“L’antídot a les vides estressades del segle XXI són els hammams”

Aquesta és la història d’una dona que coneix el secret per tenir la pell més fina de totes. L'hi van confiar a la seva Casablanca natal i ara el difon des d’un poble petitíssim de l’Ebre: la Pobla de Massaluca, allà on s’abracen les aigües abundoses del riu Ebre i les del Matarranya. 

Però rebobinem: la cara de la Zineb Laalili entrant per primer cop a Catalunya, l'any 2013, era un quadro. “Els revolts de la carretera de nit em van matar!”, explica ara rient. Venia sense bitllet de retorn: s'havien enamorat amb l’Ismael –un mosso d’esquadra que havia conegut a través de Meetic– i havien decidit formar una família en aquest racó de les terres de l'Ebre. L'endemà, amb la sortida del sol, va quedar sorpresa pel paisatge, la natura, les muntanyes de la serra de les Fites: “Són impressionants”. Però amb els dies si una cosa va desconcertar aquesta marroquina va ser comprovar que els catalans no tenim per costum anar al hammam (els banys àrabs): “A Tarragona no hi havia cap hammam tradicional, i a Catalunya molt pocs!” No s’ho podia creure: a Casablanca, ella hi anava gairebé cada setmana! Què faria ara?

Molts dies, durant els primers anys a la Pobla, pensava en la seva vida al Marroc i aquelles tardes al hammam amb les amigues. El pla era perfecte. Com l’enyorava… Els divendres quedaven per fer cuscús –“Així quan sortíem del hammam ja el teníem fet: pensa que surts esgotada i amb molta gana”–, anaven als banys, passaven per les diverses sales de vapor i s’exfoliaven la pell, xerraven de tot i de res, i després cap a casa a saciar la gana. “El hammam t’alleuja els dolors, per dins i per fora: allà la gent es cuida la pell —et queda fina, fina!— i abaixa revolucions, però alhora parles de la vida, comparteixes penes i alegries… Quan escolto converses en un bar d’aquí sempre penso «mira, com un bany marroquí»”.

Que difícil ha de ser viure lluny dels costums propis. Quants dies han de dirigir els seus pensaments, la Zineb i tants d’altres marroquins i marroquines que viuen a Catalunya, cap a aquestes estones al hammam, amb les amistats, la família, els veïns. 

Com una casa tancada

A la Zineb, però, ja no li cal fer memòria per evocar una tarda al hammam perquè l'any 2018 va decidir posar en marxa el seu propi a la Pobla de Massaluca. Només entrar-hi i fer unes passes ja arriba un baf d'olors boníssimes: lavanda, farigola, romaní, terra molla... A dins hi ha dues sales: una de vapor i una altra amb una llitera de pedra calenta, on fa les exfoliacions. “La gent flipa amb els macarrons que li surten de la pell i com de fineta els queda després!”, diu rient en referència a la pell morta que surt després de cada sessió. "Amb la calor i l’exfoliació els porus s’obren i la pell respira; és com quan arribes a una casa que ha estat tancada durant molt de temps i obres les finestres", m'explica. I quantes cases buides de la zona —penso— necessitarien això, que algú els obrís les finestres, les airegés i les habités.

"Es van equivocar"

Obrir el hammam no va ser un camí de roses. Hi havia persones que no confiaven que el negoci de la Zineb tirés endavant, no confiaven que hi hagués prou persones que es volguessin acostar fins aquí per cuidar-se la pell. Fins i tot hi ha gent que la va titllar de "boja" per la idea que tenia. "Em feien sentir com si estigués ocupant un espai que era seu. No sé si ho anomenaria racisme, però a tots ells els diria que es van equivocar: que sí que sabia comptar, que els números m'han sortit". La Zineb parla segura: la gent, continua, hauria de rebre amb els braços ben oberts tots els projectes que s'engeguen en pobles petits, sigui d'on sigui qui els emprengui. "Només així la gent jove es quedarà i evitarem que aquests pobles, que són preciosos, desapareguin".

Fins als banys de la Zineb s'hi acosten ara veïns de Tarragona, de Barcelona, Saragossa, Madrid… Però també hi ha qui hi va a peu: “Estic molt agraïda perquè hi ha gent gran del poble que també ha vingut a provar-lo tot i que el hammam no forma part de la seva cultura”. M’explica aleshores que les rutines de cura personal són diferents en cada país. “Em fa l'efecte que aquí dediqueu més temps al que es veu, com les ungles o el cabell”. I al Marroc? “Penso que hi ha més tendència a cuidar més el que no es veu, com ara la pell”. 

Si incorporés la rutina d’anar al hammam com canviaria la meva vida?, li pregunto conscient que fins a la Pobla tinc més de dues hores en cotxe i bastant més en tren. “La teva pell t’ho agrairia, i la teva circulació. També estaries més relaxada, abaixaries revolucions… Crec que el hammam és un gran antídot per a les vides estressades del segle XXI. La nostra pell es mereix molta més dedicació que una dutxa diària de pocs minuts, prioritzem-la!”, em convida a fer mentre a Google milers de pàgines situen l’origen d’aquest tipus d’instal·lacions vint segles enrere. Touché.