Màrius Serra: “La mort del nostre fill ens va unir encara més com a parella”

L’escriptor Màrius Serra “odiava profundament els esplais” i només hi va anar una època perquè els seus pares l’hi van enviar “per veure si el redreçaven”. Ho té tot una mica borrós però sí que recorda una excursió a Cerdanyola en què una noia tota l’estona se li apropava i li feia pessigolles. Cinc anys després, una nit que estava preparant l’aparador de la sabateria de casa, va veure passar una “tia espectacular” i Serra no va dubtar a apropar-s’hi i a proposar-li d’anar a prendre alguna cosa. Ell no ho recordava, però ella l'hi va explicar fent una copa en un bar hawaià: era la noia que li havia estat fent pessigolles. “Ens vam enrotllar amb una frase que la Mercè sempre m’ha recordat, i que va ser molt poc romàntica: «Vols emmerdar les coses?»". A la Mercè li va venir de gust i ara ja porten 40 anys “emmerdats”.

“Tenim una mica d’aversió a la cosa ensucrada. Per això quan ens vam casar ho vam fer en un teatre. No crec en l’església i molt menys en l’estat. Si havíem de fer una representació, almenys volíem un bon espectacle”. I, així, amb anunci a la cartellera i tot, el Màrius i la Mercè van estrenar la seva primera i última funció a l’actual Teatre Condal. La lluna de mel els va dur dos mesos per Egipte, Síria i Jordània. “L'endemà del casament m’estrenava amb els mots encreuats. N’havia deixat seixanta de preparats i continuar-los era l’únic motiu que ens obligava a tornar”.   

Amb 32 van ser pares i no per això van deixar de viure una vida poc convencional. “Quan va néixer la Carla vam comprar una autocaravana i hi vam viure tres mesos; anàvem de càmping per Catalunya i després fins a Holanda i més lluny. Quan tocava pediatre o veure els avis, tornàvem cap aquí”, explica. Després de la Carla va néixer el Llullu, un nen amb pluridiscapacitat que va morir amb 9 anys. “Va ser molt dur. Cadascú porta l’estroncament d’una paternitat a la seva manera. Contra l’adversitat, nosaltres ens vam unir encara més”. 

L’escriptor cita Sisa per celebrar l’alegria d’estar viu: “El present és l’única eternitat documentable”. “Cal mantenir sempre una espurna d’enamorament, i això només ho pots fer si et lleves cada matí i la vida sembla que comenci. Si creus que ja ho saps tot, que ja ho has viscut tot, malament rai”.