El Gran carnaval

Hitchcock és... Doris Day

El primer que em va venir al cap quan em vaig assabentar de la seva mort va ser l’escena d’aquesta obra mestra en què Day canta alt i fort el seu Que sera, sera

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Mortensen ha deixat VOX a l’altura del betum amb paraules clares, senzilles, impecables

Charlot i el Primer de Maig

Charlot deu ser el primer treballador ras de la història del cinema

‘Vengadores’, l’emoció que no s’extingeix

Les llàgrimes d'emoció veient l'última pel·lícula dels Avengers

Coppola en fa 80

Tan fascinant com que hagi fet vuitanta anys i descobrir que el seu cinema sempre t’acompanyarà

Batman i Dumbo, trenta anys no són res

Una simple cua a l’entrada d’un cine, una imatge de cultura, de civilització, de ciutadans amb ganes de saber, de conèixer vides alienes relacionades, qui sap, si amb la realitat o la ficció, o les dues coses dialogant sempre sense fi

Spielberg, Schindler i la modernitat

'La llista de Schindler' ha tornat uns dies a la cartellera per celebrar aquestes noces d’argent tan ben portades i, de passada, per celebrar també la seva pròpia existència

Almodóvar i el pas del temps

'Dolor y gloria' és el primer film en què Almodovar abraça sense por, sense mitges tintes, sense que sigui una qüestió col·lateral, el que segurament és l’únic tema possible de l’art: el record, la memòria, el pas del temps

Clint Eastwood sempre ha caminat igual

En aquests ulls petits, en la seva pell arrugada i en la seva veu inconfusible, progressivament més i més enrogallada, s’hi concentren les essències d’una porció imprescindible de la història del cinema

Stanley Donen i la felicitat

Expliquen els que el van conèixer o entrevistar que Donen era un home afable i parlador, encantat de rememorar les seves pel·lícules, de satisfer les curiositats admiratives i hiperbòliques dels seus fans més entregats

Bruno Ganz feia esclatar totes les fronteres

hi ha cineastes que no s’entenen sense la intersecció del seu cinema amb determinats actors

El gran Carnaval A Albert Finney els Oscars li importaven un rave

Albert Finney, que va morir la setmana passada, era un actor gegant, un dels més insignes representants de l’escola d’interpretació britànica

‘Cinema Paradiso’, res a veure amb la nostàlgia

De les paraules de De la Iglesia semblava desprendre’s que una sala de cinema és simplement un espai per veure pel·lícules. Un espai funcional i formulari, asèptic, quasi esterilitzat

És trist i alhora bonic que Robert Redford es retiri

En el rostre arrugat -maltractat en excés per l’esclavatge de la cirurgia- i viscut de Robert Redford hi podem dibuixar una història del cinema de la segona meitat del segle XX

Rocky i l’eternitat

Ni se m’acudiria suggerir que la literatura, l’art o la música no són capaços d’aconseguir efectes d’aquest tipus, només faltaria, però penso en Creed 2 i en la saga Rocky, en el seu esdevenir i discórrer a través de quatre dècades, i el que n’obtinc és un lleuger eriçament de la pel

Jack Nicholson no s’assembla a ningú

Alguns diuen que és exagerat i histriònic, que Nicholson sempre és Nicholson

L’emoció de Jeff Bridges, l’emoció del cinema

Contemplar Bridges sobre l’escenari, sincerament commogut, terrenal i humà, és un espectacle emocionant

El Truffaut, assignatura pendent

M’agrada assabentar-me de què fan els irreductibles d’aquest cinema gestionat i programat per un grup d’amics, cinèfils molt més que romàntics entestats en fer de la seva passió una passió compartida

A ‘El método Kominsky’ hi surt Kirk Douglas

Es nota en el sentit de l’humor, d’una intel·ligència subtil, bastant fora del corrent

Homenatge a Morgan Freeman (i a la memòria)

Les acusacions contra Freeman sembla que s’han convertit en fum, que es basaven en exageracions i manipulacions

Roma i el jo

"No és habitual que algú ho faci de manera tan explícita com Cuarón, explicant-nos els seus records d’infància en un barri residencial de Ciutat de Mèxic anomenat Roma"

“Hola, em dic Íñigo Montoya. Tu vas matar el meu pare. Prepara’t per morir”

"És l’exemple més paradigmàtic d’un gènere nou, acabat d’encunyar: les pel·lícules que els pares que van ser petits i adolescents als anys 80 fan veure avui als seus fills"

L’autoficció segons Ingmar Bergman

Un dels artistes més rellevants i més influents de la història del cine i també de la història de la cinefília

La carta de Lolita a Stanley Kubrick

És possible que quan llegiu sobre Sue Lyon trobeu en algun moment la desagradable etiqueta “joguina trencada”, i és possible que la història que llegiu sigui perfectament veritat

A favor de la vida, Truffaut

"Contra Trump, Truffaut. Contra règims que maten periodistes i compren armes, Truffaut. Contra la indecència política, Truffaut. Contra la mentida, Truffaut"

L’alegria i la tristesa segons Woody Allen

"Serveix per explicar estats d’ànim i imaginar maneres de descriure’ls i, sobretot, per entendre i fer entendre l’essència del cinema d’un artista com Woody Allen"

“Phil, aquest premi és per a tu, cabronàs, espero que estiguis orgullós de mi”

"El gran Philip Seymour Hoffman. Phil, quin talent descomunal, quina generositat, quina tenaç i incansable recerca de la veritat tant en l’art com en la vida"

Connery i Caine, amics de l’ànima

"L’amistat entre els dos aventurers que se’n van a l’Índia a buscar fortuna i un dels dos acaba fent-se passar per un déu"

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

EDICIÓ PAPER 19/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF