Toni Vall

Toni Vall

Crec que el periodista ha de portar incrustats dos trets especials de personalitat: curiositat universal i gust per explicar històries. Em sembla que compleixo els dos requisits.

Shakespeare no s’acaba mai

La vaig veure quan tenia tretze anys, edat en què llavors encara no sabies de què anava la vida. Ara als tretze ja sembla que estiguis a punt per guillar de casa, però quan vaig veure per primer cop ...

Chicho, fabricant de referents

Si vas començar a veure la tele a mitjans dels anys 80, si t’ho empassaves tot o quasi tot, si vas notar que aquell moble de casa tenia un poder inusual sobre tu, si veies les sèries del vespre abans d’anar...

“Badalona no es mereix el que passarà avui al ple”

La cara de Xavier García Albiol no enganya a ningú. Està seriós. Seu a la taula de l’antesala del saló de plens de l’Ajuntament de Badalona. L’acompanyen els altres deu regidors del Partit Popular. No mira...

Cine i periodisme, doble celebració!

Els que a més a més de periodistes som cinèfils -o a l’inrevés, mai sé quin és l’ordre correcte- tres o quatre vegades a l’any tenim doble motiu de celebració. Quin és? Doncs que s’estrena una pel·lícula...

Elton John i els musicals humanistes

Les entranyes d’Elton John. Sí, Rocketman les ensenya. És una pel·lícula diguem-ne oficial, produïda pel mateix artista, però defuig l’oficialisme amb habilitat i notable creativitat. Què és l’oficialisme?...

Crònica de la nit electoral a ERC: Del “Crec que guanyarem” al “Los míos no van bien”

Ernest Maragall seu a les escales del davant de l’Estació del Nord. Està esperant que arribin els seus nets, que l’acompanyaran durant tota la nit electoral. El seu caminar és inconfusible. Cames...

Tarantino i els espòilers

Al Festival de Canes s’ha projectat Érase una vez en Hollywood, de Quentin Tarantino, que fàcilment podria ser la pel·lícula que un té més ganes de veure de totes les que han d’entrenar-se durant aquest...

El passat, viu dins l’Ajuntament i proscrit al carrer

Dos-cents trenta anys d’història i encara en peu en plena Ciutat Vella de Barcelona. M’ho recorda un furgó isotèrmic aparcat al carrer Ferran, a dues passes de la plaça Sant Jaume. Sí, Can Culleretes va...

Hitchcock és... Doris Day

El cinèfil posseeix una estranya forma de percepció segons la qual hi ha actors i actrius que a més de ser ells mateixos són també, en un estrat d’intangible miracle, els directors amb els quals han...

La Trinca, més aplaudida que Leo Messi

A la primera fila de cadires, Leo Messi somriu i mira la platea. Fa la mateixa cara de bo des que ha baixat les escales de l’auditori del Fòrum acompanyat de tots els guardonats aquest any amb la Creu de...

Viggo Mortensen, beneïda intel·ligència

Que bonica que és la intel·ligència quan es percep clara, cristal·lina, diàfana. Preciosa. Esdevé gairebé palpable. Podries dir: “Caram, quina intel·ligència més robusta, que molsuda i que agradable que...

Charlot i el Primer de Maig

Sempre que penso en el Primer de Maig em ve al cap Charlot. Talment com un ressort que s’activa, un llumet que s’encén automàticament. Quan algú em parla del dia del treballador, o llegeixo una notícia o un...

Al quadrat blau també hi ha estelades

Un quadrat blau al mapa de Barcelona. L’únic. L’única secció censal on ha guanyat el Partit Popular. És una illa d’edificis delimitada pels carrers Concili de Trento, Fluvià, Andrade i Bac de Roda, al barri...

'Vengadores', la emoción que no se extingue

La emoción es un intangible, algo que pasa cuando pasa, que no puedes prever y todavía menos controlar. La emoción de cuando un verso te golpea, cuando una novela te conmueve más y más a cada página que...

“Pacte PSOE-Cs? Ni parlar-ne!”

