Un record de casament que dura per sempre (i no te’l trauràs de sobre)

Nova YorkLindsay Morris i Stephen Munshin no van haver d’entrar a cap estudi per fer-se el seu primer tatuatge; només els va caldre assistir al casament de la seva neboda Leslie Merinoff amb Brian Kwasienski, celebrat el mes d’octubre passat al barri de Bushwick de Brooklyn (Nova York). Morris i Munshin sabien que hi hauria tatuatges a disposició dels convidats durant la festa posterior a l’enllaç. “I no teníem previst fer-nos-en cap”, explica Morris, que és fotògrafa.

Però a les acaballes de la nit aquesta parella de Sag Harbor (Nova York), que havia aconseguit arribar a principis de la cinquantena sense cap tatuatge a la pell, va acabar aprofitant les últimes agulles del tatuador per inscriure’s el número onze al canell: tant l’un com l’altra són nascuts un dia onze del mes. “Suposo que el fet que fos petit i ràpid ho va fer més temptador”, explica Munshin, editor de la revista Edible, dedicada al món de la marihuana, a la zona de Nova York. “Ja no semblava que fos tant un repte o una inversió. M’hi va animar la Lindsay, i jo havia begut prou per avenir-m’hi”. L’ocasió del casament d’una neboda estimada confereix més significat als tatuatges i, com assenyala Munshin, va ser “una festa sensacional”.

Com és d’esperar, tant la núvia com el nuvi portaven tatuatges. Els dissenys de Merinoff, la núvia, conformen el que ella anomena un “full de ruta” de la seva vida i representen moments especials. Quan s’arremanga el jersei per mirar de comptar-los ho deixa estar de seguida. Explica que, mentre planificava el casament, va pensar: “¿Hi ha algun moment millor per guardar-lo per sempre?”

Per al seu casament, Merinoff i Kwasienski, que estan muntant una petita destil·leria a Greenport (Nova York), van triar el tatuador Bryce Oprandi, de la zona de Los Angeles. Merinoff és una gran admiradora de la seva obra des que el segueix a Instagram. Explica que, quan es van trobar a Nova York per fer una copa, li va demanar de seguida que anés al casament per la seva energia despreocupada: “Em vaig dir: «Vull que aquest noi hi sigui»”. La parella va assumir les despeses de desplaçament i allotjament d’Oprandi, així com un preu fix pel seu temps. Havien previst que només uns quants dels més de 400 convidats es farien petits tatuatges d’entre una selecció limitada que incloïa una copa de cava i la data del casament, entre altres dissenys. Tot i això, Oprandi va acabar tatuant algunes desenes de convidats fins a la fi de la vetllada.

Els tatuadors són una manera de subvertir i personalitzar tradicions de tota la vida, com també ho és el fet de designar dames d’honor i padrins de noces de tots dos gèneres. “Les xarxes socials han creat un món en què s’honora la individualitat i es cultiven les marques personals, i aquesta mateixa concepció s’aplica als casaments”, assenyala Kristen Maxwell Cooper, redactora en cap de The Knot, una web sobre casaments. “Les parelles ja no volen coses que siguin totes tallades pel mateix patró, sinó que volen organitzar una festa memorable que transmeti de veritat qui són com a parella”.

Recentment, Robert Fiore, un tatuador de Lansdale (Pennsilvània) amb 22 anys d’experiència, ha passat a treballar únicament en casaments. Va fundar The Wedding Tattooer el mes de juny passat i, des de llavors, ha rebut més de 2.000 consultes sobre els seus serveis. Per a les celebracions, Fiore elabora un conjunt d’entre quatre i sis petits dissenys que poden triar els convidats, tots de la mida d’una pilota de golf aproximadament. Tatua a les cames, als braços o a les espatlles. El pit i altres parts del cos més arriscades solen quedar fora de l’oferta, explica. Fiore va fundar l’empresa gairebé per accident. “El meu cosí es casava el novembre del 2016 i, uns mesos abans, em va trucar per dir-me que volia alguna cosa que fos «una passada» per a la festa”, recorda Fiore. “Estàvem pensant idees i vaig dir: «I si vingués jo i em posés a tatuar?»”

El paquet més complet que ofereix Fiore té un preu de 1.250 dòlars (uns 1.060 euros al canvi actual) i inclou tants convidats com sigui capaç de tatuar en quatre hores. Triga entre deu i quinze minuts a acabar qualsevol dels dissenys i s’emporta un ajudant que col·loca la plantilla als clients i els embena els tatuatges un cop enllestits.

A Fiore no només el reclamen parelles que ja llueixen diversos tatuatges. “Parelles i convidats que generalment no es farien un tatuatge, quan estan entre la família i amics viuen el moment”, explica. “És l’única ocasió en què una persona que no tingui cap interès a fer-se un tatuatge se’n faria un”. Comenta que el que fa que el circuit dels casaments sigui tan estimulant és “la barreja”.

Karen Glass, una tatuadora establerta a Brooklyn, va treballar en un casament fa més de tres anys i va trobar que era una experiència transformadora per als assistents. “No vam parar de treballar en tota la nit; molta gent es va tatuar”, explica. “Vam fer el primer tatuatge d’unes quantes persones, entre elles la mare del nuvi. Els convidats animaven i feien moltíssimes fotos. Semblava que tothom ho trobava una experiència fantàstica”. Fins i tot els qui no es van tatuar s’entretenien. “A la majoria de gent li agrada veure com es fa”, afirma Glass. “És una molt bona manera de tenir contenta una bona colla de gent”.

Al casament de Merinoff no només es van fer el seu primer tatuatge oncles i tietes dels nuvis, sinó també amics. “Tothom estava la mar de content”, comenta la núvia. “L’espai era molt bonic. Tens la sensació que no vols que s’acabi, de manera que agafes una mica d’aquella energia i te la guardes per sempre”.

Tot i així, alguns convidats no acabaven d’estar en condicions d’emportar-se a casa un record del casament tan perdurable. “Hi havia gent que havia begut massa per fer-se un tatuatge”, explica Merinoff. En aquests casos, un dels padrins de noces feia de porter de l’estudi de tatuatges i intervenia seleccionant els convidats aptes.

Munshin i Morris recorden amb afecte la decisió de fer-se un tatuatge. “Va tenir un punt de romàntic -diu Munshin- i un punt de diversió”. “M’agrada com em sobresurten de la roba, porti la camisa que porti”, afegeix Morris. “Em fa posar contenta”.