Caps i puntes

L’Edat Mitjana en metro

Una petita ermita que conserva tot el sabor i l’aroma de la Barcelona medieval al barri de Montbau 

Vistes des de Montjuïc

Això és el que queda del barri de Can Tunis, els restaurants Litoral i La Nevera, la floristeria especialitzada en corones de morts Flores Manolo, un taller de marbres funeraris, uns magatzems i un grapat de modestos blocs de pisos

L’increïble home foca

"Artista vocacional, mite infantil. Fos qui fos, molta gent encara se’n recorda"

La taverna dels ninots

"L’èxit d’aquelles primeres botigues va fer que al barri del Ninot hi sorgís un mercat ambulant, que es muntava els dissabtes als voltants de la fàbrica Batlló"

L’apolo no deixa de ballar

"Una sala carregada de records, que segueix al peu del canó"

El barri de les mosques

El perquè de l’enigmàtica denominació d'aquest barri a l'extrem de Sants

Una escola de Goday

"Els projectes de la Mancomunitat van quedar aturats quan, l’any 1924, el general Primo de Rivera va donar el cop d’estat"

Les sufragistes

Al número 31 de la ronda de Sant Pau hi havia la redacció de 'La Mujer', una revista pionera del feminisme català

Les hurdes barcelonines

En pocs anys les barraques de Sant Antoni es van convertir en un lloc sòrdid de tavernes que servien vi de contraban i era protagonista habitual de notícies truculentes, baralles i robatoris

El fantasma catalanista

El barri de Gràcia era un dels feus de l’espiritisme, amb una llarga tradició de topades amb el món sobrenatural. Així doncs, ningú es va sorprendre quan l’estiu del 1934 es va saber que una casa vella i abandonada del carrer de Santa Rosa tenia inquiets els seus veïns

La boca de l'infern

La versió més estesa diu que el nom d'aquest carrer ja desaparegut recordava l’hostal de l’Infern, un negoci de mala mort on diu la tradició que s’hostatjava d’incògnit el bandoler Joan de Serrallonga

Pobres fantasmes escaldats

Les aparicions sobrenaturals van ser una especialitat de l’hampa barcelonina: mentre la policia investigava presències fantasmals en un extrem del poble, ells s’emportaven una gran quantitat d’ampolles de xampany, licors i vins de marca

L’espectre seductor

El rumor sobre el suposat fantasma de la font de Canaletes va ser notícia en molts diaris del 1845 i persones de tota mena s’hi acostaven amb l’esperança de presenciar l’impossible

Les velles pedres de la torrassa

La Casa de la Torrasa és monument a la identitat local, al qual els seus veïns no poden renunciar sense perdre un bocí del seu passat.

Fites en el paisatge

Un recorregut pels diferents tipus arquitectònics presents a la ciutat, amb un catàleg dels 132 edificis, amb la seva corresponent fitxa i planografia

L'altre passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia era conegut pel convent de Jesús, situat aproximadament a la cruïlla amb el carrer d’Aragó, com posteriorment ho seria pels parcs d’atraccions i els teatres que acolliria

La ciutat ideal

Una visió ideal de la ciutat i de qui la filma, que ens acosta als estats d’ànim, les transformacions socials i les preocupacions dels barcelonins entre el regnat d’Alfons XIII i els primers mesos de la postguerra.

Paper barcelona

Fumar cigarrets de paper era un costum exclusiu de catalans i espanyols, que a Barcelona va agafar embranzida quan es va convertir en un dels quatre ports peninsulars autoritzats a comerciar amb tabac

La cantonada de Casp

"Ara la cantonada de Casp està a punt de perdre una part important del nostre passat, mentre m’acabo el tallat observant com les excavadores fan la seva feina"

Viure de la brossa

"A mesura que els ajuntaments milloraven la recollida de brossa, els drapaires van desaparèixer"

Carrers en penombra

"Els últims testimonis d’una època d’amuntegament, quan les façanes tapaven el sol"

D’ofici dejunador

"A vegades oblidem que l’Exposició Universal de 1888 va ser una fira de mostres, però també una fira d’atraccions que oferia entreteniment als barcelonins"

La Colmena fa 150 anys

"Un segle i mig servint pastissos, caramels artesanals i quaranta-vuit tipus diferents de pasta seca, a més d’especialitats que quasi ningú més ofereix actualment, com els bolados o el torró de crema"

Camussa, raspall i betum

"Actualment són com una aparició d’un món antic, quan la gent tenia temps de fer-se netejar les sabates llegint el diari"

Sant Sever al descobert

"L’Hospital de Sant Sever es dedicava a l’assistència de sacerdots malalts o bojos, aquests últims amb cel·les reservades només per a ells"

Matins en autobús

"Aquest és un transport urbà en què el conductor sembla un passatger més. Així que entren la gent el saluda, i amb el temps us acabeu coneixent"

La ciutat retratada

"Els minuters eren els retratistes dels pobres: per quatre xavos podies immortalitzar un dia de festa o una excursió"

Misteris del fumador d’opi

"Els alegres anys vint van ser l’època d’or de les drogues a casa nostra, i també el començament de la política repressiva"

La corda

"A la Barcelona del segle XIX, l’escriptor Charles Dickens no hauria tingut gaires problemes per trobar arguments per a les seves novel·les"

La Rambla de les Rambles

"Uns volien preservar la tradició, d’altres cridaven a la lògica i recordaven les dificultats dels estrangers, sovint buscant adreces que no sortien en cap guia"

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

EDICIÓ PAPER 19/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF