Una partida de billar a Hèlsinki en un temple cinematogràfic
BarcelonaExisteixen artistes que polaritzen: O els estimes o no els pots ni veure. Els seguidors del director de cinema finlandès Aki Kaurismäki el defensem sense escoltar les crítiques d'aquells que el volen enviar a la foguera. Kaurismäki fa dècades que fa films amb un estil molt propi, amb actors seriosos, rockers amb pentinats impossibles i una Hèlsinki grisa. Ell argumenta que fa cinema només per donar menjar als seus gossos. Als seus films sempre apareixen gossos. Bon senyal.
El 2023 Kaurismäki va tornar a la càrrega amb Fulles caigudes. On apareixen uns gossos magnífics, esclar. Una història d'amor entre treballadors aparentment sense futur, que van fent com poden amb feines grises mal pagades. Un film on troba bellesa allà on és difícil trobar-la. Kaurismäki no té cap mena d'intenció de mostrar una Hèlsinki bonica, deu ser ben poc estimat pels responsables de l'oficina de turisme. I, tot i això, crea màgia. Tant, que molts admiradors seus busquen els llocs on ha fet els seus films, i descobreixen que aquella Hèlsinki imaginada pel director existeix lluny dels indrets on van els turistes. Finlàndia no deixa de ser l'estat que aquests darrers mesos fa publicitat dels seus encants amb una campanya on es venen com "el país més feliç del món" quan a la vegada tenen un índex alt d'alcoholisme i suïcidis.
El darrer film el va fer gairebé exclusivament al barri de Kallio, al nord de la ciutat. Un barri obrer d'edificis freds on solien viure molts immigrants de l'est d'Europa que menjaven en restaurants com el Dubrovnik i l'Odessa, ja desapareguts. Ara hi trobes llocs com el Gandhi, restaurant de cuina de l'Índia que també ha aparegut als films d'un home que quan troba un bar que sembla destinat a tancar, l'intenta salvar convertint-lo en escenari dels films. Llocs com el restaurant Ravintola Kaisaniemi, el bar Tornin Ateljee o el Bar Wall Street. Llocs que no tenen res d'especial, però formen part de l'univers de Kaurismäki. Al número 22 del carrer Eteläinen Hesperiankatu hi trobareu el vell cinema on es van gravar algunes de les escenes més conegudes de Fulles caigudes.
Kaurismäki troba humor i amor al fang. I així ha aconseguit donar fama al Corona Bar, un local on durant dècades es jugava al billar. Abans existien molts bars de billars per mig planeta, però han anat tancant. El director i el seu germà van comprar aquest als anys 90 i van salvar-lo. Però fa cinc anys van topar amb la realitat i els va tocar traslladar el Corona Bar, perquè l'edifici anava a terra. La gentrificació també ha arribat al barri de Kallio. Així que el 2024 van reobrir-lo a l'antiga estació de tren de Pasilan Konepaja. Un lloc més gran i bonic on també ha pogut obrir un restaurant batejat amb el nom de Dubrovnik en honor d'aquell tancat fa anys a Kallio. Una nova vida a un món que no acaba de desaparèixer, per sort.
Recomanació per viatjar a Hèlsinki
Film: Fulles caigudes
Director: Aki Kaurismäki
Any: 2023