Istanbul, la ciutat on es plora quan cau un edifici
BarcelonaCosta no enamorar-se d’Istanbul. Una d’aquelles ciutats complexes, amb diferents realitats barrejades. Quan camines per sobre de tanta història és normal deixar de banda alguns barris, però l’escriptor Orhan Pamuk va aconseguir amb les seves obres que moltes persones repensessin els seus viatges a la ciutat. Més enllà de Santa Sofia i la Mesquita Blava, es pot fer cas de l’escriptor quan diu que “cal assaborir els carrers amagats d’Istanbul, les vinyes i els arbres que sorgeixen de les seves ruïnes amb gràcia accidental”. Pamuk, després de convertir la història del seu país en novel·les, va decidir el 2003 fer un homenatge a la seva ciutat amb “Istanbul, ciutat i records”, el deliciós homenatge a una ciutat que va canviant. I el millor homenatge és recomanar caminar-la, sense fer cues a museus, ja que allò que trobes pels carrers té tant o més valor.
L’autor recomana pujar al punt més alt de la ciutat, on la mesquita del sultà Mihrimah s’aixeca sobre un laberint de carrerons. I després anar a les imponents muralles, massa lluny per alguns turistes tot i que amaguin tantes històries. Aquí rau la màgia d’Istanbul: Pots caminar les muralles que els grecs no van poder defensar per sempre entre gats, veient un fuster fent feina i dos joves fent-se selfies enamorats. Istanbul mai para quieta. I gent com Pamuk s’emociona més amb les partides de daus de quatre pescadors que no pas amb les vistes panoràmiques ideals per Instagram. L’escriptor recomana caminar els barris de Beyoglu i Sultanahmet, on abans vivien molts grecs i jueus. Si tens bon ull encara podràs veure algun cartell amb cognoms que ens recorden aquella ciutat més cosmopolita que emocionava a Pamuk.
O anar als districtes de Balat i Fener buscant els vells tekkes, els edificis de fusta on es reuneixen les confraries musulmanes sufís. De Tekkes de pedra, amb els seus claustres, en queden molts. De fusta, no. Una de les dèries de Pamuk són els edificis de fusta, que han anat desapareixent entre incendis, pobresa i interessos immobiliaris. En el seu llibre, Pamuk els busca, ja sigui els palaus amb vistes al mar, ja siguin velles botigues oblidades. Per a l’escriptor, cada cop que cau un edifici de fusta és una ferida. Els cuida i demana que siguin protegits. Formen part d'una forma de fer d'una ciutat moderna però orgullosa del seu passat, més laica que creient, més pecadora que santa. Pamuk ha acabat vivint a Cihangir, un barri situat a l’altra banda del famós pont de Galata, no gaire lluny de la plaça Tahir. Un barri bohemi on pels carrerons, al fons, veus passar els vaixells. Potser van cap a la guerra d’Ucraina travessant el Bòsfor, potser van cap a Amèrica. És bonic veure’ls passar quan has trobat un bon lloc a Istanbul.
Recomanació per viatjar a Istanbul.
Llibre: Istanbul, ciutats i records
Autor: Orhan Pamuk
Editorial: Més Llibres