La invasió subtil

Evidències que no ho són

Som aquí o no?

Malgrat que hem avançat en la depuració del lèxic (el ‘busson’ ja és història), la castellanització d’altres àrees més profundes avança imparable (“i aquí estem”)

La porqueria de sempre

Malgrat que alguns les defensin com la solució als problemes, les feines precàries no són ‘feines brossa’ ni ‘feines escombraria’, sinó una bona porqueria 

Qui necessita muntar-se en el dòlar?

La interferència d'alguns verbs pronominals castellans ha fet tan forat que no només n'hi ha que 'es' pugen a la moto, sinó que també n'hi ha que hi estan 'pujats'

Aparelleu-vos (i alliteu-vos) tant com vulgueu

¿Els sortejos de Champions aparellen o emparellen equips? ¿Tenim la cita aparaulada o emparaulada? Per bé o per mal, tot s’hi val!

No ensopegueu amb aquesta arrel

Aquí qui són els vilans?

Ens queixem que el judici del Suprem no es pugui fer en català però les tertúlies diàries (als mitjans) van plenes d’‘abogats’, ‘banquetes’ i ‘lleis d’enjuiciament’

Per una cervesa catalana de veritat

D’acord que sempre busquem tres peus al gat, però, per una vegada que només etiquetem en català, fem-ho bé, senyors, que no costa tant!

No perdem oportunitats d’estar a l’altura

Com que l’‘altura’ castellana en català pot ser ‘altura’ i ‘alçada’, dubte servit: però una és una distància (a dos metres d’altura) i l’altra una dimensió (fa dos metres d’alçada)

Toca’t la sofraja

No cal callar a ningú

La senadora del PP que vol silenciar el passat diu que 'la volen callar', però és tot el contrari: no cal fer callar algú que parlant ja queda retratat

Parem o només ens aturem?

La interferència ens empeny a 'parar-nos' quan hauríem d''aturar-nos' i la inseguretat ens fa 'aturar-nos' quan hauríem de 'parar'

La cursa contra la carrera

La moda del 'català correcte' de fa unes dècades va penjar una llufa a 'carrera' i no se n’ha pogut desempallegar

Un front contra 'front'

Cap catalanopensant amb dos dits de front diria que la dreta ha fet un ‘frent’, però potser sí que diria que cal fer alguna cosa ‘front’ a la ultradreta (i això que tenim ‘contra’)

Res, quatre detallets...

¿Els Reis ens portaran algun any un nou i imprescindible diccionari castellà-català i publicitat no traduïda automàticament del castellà?

La fragilitat del motorista (català)

Segons el Servei Català de Trànsit, quan hi ha un accident el motorista sempre "se n'emporta la pitjor part". Però fins i tot sense topades, qui sempre en surt malparada és la llengua

Pot ser que el Pare Noel no sàpiga català?

¿Oi que no hauríem dit mai “Ara ve el Nadal, matarem el gall...”? Doncs, home, per què deixem que ens envaeixi la Navidad?

Quina poca gràcia, això de la ‘rissa’!

El que sí que importa

Cada cop més les coses "ens donen igual" i demanem a algú "si li importaria fer tal cosa": les paraules són catalanes, les estructures no gaire

Tapavergonyes, muscleres i altres rareses

Pa recent fet? No, gràcies

El problema és que la publicitat (i cada cop més gent) vol versions bilingües com més paral·leles millor, i tant li fa si el castellà 'recién' no és el català 'recent'

Anem de catxa però sense ‘apretar’

Per bé o per mal, hem tingut una bona setmana per promoure les catxes i no l'hem aprofitada prou. El 'farol' ha guanyat una altra batalla, però encara queda guerra

Traduir amb les grapes

Encara que no vulguem, l'agenda política ens demana traduccions instantànies del castellà i, amb eines rovellades, cada cop costa més que siguin afinades 

D’on surten tants trets?

A Cs els 'va sentar com un tret' que uns quants dels seus es deixessin portar pels baixos instints que ells s’encarreguen d’atiar

Dubtar sempre delata

Un, dos, tres... tots relaxats!

Restem dempeus i continuem drets

Sempre hi ha altres opcions?

Alguns ‘posar’ que estan fora de lloc

Mentides fins a dir prou

'Hasta la saciedad', a part de voler dir, com en català, “fins que no pots més (ja sigui beure o menjar)”, ha guanyat terreny figurat com a locució adverbial sinònima de “tan repetidament que arriba a cansar”

< Anterior | 1 | 2 | Següent >