La història d’amor de Xavier Sala i Martín i Sílvia Tremoleda, la dietista del Barça

L'economista Xavier Sala i Martín recorda perfectament el primer dia que va veure la seva dona. “Jo era directiu del Barça i els directius del Barça, encara que no cobrin, treballen com bojos i estan tot el dia amb dinars oficials. Em vaig començar a engreixar i necessitava fer exercici, així que em vaig apuntar en un gimnàs. L’entrenador personal em va enviar amb una dietista i la dietista era la Sílvia. Quan vaig passar per la porta se’m va quedar mirant amb una cara estranya i jo vaig pensar que em devia haver trobat guapo. Ella no em coneixia de res, i amb el temps vaig saber que, en realitat, el que havia pensat era: «Qui és aquest hortera que va amb una americana fúcsia?»”. 

Aquell “hortera amb americana fúcsia” era, curiosament, qui firmava com a tresorer els xecs de pagament de les 10.000 persones que treballaven per al Barça, entre elles la Sílvia Tremoleda, que n’era la dietista. Van començar a veure’s bastant sovint perquè –la Sílvia li va deixar clar– fer dieta i exercici un dia al mes no li serviria de res. I així va ser com es van anar apropant: “Una cosa va portar a l’altra i ara farà quinze anys que estem junts. També tenim un fill, el Max”.   

Sala i Martín assegura que el que els ha mantingut units “és tot el contrari del que diuen tots els experts”, i és “que no tenim res en comú”. “A mi fer esport no m’agrada, i a ella l’economia no li interessa gens. Quan la vaig conèixer, entrenava unes sis hores al dia i encara ara n’entrena unes quantes. Té un cos perfecte; si la toques sembla de ferro. A tots dos ens agrada llegir, però a cadascú les seves coses: ella llegeix sobre proteïnes al colon o alguna cosa així per fer que un jugador duri 20 minuts més a un partit”, explica Sala i Martín. El seu fill, diu, té una mica de tots dos: ella l’ha motivat perquè faci tenis, taekwondo i hoquei, i ell l’ha empès més cap a la pintura, la música i els escacs. "Té 9 anys i fa de tot, és molt bo en mates, també toca el violí, li encanta pintar i és boníssim a l'hoquei”, afegeix. 

Quan Pep Guardiola se’n van anar al Manchester, es va endur la Sílvia Tremoleda amb ell, i la vida de la parella transcorria entre Nova York i Manchester sense cap problema amb la distància. “No soc molt romàntic, l’enamorament és un conjunt de neurotransmissors al cervell que tenen la finalitat de fer mantenir junts la parella durant el període que els fills són petits. Per mantenir la unitat familiar, la natura ha creat l’amor. Sé que no és molt romàntic, però és així”, conclou.