El divertit joc de visitar Mèxic intentant ser com Roberto Bolaño
BarcelonaQuantes coses han passat a les taules del Café La Habana, de Ciutat de Mèxic. Un cafè d’aquells que cal protegir, sense anglicismes ni mobles escandinaus moderns. Aquí trobes les taules de sempre, els cambrers de sempre i la vida de sempre. Tot i que la realitat no sempre és com pot semblar inicialment, com bé sabia Roberto Bolaño. Aquest cafè s’ha convertit en lloc de pelegrinatge per l’encara prou nombrosa legió d’admiradors del xilè. Què hauria pensat ell al veure centenars de persones amb els seus llibres a la bossa resseguint els escenaris on va viure? Segur que n’hauria fet alguna broma i potser els hauria enviat a un cafè equivocat.
Que em perdonin els mexicans, però un bon company de viatge a Ciutat de Mèxic és Bolaño, xilè universal, poeta maleït, que hi va viure en dos períodes diferents abans d’arribar a Catalunya. A la capital mexicana va ser un dels pares de l’infrarrealisme, moviment poètic al qual dedica el seu llibre Los detectives salvajes. Especialment la seva primera part no deixa de ser un passeig per la capital alterant una mica la realitat. Llocs com la Colonia Roma, la Colonia Condesa i el centre històric van ser escenaris de les passejades de l’autor i dels seus personatges, que ja no reconeixerien gaire cosa a la Colonia Roma, on els nòmades digitals nord-americans ho han canviat tot la darrera dècada. Per caminar el Mèxic de Los detectives salvajes cal començar amb un esmorzar al Café La Habana, un lloc on poden treure pit, ja que aquí Gabriel García Márquez va escriure esborranys de Cien años de soledad, el poeta Octavio Paz també hi va fer feina –de fet, al llibre els protagonistes van a una xerrada seva–, i va ser el lloc escollit per Bolaño el 1975 per portar-hi els seus amics del taller de poesia creativa de la UNAM. Per això el xilè volia que aparegués al llibre, però canviant-li el nom: Café Quito. Un bon joc és intentar esbrinar quins són els locals citats per l’autor, si encara existeixen. Després d’esmorzar, es pot anar caminant cap a l'Alameda per llegir i descansar, com feia el protagonista de l'obra, Juan García Madero.
Molta gent camina amunt i avall el carrer Colima intentant esbrinar on devia estar l’elegant casa de dos pisos i jardí de Joaquín Font, l’arquitecte pare de dues poetesses de la colla del protagonista del llibre. De fet, molts admiradors de Bolaño van pels carrers amb l'ànim gairebé malaltís d'esbrinar on passa el llibre. Com que l’autor canviava noms i detalls, és una mena de gimcana prou divertida. Visitar la ciutat seguint un llibre on no tot és real es converteix en un caminar lent per descobrir com es viu a Mèxic, per carrers i barris amb vida, però menys turístics. Una experiència ben real. O infrareal.
Recomanació per viatjar a Ciutat de Mèxic.
Llibre: Los detectives salvajes
Autor: Roberto Bolaño
Editorial: Anagrama