“Els fills són l’àncora que et situa en el temps”

L'agricultor Francesc Font es va enamorar de la seva parella, la Nuri, en un escenari poc habitual: en un laboratori universitari analitzant els sòls. Tots dos estudiaven agronomia i eren de la mateixa colla. Abans de ser parella, van ser amics molts anys. Va ser al projecte final de carrera, quan compartien laboratori, que també van començar a compartir projecte vital. Per a ells, un pla perfectament romàntic era arribar-se al cap de Creus i analitzar-ne junts els sòls. “És curiós perquè amb els anys hem acabat fent servir aquelles dades per transformar el projecte familiar d’agricultura convencional en un projecte d’agricultura regenerativa –explica Font–. Als primers anys de relació amb la Nuri ens vam adonar que el que ens havien ensenyat a la universitat no estava alineat amb el que crèiem que havia de ser el món i l’agricultura. Nosaltres vam trobar respostes en l’agricultura regenerativa, i ens fa molt feliços saber que amb cada temporada deixarem uns sòls i una finca molt millors per als nostres fills, si algun dia la volen continuar”. 

L’agricultura regenerativa és aquella que reverteix el canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat, i és una filosofia –deixar les coses millor del que te les has trobat– que l’agricultor també intenta aplicar a les relacions personals. “La Nuri i jo fa vint anys que estem junts i com en totes les parelles hi ha moments difícils, però com a parella procurem fer el mateix que fem amb la terra, que és regenerar contínuament la relació i no caure en la degeneració. De vegades també surten males herbes o plagues i intentem combatre-les tan bé com podem, sempre amb la mirada de llarga distància”, reivindica.

La seva passió per l’agricultura regenerativa els ha fet viatjar arreu del món, de vegades enduent-se tota la família. “Fa set anys vam treure els nens de l’escola i vam anar tres mesos a Austràlia. Treballàvem a finques a canvi de menjar i dormir. Un dia un treballava i l’altre estava amb els nens, i l'endemà ens intercanviàvem. Va ser una experiència molt enriquidora per a tothom. Els fills són l’àncora que et situa en el temps”, reflexiona l’agricultor, que afegeix: "Soc feliç de pensar que potser podrem deixar un món una mica millor pels nostres fills i, sobretot, deixar uns fills millors per aquest món".