Ara Estiu 17/08/2022

Marta Pontnou: "Els catalans no sabem entomar els compliments"

Assessora d'imatge

3 min
Marta Pontnou és assessora d'imatge

Barcelona"Dir que no ens preocupem de la imatge és una idea molt naïf perquè si fos així sortiríem al carrer despullats", diu contundent Marta Pontnou, assessora d'imatge, d'entre altres, el president de la Generalitat. Els seus inicis professionals van ser en el món de la producció televisiva i la seva extensa agenda de contactes la va portar a encaminar els passos cap al món de l'assessoria. El seu client principal és ERC, però en té molts més. "Són persones que estan fent una feina i volen transmetre una imatge determinada, sigui la CEO d'una empresa de nutrició, sigui el president de la Generalitat o una consellera. Són persones que no tenen temps i no tenen habilitats per vestir-se, en tenen d'altres", explica. Assegura que assessorar Pere Aragonès no és difícil, tot i que reconeix que alguns atreviments que li proposa, com ara teixits més innovadors, no acaben calant.

En general, la imatge dels polítics continua sent conservadora, encara que Pontnou està convençuda de la necessitat de diluir les fronteres de gènere. "La roba no hauria de tenir gènere i no s'hauria de separar per gènere. I, sobretot, la roba dels departaments infantils hauria d'estar tota barrejada. El problema és que ara la roba sense gènere és roba masculinitzada. Una faldilla hauria de ser sense gènere i les mares i els pares haurien de fer l'esforç de portar les criatures i deixar-los escollir lliurement sense posar etiquetes", argumenta. ¿Arribarem a veure polítics homes amb faldilla? "El dia que un home s'hi atreveixi haurà d'aguantar aquests assetjaments públics que duren setmanes, però hi ha d'haver valents. La moda és dels valents", remarca Pontnou.

La contra d'estiu: Marta Pontnou

La imatge i l'estètica també han xocat amb el feminisme. "És una línia fina. ¿Seré menys feminista perquè m'agrada pintar-me els llavis i m'agrada depilar-me? Hòstia, doncs no ho sé. Tot el que comenci en la teva llibertat personal és feminista. Jo no em sento menys feminista perquè em pinti els llavis, la lluita feminista té moltes altres barreres que ha de tirar a terra i moltes més feines a fer que preocupar-se de les meves cames amb pèls o sense pèls", diu. Pontnou assegura que a les seves xerrades sempre que pregunta a les assistents quantes davant del mirall s'han criticat pel seu aspecte físic, hi ha una allau de mans aixecades. "Nosaltres ja tenim un camí d'autodestrucció del nostre cos que ha començat de ben petites, desfer això i acceptar els nostres cossos serà molt difícil. El que no podem fer és que les nostres criatures, que ens veuen com les mares perfectes, ens sentin dient-nos coses com que estem massa grasses i que no podem portar biquini. Li estàs enviant el missatge que no ets vàlida. Que no ens sentin maltractar els nostres cossos si realment volem que el body postive funcioni", argumenta.

Tractar-nos bé a nosaltres mateixes i als que ens envolten passa per dir-nos les coses bones que tenim. El tòpic de la discreció catalana fa que comportaments habituals en altres països, com ara elogiar la vestimenta d'una persona desconeguda que et creues pel carrer, siguin inexistents. "Els catalans som uns acomplexats. No sabem entomar els compliments i hem d'aprendre a dir «gràcies». Els catalans sempre ens justifiquem perquè estem acostumats al fet que ningú ens estimi, sempre patim per no molestar, i no entenem quan algú ens fa un elogi o ens convida", reflexiona sobre el perquè d'aquest fenomen. "Acostumem-nos a dir coses boniques als altres! Hauríem de fer-ho més perquè és un reforç positiu. Vam dir que quan sortíssim de la pandèmia ens abraçaríem i ens estimaríem i seguim igual de rancis".

stats