Com ens vam conèixer

“L’amor el vius igual a qualsevol edat”

Dolors Udina, traductora

Fa 25 anys, la traductora Dolors Udina tenia una companya de feina a la revista The Barcelona Review que sempre li preguntava si coneixia Antoni Clapés. Al dir-li que no repetides vegades, la companya de feina la va informar que organitzaria un dinar perquè es coneguessin, que no podia passar un dia més sense que tots dos sabessin l’un de l’altre. “No sé si ella tenia tan clar el que passaria, però jo vaig sortir d’aquell dinar pensant que havia conegut l’home de la meva vida. Vaig pensar: «Té raó, com és que no coneixia aquest home?» Va ser, com diuen en francès, un coup de foudre”, relata la traductora.  

Aleshores ell tenia 51 anys i ella 45. “Crec que en general l’amor el vius igual a qualsevol edat. Tens una mica més d’experiència i hi ha coses que potser se suavitzen, però tens les mateixes ganes de fer coses o de no fer-les”, defensa la traductora. En aquell dinar a tres, Udina i Clapés van descobrir que tenien moltes coincidències vitals i familiars. “Les nostres mares havien anat juntes a l’escola. Ens vam adonar que sí que sabíem algunes coses l’un de l’altre, per allò que les sents a casa. Fins i tot havia sentit a la mare, que era de Sabadell com l’Antoni, dir que pare i fill eren molt guapos i feien molt de goig”. 

Cargando
No hay anuncios

A partir d’aquell dinar, Udina i Clapés van començar a escriure’s per correu electrònic. Va ser parlant de llibres que va començar la seva relació. El que més li agrada d’ell, explica la traductora, és que és molt bona persona i molt bon amic. “Sempre ajuda qui pot i és molt sociable. És bon poeta i això també m’agrada, tot i que si no ho fos també m’agradaria. Treballa molt per la cultura catalana i la literatura, i això ho admiro molt: la vida la dedica a aconseguir que puguem arribar a ser millors”. És per això que el seu dia perfecte junts, argumenta, pot ser tant el que treballen com el que estan vivint la vida. Un dels seus moments preferits de l’any és quan se’n van junts a una residència de traductors a Suïssa i passen els dies xerrant amb gent de lletres de diversos països del món. Quan són a casa, els agrada menjar bé i passar el dia envoltats de llibres.  

Per a Dolors Udina, el secret de la seva felicitat és estimar-se i, sobretot, deixar fer i ser tolerant. “A la vida cal no ser dràstic amb els enfadaments, o si t’enfades sovint almenys has de ser capaç d’oblidar ràpidament. En una parella no és sempre tot meravellós i és normal estar en desacord algunes vegades, però tot és més fàcil si respectes i admires l’altra persona”.