Toni Vall

Toni Vall

Crec que el periodista ha de portar incrustats dos trets especials de personalitat: curiositat universal i gust per explicar històries. Em sembla que compleixo els dos requisits.
image-alt

El més prioritari? La veritat

No porta pistola ni fa dos foradets al diari per espiar infidelitats a la recepció dels hotels. El barret acostuma a deixar-lo a casa i només es posa gavardina -o abric llarg- si està plovent. És discret i...

image-alt

El rey de La Habana

Un film dur, abrupte, fins i tot sòrdid. Així és El rey de La Habana. Cap concessió bonista, cap escletxa de complaença envers la ultrasensibilitat que ens fa apartar la vista de la tele i dels diaris. A...

image-alt

El 15 d’octubre, l’atrafegat dia de l’efemèride

El premi Planeta 2015 està exposat a l’entrada del Palau de Congressos sobre un faristol. Espera amo. Els primers visitants s’hi fan selfies i decideixo fer-me’n un. Resulta ideal també perquè les teles...

image-alt

Tanca l'Arenas, històric cine gai de Barcelona

Ja feia temps que havia desaparegut de la majoria de cartelleres. En algunes, però, encara resistia, irreductible, l’Arenas Cine Gai. Era una assignatura pendent conèixer, ni que fos de resquitllada, aquest...

image-alt

Enric Pereda Gámez: Dibuixar l’exageració d’un nas

A la Rambla la vida és dura. Per al veí i per al passejant i, sobretot, per al que hi treballa. En un microcosmos únicament pensat i executat per satisfer els usos i necessitats del turista resulta...

Segon origen

Si un es pregunta què hi ha de Bigas Luna en el que va ser l’últim projecte de la seva vida, amb prou feines enumerarà un rajolí de llet sortint d’un pit amorosit amb mel de flors perquè el mossec de...

image-alt

A Rushdie la vida li interessa més que Déu

Esgargamellat però divertit. Salman Rushdie posseeix, al contrari del que un podria intuir, un humor sorneguer força deliciós. Se’n fum bastant de l’aura escandalosa i polèmica que li penja com una llufa...

image-alt

No és el mateix ‘Hi ha algú aquí?’ que ‘¿Hay alguien ahí?’

F, la Revista del Foment, celebra el seu primer aniversari de vida i per al seu nou número ha plantejat un diàleg per desentrellar les claus de la relació cultural entre Madrid i Barcelona. El títol de...

image-alt

Un ofici que fa olor de vernís

Al seu preciós llibre El meu ofici Josep Maria Espinàs parla del soroll que fa la seva Olivetti quan la tecleja. Li agraden els sorolls de les professions quan algú les materialitza, aquell moment en què...

image-alt

‘NN-Home’ ha aconseguit escriure el seu nom

No té nom. De moment al seu informe hi consta NN-Home, o sigui No Nom Home. La nit passada va ser rescatat de l’aigua, estava agafat a una boia dient que volia anar nedant fins a Romania, el seu país. És un...

image-alt

No t’aturis fins que en tinguis prou

Adossats a la història, simbiosi amb les pedres mil·lenàries, metàfores i hipèrboles tantes com vulgueu. La nit electoral de Junts pel Sí és a la plaça del Born Centre Cultural. Així les concomitàncies...

image-alt

Fer el carrer, lluitar per ser Paula Ezkerra

En un dels seus sensacionals monòlegs, Pepe Rubianes afirmava que una de les grans mentides que ens colonitzen el cervell és afirmar que el treball dignifica l’home. Suggeria, amb total bona fe, no cal...

image-alt

El desconocido

És un simpàtic entreteniment buscar equivalents/referents cinèfils d’ El desconocido. El més obvi és Speed, esclar. També A l’hora assenyalada de John Badham o la tercera part de La jungla de vidre o...

image-alt

Instruccions per al joc de les banderes: tirar-se-les pel cap

“Entrar i sortir d’aquí és molt perillós”, exclama una senyora mentre creua amb dificultats la portalada de l’església de la Mercè. És aquella dolça exageració de la gent gran quan s’atabalen perquè hi ha...

image-alt

Felipe, lliçons d’història, el liquidacionisme i Stalin

“Disculpi, ¿a vostè li va agradar el que va escriure Felipe González al seu article a El País?” Els faig la mateixa pregunta al Vicente i a la Carme, simpatitzants socialistes que seuen a prop meu al...

