El Gran carnaval

“Fuck Trump”, no tenim cap Robert De Niro

Per què ningú del seu nivell alça la veu a casa nostra per dir que tenim uns polítics que fan vergonya?

Lynch i Rossellini: L’Oscar, l’art i l’amor

Que bonic va ser veure Rossellini dilluns a la matinada en la cerimònia d’entrega dels Oscars honorífics d’enguany

Scorsese, Marvel i les eleccions vitals

Les pel·lícules de Marvel estan bé i és possible que Scorsese no n’hagi vist ni una però que li hagi anat bé atacar-les per bastir el seu discurs crític contra la banalització del cinema d’entreteniment

La irreductible Jane Fonda

La protagonista de Barbarella, Descalços pel parc, Tornar a casa o Julia sempre ha sigut una irreductible, una lluitadora per tot el que li ha semblat una causa digna

L’emoció és la veritat

Quina barbaritat la que ens regala aquest actor superdotat. No és habitual detectar aquest grau d’intensitat, de versemblança, de veritat, d’art

De Niro i Al Pacino en tenen gairebé vuitanta

¿Sembla mentida, oi, que Al Pacino ja tingui gairebé vuitanta anys? Podria ser l’avi de molts de nosaltres

El dia que Jean Seberg li va regalar flors a Guillermina Motta

Sona el timbre i en obrir la porta apareix Jean Seberg amb un ram de margarides a la mà

La foto de Sean Connery

La foto de Sean Connery el dia del seu 89è aniversari potser no és una foto estèticament gaire reeixida, però s’hi concentren essències precioses sobre què significa el pas del temps, la vellesa, la família

Camilo, Plácido i els cantants actors

Hi va haver una època en què cantants d’èxit es passaven al cinema

Isabelle Huppert i el silenci

Has de triar amb què et quedes: si amb les seves misèries i miserietes o amb l’emoció que sents quan contemples el seu art

Sarandon i Lange, Davis i Crawford: percebre l’ànima

'Feud', una sèrie sobre cinema, sobre el cinema que tants estimem, el cinema que ens habita el subconscient

Bill Murray i el cine de l’epifania

T’imagines perfectament a Murray a l’escenari del Festival de Toronto, conversant amb el públic assistent, responent amb naturalitat a tot el que li pregunten.

Deu ser bestial, ser Harrison Ford

Harrison Ford porta deu anys retrobant-se amb ell mateix, amb els personatges que l’han fet com és

Shakespeare no s’acaba mai

Sobre la mort de Franco Zeffirelli, als noranta-sis anys, l’últim dels cineastes clàssics italians que quedava

Chicho, fabricant de referents

Es tendeix a infravalorar els creadors que pensen en el gran públic, les ments pensants que se la juguen a favor de l’entreteniment massiu

Elton John i els musicals humanistes

"El gènere musical no s’acaba mai i Rocketman m’ha recordat pel·lícules que m’agraden especialment. Pel·lícules de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època fascinant de la història del cinema"

Tarantino i els espòilers

Les seves pel·lícules es poden veure una, dues, tres i les vegades que facin falta. Sempre t’agraden igual, o fins i tot més

Hitchcock és... Doris Day

El primer que em va venir al cap quan em vaig assabentar de la seva mort va ser l’escena d’aquesta obra mestra en què Day canta alt i fort el seu Que sera, sera

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Mortensen ha deixat VOX a l’altura del betum amb paraules clares, senzilles, impecables

Charlot i el Primer de Maig

Charlot deu ser el primer treballador ras de la història del cinema

‘Vengadores’, l’emoció que no s’extingeix

Les llàgrimes d'emoció veient l'última pel·lícula dels Avengers

Coppola en fa 80

Tan fascinant com que hagi fet vuitanta anys i descobrir que el seu cinema sempre t’acompanyarà

Batman i Dumbo, trenta anys no són res

Una simple cua a l’entrada d’un cine, una imatge de cultura, de civilització, de ciutadans amb ganes de saber, de conèixer vides alienes relacionades, qui sap, si amb la realitat o la ficció, o les dues coses dialogant sempre sense fi

Spielberg, Schindler i la modernitat

'La llista de Schindler' ha tornat uns dies a la cartellera per celebrar aquestes noces d’argent tan ben portades i, de passada, per celebrar també la seva pròpia existència

Almodóvar i el pas del temps

'Dolor y gloria' és el primer film en què Almodovar abraça sense por, sense mitges tintes, sense que sigui una qüestió col·lateral, el que segurament és l’únic tema possible de l’art: el record, la memòria, el pas del temps

Clint Eastwood sempre ha caminat igual

En aquests ulls petits, en la seva pell arrugada i en la seva veu inconfusible, progressivament més i més enrogallada, s’hi concentren les essències d’una porció imprescindible de la història del cinema

Stanley Donen i la felicitat

Expliquen els que el van conèixer o entrevistar que Donen era un home afable i parlador, encantat de rememorar les seves pel·lícules, de satisfer les curiositats admiratives i hiperbòliques dels seus fans més entregats

Bruno Ganz feia esclatar totes les fronteres

hi ha cineastes que no s’entenen sense la intersecció del seu cinema amb determinats actors

El gran Carnaval A Albert Finney els Oscars li importaven un rave

Albert Finney, que va morir la setmana passada, era un actor gegant, un dels més insignes representants de l’escola d’interpretació britànica

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

EDICIÓ PAPER 14/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF