Aprendre a parlar en napolità amb un himne

Barcelona"Nàpols és una passejada, pels carrerons, entre els altres. Nàpols és tot un somni i el coneix tothom, però en veritat no coneixen la veritat", escrivia el 1977 el músic Pino Daniele. Llavors era un artista del centre de la ciutat que lluitava per fer carrera, enmig de mirades d'incomprensió i amics que no el deixaven sol. No era fàcil viure a la ciutat, la violència entre els clans de la camorra era cada cop més gran, no hi havia feina i Maradona encara no havia fitxat per l'equip local. Pino Daniele s'encaparrava a cantar en napolità, en lloc de l'italià normatiu que imposava l'acadèmia de la llengua amb seu a Florència. Li deien que així no triomfaria. I encara menys si fusionava estils locals amb uns altres de forans com el jazz. Però aquell 1977 va escriure "Napule è ′na cammenata..." i va crear un himne.

Tots els napolitans coneixen Napule è. Sona als cafès, a l'estadi de futbol, apareix als llums de Nadal de la ciutat i el director de cine Paolo Sorrentino la va posar a la darrera escena del seu film Ha estat la mà de Déu. És bonic, el napolità, llengua per a uns i dialecte per a uns altres. Si vas fi d'oïda, el vas entenent. I per aprendre'l, Pino Daniele és un bon mestre. La seva preciosa balada ja forma part de la identitat d'una de les ciutats que més polaritza del món, estimada o odiada. Tant, que una petició popular ha demanat posar una placa al punt on Daniele va començar a escriure la cançó. El músic va explicar al seu fill que va ser al lungomare, el passeig de mar amb vista al Castel dell'Ovo. De fons, el golf de Nàpols i el Vesuvi.

Nàpols convida a caminar entre el caos. Si visiteu el preciós convent de Santa Chiara, sereu al carrer on va néixer Pino Daniele. Ben a prop, de fet, han batejat un petit carreró amb el seu nom, espai on els admiradors pinten les parets amb missatges i dibuixos. Pino Daniele es va criar aquí, al rovell de l'ou, passant dies sencers a la casa de les tietes al carreró que ara porta el seu nom o amb l'àvia Concetta, que vivia a Largo Banchi Novi. Tota la família vivia a cinc minuts, com passava abans. En carrers on es treia el cap per la finestra per demanar als nens que pugessin a dinar, quan el plat ja era a taula.

Una d'aquelles zones màgiques queda a prop de grans atraccions turístiques com el port, la Via Toledo, el museu arqueològic i el Duomo. Ets a prop d'on fan cua milers de turistes, però aquí la ciutat respira com sempre. Busqueu un bar a la placeta Teodoro Monticelli. I mireu la vida passar als bars on Daniele cantava amb els veïns. I xerreu amb la gent. Superareu els problemes idiomàtics amb un llenguatge universal: el futbol. L'esport que apassionava Pino Daniele, que va aconseguir fins i tot que Maradona cantés amb ell el Napule è.

Recomanació per viatjar a Nàpols

Cançó: Napule è

Autor: Pino Daniele

Any: 1977