image-alt

Filmar el món i la pròpia vida

Al·lucinat, astorat, feliç, commogut, trempat, acollonit, desorbitat, content, acolorit, enamorat, meravellat, radiant, hiperactivat, histèric, apassionat, alegre, postcoital, planxat, concentrat,...

image-alt

Senyores i senyors, sobretot, no es posin nerviosos

Un cafè amb llet amb molt cafè i un croissant perquè el sucre el mantingui amunt –"venirse arriba"– durant tota l’estona. És l’esmorzar de Germà Bel, pocs minuts abans de començar el debat organitzat per...

image-alt

L’emocionant soroll del projector

Li pregunto quin és el seu ofici i se n’inventa un: cinematografista. Podria haver dit projeccionista, conservador cinematogràfic, arxiver de pel·lícules o alguna altra cosa més transcendent o pagada de si...

image-alt

La Rambla, llibertat colonitzada

Dilluns, dos quarts de vuit del vespre. A l’intercanviador de plaça de Catalunya hi ha quatre guàrdies urbans antiavalots. Cap rastre de manters. Dues hores i mitja més tard torno per on he vingut. Just...

image-alt

La voluntat per un punter en el dia de la hiperventilació

Camino des de la plaça Catalunya fins al vèrtex nord de la Ciutadella, on comença la Meridiana i on hi ha el tram final, el 135, de la Via Lliure. No em trobo manters, però sí una gran quantitat de venedors...

image-alt

La descolonització mental en favor de la dignitat política

“La independència de Catalunya no és una qüestió d’identitat, llinatge o lloc de naixement. Té a veure amb la dignitat política”. Ho diu Jordi Sànchez, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, durant...

image-alt

Rajoy a la Seat: 3.300 milions, el sentit comú i els cacauets

El seny, el sentit comú, la rauxa apaivagada, l’ai ai ai que ve el llop. El nostre mal no vol soroll i el peix al cove. Variacions totes sobre la mateixa cosa: protegir l’economia a través de l’estabilitat...

image-alt

Sonora ovació sobre l’escenari

Li agrada cantar i se sap una gran quantitat de cançons populars catalanes, espanyoles i italianes. Les porta incrustades a l’ADN des de vés a saber quan. El Josep Anton Codina és alt com un sant Pau i un...

Artur Más s’escriu així, amb accent tancat a la ‘a’

“Anda el hombre tambaleándose como un beodo”: així comença el capítol —o, més ben dit, cançó— del llibre de Mariano Gomà titulat La tragedia de Artur Más. Sí, amb accent a la a. No se sap si es tracta...

Una avinguda de pas que és pulmó de barris

Al vèrtex nord-est de la Ciutadella neix com una exhalació l’avinguda Meridiana. Surt quasi d’on s’acaben les parets del Parlament i enfila amunt per travessar quatre districtes de la ciutat i esventrar una...

image-alt

Qui és el senyor Patata? Clive Booth

L’últim cop que el vaig veure estava parlant amb un fanal de la plaça Sant Jaume. Quan pel carrer li pregunten el nom acostuma a dir que es diu Patata o que no ho sap o el primer que li passa pel cap. És...

Proselitisme sense estelades en “territori apatxe”

A Via Júlia -antiga Karl Marx abans del franquisme- la vida és tranquil·la. Nou Barris és un barri treballador amb agradable vaivé de poble. Sota la marquesina robusta del costat del metro s’hi ha de...

image-alt

Els crits de King Kong ressonen fort a Sants

L’adjectiu previsible no fa justícia al resultat del concurs de guarniments de la festa major de Sants d’aquest any. L’homenatge a King Kong d’Alcolea de Dalt és, de molt llarg, la millor proposta de...

image-alt

L’erotisme, la font de la vida

Que ningú s’equivoqui! El de la foto és l’Antoni Lasheras però el cos que s’hi veu no és pas el seu. Cada dia es mira al mirall i no reconeix el que hi veu. Li atribueixen uns seixanta anys però assegura...

‘Mr. Holmes’

Acostumats últimament a les cabrioles i focs d’artifici dels dos films de Guy Ritchie i a la impostada modernitat de la sèrie de televisió, fa de bon degustar el retorn a un Sherlock Holmes reposat i...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >