Conversa amb…
Ara Estiu05/08/2022

“Tenir millor amic o millor amiga està obsolet”

Laura Benítez és psicòloga i cofundadora del projecte Vulnerábilis de psicologia amb perspectiva de gènere

BarcelonaEn algunes cases, moltes habitades per dones joves, la gran envestida de la pandèmia ha deixat al seu pas un sobre tancat a la tauleta de nit. Algunes l’han obert, d’altres encara no. I és que és un sobre que fa mal d’obrir perquè conté un tabú: els malestars que ens generen determinades amistats que tenim. Amb exemples tot sempre és més fàcil. Segur que alguna d’aquestes frases us l’heu sentida dir: “Ja no em sento a gust amb el grup d’amigues de tota la vida”, “Per què em fa mandra quedar amb tal persona?”, “M’estic allunyant d’una amistat que no m’ha fet res dolent i em sento terriblement culpable”, “Totes les meves amigues estan en l’etapa boda-fills i em sento molt sola”, “Mai tinc temps per quedar amb el grup”... Per entendre d’on venen i com podem canalitzar aquests malestars, parlem amb Laura Benítez, psicòloga del projecte Vulnerábilis de psicologia amb perspectiva de gènere, que ha notat com cada vegada acudeixen a la seva consulta més persones amb aquestes preocupacions. L’estiu, quan acostumem a compartir més temps amb les amistats, diu que és un “bon moment” per fer-se algunes preguntes al respecte.

Tres passos i un consell

El primer pas que Laura Benítez recomana fer és “validar” aquests malestars, és a dir, reconèixer que existeixen i que afecten moltíssimes persones “tot i que sovint ens faci vergonya parlar-ne o no sapiguem expressar-nos gaire bé”. Fer aquest pas ja és del tot revolucionari, perquè vivim en una societat en què no es parla d'aquests dolors que comporten les amistats. “De fet, hem romantitzat tant les relacions d’amistat que hem arribat a creure que un vincle d’aquest tipus no es pot trencar mai –ja ho diu la cançó, "amics per sempre"–, i això ens ha fet normalitzar dinàmiques tòxiques que generen molt malestar”. Així com una parella “pot deixar-te tocat anys”, assegura aquesta psicòloga canària establerta a Catalunya, els vincles d’amistat també ho poden fer.

Cargando
No hay anuncios

El segon pas que podem fer és escoltar què ens intenta comunicar el cos. Aquí potser identifiquem desgana quan una persona ens diu de quedar o veiem que tendim a ajornar els plans. També ens podem sentir soles o jutjades en certs grups o bé considerar que no ens acaba de fer bé quedar amb algú per la seva actitud, comentaris o el rol que adopta respecte a nosaltres. En aquest punt, Benítez convida a fer-se algunes preguntes per seguir reflexionant: “Em sento respectada i estimada per aquesta persona? Què necessito jo d’aquest vincle que tinc amb ella? Les necessitats que jo tinc estan cobertes? En cas que no, és sostenible per a mi mantenir aquesta amistat que no cobreix allò que necessito?”. 

Una pista: comença per les amistats de tota la vida, “caldo de cultiu” de moltes dinàmiques tòxiques. I encara una segona pista: el concepte millor amiga o millor amic està “obsolet”, avisa aquesta psicòloga. "Hi ha moltes maneres de ser bona amiga –potser amb una amiga t'agrada sortir a menjar perquè li encanta la gastronomia com a tu, n'hi ha una altra amb la qual us escolteu molt i comparteixes secrets més íntims, una altra amb la qual t'encanta sortir de festa…– i, si li demanes a una el que t'ofereix l'altra, la cosa no funciona”. 

Cargando
No hay anuncios

“Ho he deixat amb la meva amiga”

Després de reflexionar-hi, si ho considerem, podem prendre mesures, com ara agafar distància, parlar-ho amb l’altra persona implicada o, per exemple, si es tracta d’una colla, relacionar-nos de forma individual amb aquelles persones que sí que ens facin bé. Laura Benítez insisteix, però, en protegir-se abans de prendre cap decisió: “Si optem per comunicar que ens sentim incòmodes en una relació, cal valorar si la conversa tindrà sentit o bé si l’altra persona ens dirà que ens hem begut l’enteniment”. 

Cargando
No hay anuncios

La mesura extrema és trencar amb el vincle: “Ens falta adonar-nos que tenim dret a deixar una relació amb una amiga quan no ens sentim cuidades”, sentencia la psicòloga, que subratlla alhora com de dolorós i “invisibilitzat” és el dol per la pèrdua d’una amistat, una ruptura que “no té ni nom” en la nostra societat. “Pot fer igual o més mal, fins i tot, que deixar-ho amb una parella, perquè ningú en parla i sovint es viu amb molta soledat”. 

Per construir una relació d’amistat sana i evitar aquest final, Laura Benítez llança un últim consell: “renovar els vots” de tant en tant, o sigui revisar els vincles d’amistat de forma assídua, igual que ens revisem en les relacions de parella –en quin punt estem?, estic enamorat?, em sento bé?, necessito fer algun canvi?–. “De vegades ens obliguem a seguir en relacions pel temps que fa que duren, pel tipus de relació que és, per una estranya sensació que tenim d'estar en deute…, i això ens ha fet oblidar que una amistat no s’ha de donar per suposat i que també requereix energia, temps, cures i converses que poden ser incòmodes, com passa amb les relacions sentimentals”. 

Cargando
No hay anuncios

I els homes? 

A la consulta de Vulnerábilis atenen majoritàriament dones, que acudeixen sobretot amb demandes sobre les relacions –de parella i, com vèiem, també d’amistat–, amb por a quedar-se soles, amb dificultat per posar límits o amb el sentiment de culpa molt arrelat, entre d'altres. “Encara que siguem feministes en el pla teòric, a la pràctica tenim el patriarcat molt endins”, diu Laura Benítez. Però, i els homes? La psicòloga explica que també n'atenen. Aquests, però, acostumen a plantejar preocupacions diferents: “Sobretot venen amb demandes de tipus laboral”.