada i denominacions d’origen. Els participants, després de quatre hores d’experiència, acaben menjant plegats una bona part dels productes que han collit.

Totes les iniciatives turístiques estan encaminades a gaudir i a idealitzar una feina que, al cap i a la fi, és més dura del que sembla. Però, qui sap? Potser algú, gràcies a aquestes experiències, acabarà fent-se seva una de les lletres d'Els Catarres: “Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp”.