És aquesta la història d’amor més catalana del món?

Lo Pau de Ponts avisa: la seva història d’amor sembla “un exemple de catalanor i pujolisme” però és 100% real. La seva última parella la va conèixer l’any passat en un aplec de sardanes que feien a Collbató, als peus de Montserrat. Sonava la sardana La Maria de les trenes amb música de Josep Saderra i Puigferrer i lletra de Ramon Ribera i Llobet, estrenada per primer cop durant les Festes de Sant Martirià de l'any 1949. “Ens va tocar ballar costat per costat i jo li vaig dir: «Vigila que em suen molt les mans». Ella em va mirar i va contestar: «No pateixis, a mi ja m’agraden los xicots suadors, vol dir que tens escalfor»”. A lo Pau de Ponts aquella resposta el va captivar tant que va pensar: “Aquesta és l’adequada”. 

A la seva primera cita ella es va demanar un poniol-menta i ell “un Cacaolat, esclar”, i el dia de la Mare de Déu de Montserrat tots dos van pujar al monestir a saludar la Moreneta. Les seves aficions es resumien, principalment, a "ballar sardanes, fer excursions i anar a missa”. “Bàsicament, una vida de Convergència i Unió –diu rialler–. Semblàvem trets dels Pastorets. Suposo que compartir unes mateixes aficions també vol dir compartir una mateixa manera de viure i veure el món, la vida i el país”, reflexiona el músic, que reconeix que li fa molta vergonya parlar d’amor en públic. 

Explica que té per costum fixar-se en aquelles persones a qui a primera vista se les veu “senzilles, sense grans pretensions”. “M’agraden les bones persones”, assegura. Quan s’enamora, diu, li agrada ser “atent i apassionat”, i creu que els ingredients per a un amor feliç són, sobretot, el respecte i l’humor. Tot i que ara està solter, conserva l’amistat amb l’exparella, amb qui van “acabar bé”. 

Assegura que no ha patit gaires desamors i que gaudeix molt de la vida de solter. “Si trobo algú i m’enamoro, perfecte!, però no soc de buscar parella activament. Estic molt bé sol”, afirma. Per definir què és per a ell l’amor –i descansar una mica de tanta catalanor– Lo Pau de Ponts s’acomiada cantant una cançó de Julio Iglesias: “El amor no solo son palabras que se dicen al azar en un momento y sin pensar. Son otras cosas que se sienten sin hablar, al sonreír y al abrazar”.