“És important que la parella conegui les teves ferides i les cuidi”

Fa uns anys, a la vora dels 40, l’escriptora Muriel Villanueva es va separar del pare dels seus fills i va descobrir el món de les cites a Tinder. “Vaig lligar molt i va ser molt divertit, m’ho vaig passar molt bé”, recorda. Enmig d’aquest ritme frenètic va conèixer l’Isaac: es van agradar molt però la cosa va quedar allà. “Jo seguia a tota velocitat i ell es va encarregar de mantenir el contacte, molt lent, molt pausat, en mode amics. Potser ens vèiem un cop al mes”, diu l’escriptora. El 2024, cansada de Tinder i de tants embolics, Villanueva ho va veure clar: l’Isaac era qui volia tenir al seu costat. 

“Jo sempre he sigut molt intensa, amb enamoraments molt ràpids i molt físics. Aquest cop, la tria era des del cap. “Tenia clar que m’agradava, que em convenia, que era un home solvent i amb sentit de l’humor. Jo no sentia enamorament però vaig dir-me: «Ja vindrà». I així va ser. Jo m’he anat enamorant lentament i molt fort i penso que és un altre tipus d’amor al qual no estava habituada. Va ser veure la persona i entrar-hi a poc a poc. Quan entrava a una relació des de l’enamorament, després em passava tota la relació esperant que l’altra persona fos qui jo havia pensat inicialment”, explica Villanueva.  

Des que estan junts, diu l’escriptora, l’Isaac i ella han estat “com dos sistemes solars que es van acostant”. “Som una família reconstituïda, amb fills d’altres relacions, així que de vegades som dos, de vegades tres i de vegades cinc”, afegeix. Com a filla de dues mares, Villanueva sempre ha vist la diversitat de famílies com quelcom enriquidor. “Des de petita m’han semblat bé relacions i formats que altres ni coneixien –diu–. Hi ha molts tipus d’amor feliç i el que em fa feliç a mi té a veure amb una part de calma i silenci, però també amb una comunicació clara i responsable. És important que la parella conegui les meves ferides i me les cuidi”, explica. L’escriptora també destaca el valor del cos: “Hi ha moments per parlar i moments per deixar que els cossos s’entenguin. De vegades treure’s la roba i estar pell amb pell funciona millor que una conversa llarguíssima”. Per a ella, un amor feliç és veure una pel·li amb crispetes, fer una paella davant del mar o fer una pausa de l’escriptura per fer l’amor a mitja tarda. “Estic pleníssima de la vida i no espero que la relació ho ompli tot, i això també és clau”, conclou.