"¡Hombre, cuánto tiempo!" Un té la sensació que hi ha persones que no es cansarien mai de pronunciar aquesta frase. I diria que els vells sindicalistes la porten incrustada a l’ànima. Amb un "¡Hombre,...

PSC: No tornar a dins l’armari i que soni ‘La Internacional’!

Al míting final del PSC, Miquel Iceta va exclamar emocionat: “No vull tornar a dins l’armari!” Una gran manera de mobilitzar el vot útil contra el trifachito. Poques hores després, a la Fira d’Abril, no...

‘Vengadores’, l’emoció que no s’extingeix

L’emoció és un intangible, una cosa que passa quan passa, que no pots preveure i encara menys controlar. L’emoció de quan un vers et colpeix, quan una novel·la et commou més i més a cada pàgina que passes i...

Periodisme contra la confusió

Si avui li preguntes a un periodista què és el periodisme segurament es quedarà pensatiu un moment, dubtarà, meditarà uns segons i respondrà: “Periodisme és preguntar”. Serà una resposta coratjosa; cada cop...

La recepta: “Perfil baix i modèstia infinita”

“Em fa il·lusió!” i fa il·lusió escoltar en boca d’algú aquesta exclamació tan concloent referida al dia de Sant Jordi. Sense mitges paraules, sense suspicàcies, sil·labejant totes les lletres de la paraula...

De la rosa només en queda el nom despullat

“De la rosa només en queda el nom despullat” Amb aquest vers enigmàtic acaba El nom de la rosa, la mítica novel·la d’Umberto Eco. I la memòria em viatja fins al final de la fabulosa adaptació al cinema que...

Coppola en fa 80

“El noi de la moto és el rei”. Em va quedar gravada aquesta sentència de La llei del carrer (1983), la pel·lícula de Francis Ford Coppola que explica aquella història d’amistat, lligams familiars i...

El retorn a la vida de les campanes de la universitat

“Lo rellotje de la torre de la Universitat ja toca. Las duas campanas pera’ls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé”....

El col·leccionisme anàrquic del Doctor Obiols

Sr. D. Joan Obiols Vie Via Augusta 20 Barcelona -6- Adreça mecanografiada i mata-segells estampat i datat el 26 de febrer de 1970. És una cartolina díptica de publicitat farmacèutica per promocionar...

Batman i Dumbo, trenta anys no són res

Alguns dissabtes o diumenges a la tarda, o tocant ja al vespre, passo per davant del Cine Verdi, o el Renoir o el Balmes, i hi ha una cua molt llarga de gent esperant per poder comprar entrades,...

Spielberg, Schindler i la modernitat

Recordo que quan es va estrenar hi havia qui se la mirava amb condescendència. Deien que era tramposa, lacrimògena, que explotava baixes passions i que jugava amb coses amb les quals no s’ha de jugar. Es...

Almodóvar i el pas del temps

Què són quinze anys? Molt o poc? Quan tens quinze anys, cinc anys són molt, moltíssim. Quan en tens quaranta, cinc són poquíssim i quinze són molt i són poc alhora. Quinze anys separen les estrenes de La...

“Cito els meus referents per decència, no per nostàlgia”

Javier Pérez Andújar publica La noche fenomenal (Anagrama), un relat sobre un grup d’amics que fan un programa de televisió que investiga fets paranormals. S’envolten d’un grup de persones instal·lades en...

Clint Eastwood sempre ha caminat igual

El cinèfil es fixa en els detalls. I està content quan descobreix que Clint Eastwood sempre ha caminat igual. Al principi no t’hi fixes, només pares atenció a la història que s’explica, a aquell personatge...

“Fairy al patriarcat!” i “Avui no hi ha Big Macs!”

“Avui no hi ha Big Macs!”, exclama a ple pulmó un dels integrants d’un piquet de Comissions Obreres en passar per davant del McDonald’s de la Diagonal amb rambla Catalunya. És la manera creativa que té...

“Si el feminisme desconcerta els homes, que es busquin la vida!”

“És que teniu la pell massa fina!” ¿Qui no ha sentit mai aquest retret en boca d’algú -home o dona- que considera exagerades les queixes o reivindicacions del moviment feminista? “No és que tinguem la pell...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >