Ferran Palau: “Vaig trobar l’amor de la meva vida als 10 anys”
La història d'amor del músic i la seva mànager, la Louise Samson
El músic Ferran Palau explica que va trobar l’amor de la seva vida quan tenia 10 anys. Ella tenia tres anys més, era anglesa i es deia Louise Samson. Per a ell no hi havia al món ningú més guai que aquella noia vinguda del sud de Londres. “Duia faldilles llargues i unes Dr. Martens, i sempre anava amb els auriculars, escoltant les seves cassets. El primer dia de col·le va xutar una pedra i sense voler va trencar el vidre d’una porta. Vaig pensar: «Aquesta noia mola»”. Els tres anys que es portaven aleshores eren insalvables i la Louise només se li va acostar un Sant Joan per dir-li que a una amiga seva li agradava perquè s’assemblava a un membre de Take That. “Li vaig dir que m’agradava una altra noia però no em vaig atrevir a dir-li que era ella”, explica el músic.
El músic era amic del germà d’ella i això va fer que coincidissin algun cop més. A Palau se li va quedar gravat per sempre un dia del 1994 a casa dels Samson. “Estàvem els tres al sofà veient la pel·lícula La meva noia. Aquell dia hi va haver un gran incendi a Montserrat i vam començar a sentir els helicòpters i l’olor de fum. Les imatges i sensacions d’aquell dia se’m van quedar gravades”, diu el músic.
Els anys van anar passant i cadascú va anar fent la seva vida, fins que al voltant de la vintena es van retrobar a través de la música i del grup Anímic, on van començar a tocar junts. “Jo estava enamoradíssim i li vaig anar llançant senyals: li vaig regalar una guitarra perquè s’introduís en el meu món i per poder compartir més estones. Finalment, em vaig declarar, i un 23 d’abril, diada de Sant Jordi, ens vam fer el primer petó. Ara ja farà 21 anys”, celebra Palau.
Una de les coses que el músic explica que li va dir aleshores és que si sortien junts “s’havien de comprometre com si es casessin”. “«Si sortim no em deixis mai. O és per sempre o res, perquè, si no, patiré molt», li vaig dir. Ella s’ho va estar pensant i va dir que sí. “Per a mi estimar és una religió, és comprometre’s amb una idea, una forma de vida i una persona –diu el músic–. Abans d'estar amb la Louise jo era una persona molt inestable. La sensació de no tenir res a perdre no m’hauria anat bé, i la responsabilitat de comprometre’m amb ella m’ha donat estabilitat. El buit existencial és massa heavy i necessitem respostes, i per a mi l’amor i la família són la resposta”.