Fusta: Innovar amb un ull posat a Mart

Diversos investigadors i desenvolupadors de nous materials que posen el focus en el disseny, la sostenibilitat i la innovació apleguen a Barcelona les seves descobertes amb la fusta

Manipulen la matèria d’una manera espacial però toquen de peus a terra. Sovint hi intervé la tecnologia punta; altres vegades és assaig i error amb el que tenen més a la vora. “Molts materials es descobreixen, a priori no se sap on s’arribarà. És com l’Univers, crea qualsevol cosa sense una meta i per casualitat. Segons un patró amb constants de física, produeix el que produeix”, comenta Robert Thompson, professor del Master in Design through New Materials de l’escola Elisava i responsable de la formació de Materfad, el centre de materials de Barcelona, creat pel FAD. Materfad, que fa una tasca d’investigació, vigilància tecnològica i consultoria en el camp dels nous materials, ha participat amb una vuitantena de materials i projectes a la fira sectorial Architect@Work que s’acaba de celebrar al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) i que el 9 i 10 de maig es farà a Madrid. El seu estand, anomenat Future Woods. Earth & Mars, mostrava noves tendències en fusta, i posava el focus en tres paràmetres: disseny, sostenibilitat i innovació. Un bon exemple és el Leka (02), un restaurant del Poblenou, a Barcelona, en què tot és open source, és a dir que per internet pots descarregar i fer a casa teva els tamborets (de fusta, esclar), el davantal del cambrer i el plat estrella de la carta, per exemple.

Els materials au fènix

“La fusta ve de l’aire, de la terra en què es forma l’arbre, de l’aigua per irrigar la fusta, dels minerals… Què és la sostenibilitat? No existir, perquè si existeixes transformes i desgastes. L’energia de l’Univers és la que és, es transforma però sempre és la mateixa”, comenta en to filosòfic i transcendental Thompson just abans de recordar-nos que som a l’era de l’Antropocè i que, com el nom etimològicament indica, està centrada en l’ésser humà. Llavors, si som tan humans, centrats en el nostre melic i a alterar el que ens envolta, com ho podem fer per ser sostenibles? Doncs investigant en materials nous fets a base de reciclar deixalles, per exemple el (04), un material fet amb els encenalls i trossets de fusta d’alta qualitat que normalment les indústries llencen a les escombraries en quantitats enormes. S’aglutinen amb una resina i el resultat és una superfície consistent i duradora que imita el tradicional terratzo.

L’arquitectura contemporània, com moltes altres disciplines, demana més consciència mediambiental, i s’estan consolidant pràctiques com la sostenibilitat i el disseny circular. La fusta, en aquest sentit, “està cobrant un interès renovat tenint també en compte que es tracta de l’únic material de construcció que realment no afegeix emissions de carboni a l’atmosfera”, expliquen des de Materfad. La fusta ja no es busca només als boscos -per sort-, sinó també en indrets insospitats, com ara els abocadors.

En aquest sentit, una iniciativa curiosa és NewspaperWood, que reverteix el procés habitual: en lloc d’anar de la fusta al diari va del diari al tronc. ¿I quina fila fa una làmina de tronc de diari? Doncs curiosament els anells típics de la fusta tornen a aparèixer, ara en forma de tinta sinuosa, i les aplicacions són múltiples: pantalles de làmpares, paravents per a la llar i fins i tot interiors de cotxes.

Un altre experiment de nova fusta feta a partir de materials que ja eren deixalla és Duralmond, un nou material compost, obtingut a partir de closques d’ametlla triturades i barrejades amb resines. El material resultant és biodegradable, reciclat i reciclable, i alternatiu a la fusta tradicional, a més de respectuós amb el medi ambient. O els de l’escola Elisava, que han desenvolupat la (03), una cel·lulosa bacteriana obtinguda per la fermentació de microorganismes, com ara el Gluconacetobacter xylinus, que és a la fruita que cau dels arbres i es podreix.

Del plat al moble

Els materials orgànics són un gran filó per crear noves fustes. A part de les clofolles d’ametlla -la base del Duralmond-, les de l’arròs es perfilen com un bon inici per innovar: així, modedick arroz i resysta són nous materials fets a base d’alguna part del cereal. El primer està fet amb polietilè i polipropilè reforçat amb un 60% de fibres d’arròs, mentre que el segon és un material híbrid fet amb un 60% de clofolles d’arròs, un 22% de sal comuna i un 18% d’olis minerals, i per tant és ambientalment sostenible, resistent a la intempèrie i d’aparença i tacte molt similars a la fusta. ¿Però es pot considerar que és fusta una barreja d’arròs, sal i olis minerals? “La definició d’un material es queda curta. Si dic fusta et vindrà una imatge molt diferent de la que tindré jo, la llengua sempre és un límit, no pot abastar tot el que és fusta. La realitat és més complexa, la fusta té un milió de cares”, diu Thompson.

Un vestit d’escorça

Suau i texturitzada com un cotó de piqué, ideal per fer-se un vestit d’estiu… i no obstant és fusta. Desenvolupat pels italians Ligneah, aquest material fa conjunt amb les bosses de mà fetes en fusta per Tesler-Mendelovitch. Les bosses estan fetes amb una làmina de fusta i teixit, d’acabat geomètric, cosa que li dona flexibilitat a la fusta. Confien tant en el seu producte fet a mà que ofereixen una garantia per a tota la vida. Això sí, no baixen dels 1.000 euros i tenen un temps de producció de fins a dos mesos perquè es fan sota demanda. Una altra iniciativa que se centra a acostar la fusta al món tèxtil és wood-skin, un producte que uneix la rigidesa de la fusta i la flexibilitat del tèxtil perquè dues capes de fusta contraxapada abracen una malla de niló. Uns talls geomètrics a la superfície no només decoren sinó que li donen moviment.

Mart: lleugeresa i clima extrem

“Aspirem a ser simis multiplanetaris, tendir a l’impossible. Mart és la utopia, el rescat de l’espècie”, diu Thompson, emboirat en els seus pensaments. El futur a la Terra tenim clar que serà reciclat, processat i local o no serà, i això afecta molt el tema que ens ocupa, la matèria. A Mart l’escenari seria diferent: la innovació estaria influïda per l’escassetat de recursos locals, la necessitat de lleugeresa i les condicions extremes. Per si hem de fer les maletes, alguns ja investiguen i innoven en clau marciana, com a l’empresa Fraunhofer, que han inventat el wood foam, un material lleuger, amb una densitat d’entre 50 i 250 quilos per metre cúbic. No porta adhesius sintètics perquè les pròpies forces d’unió de la fusta el fa ser compacte, i com que està totalment fet amb matèries primeres renovables és fàcilment reciclable. “El fre d’avui en dia en el coneixement és l’aversió al risc”, rebla Thompson. Però segons sembla -i per sort- això no afecta els investigadors matèrics.

Etiquetes

Més continguts de