Junts des dels 14 anys: “Els meus sogres són com els meus pares, m’han vist créixer”

L’arquitecte Ignacio Morente Gemas va tenir una adolescència bastant diferent a la dels seus companys d’institut. Va marxar tot sol de la casa familiar als 12 anys, i se’n va anar del poble d’Antequera, a Màlaga, fins a Cornellà de Llobregat. Era tenista i es dedicava a l’esport d’elit, així que a les tardes entrenava amb la Federació Catalana de Tennis i als matins estudiava a l’institut. Allà va conèixer l’Emma, la seva parella de tota la vida, amb qui porten junts des dels 14 anys. Ara en tenen 34. “A ella també li agradava el tenis i feia classes a nens petits. Vam començar a parlar per Messenger un Nadal que jo vaig tornar a Màlaga a passar les vacances. Cada nit ens connectàvem i xerràvem. Quan va acabar el Nadal vam quedar en un banc davant de l’institut i ens hi vam passar tota la tarda. El banc encara hi és”, explica Morente. Des d’aleshores, la parella no s’ha separat més.

Bé, físicament sí, ja que durant molts anys han hagut de conviure a distància. “Cada setmana de l’any viatjava per tot el món i ens vèiem molt poc. Va ser difícil, però ella sempre em va donar suport. Sempre ho ha fet, sempre ha estat al meu costat, no crec que hagués pogut fer res del que he fet si no fos per ella”, diu l’arquitecte, que explica que van començar a viure junts als 17 anys a València, on ell es dedicava al tenis i ella estudiava amb una beca Séneca. 

Quan tenia 18 anys, Morente Gemas va tenir una lesió molt greu al canell. El van haver d’operar i, de cop i volta, tota la seva vida va canviar. “Vaig haver de deixar el tenis. Aleshores entrenava vuit o nou hores al dia i viatjava per tot el món, fins i tot havia deixat els estudis. Vaig haver de replantejar-me la vida des de zero”, recorda l’arquitecte.

Un amic el va animar a estudiar una FP i als 21 va començar la carrera d’arquitectura. Quan estudiava el segon curs, el pare de l’Emma els va proposar de viure tots junts. “Els meus sogres no són els meus sogres. Ells m’han vist créixer, són com els meus pares”, diu. Amb el seu suport, i també el de l’Emma, l’arquitecte va dissenyar la casa que l’ha fet conegut i on ara viu amb l’Emma. “L’Emma i jo no només som parella, som companys de vida des que som petits”, conclou Morente Gemas.