Víctor Obiols

Víctor Obiols

Fins que arriba un altre incendi

Raimon Àvila és un d’aquells poetes que, per dir-ho de manera abrupta, “va per lliure”. I no és un judici de valors. La llibertat de moviment i pensament, de sempre, comporta avantatges i inconvenients....

image-alt

Al llindar de la gran ombra: la poesia d’Anna Dodas

Anna Dodas i Noguer, morta tràgicament l’estiu del 1986, arrabassada per un destí cruel, va deixar una obra poètica breu però tan intensa que restarà com una fita. Tenia la llengua, tenia una veu...

Ana Blandiana, la desxifradora de rastres

Si comparéssim una poeta com Ana Blandiana (que recorda inevitablement tota aquesta escola de la part oriental d’Europa que tan bé representa Wislawa Szymborska) amb una pianista virtuosa, podríem observar...

Palol a l’infern de les delícies

Fa temps que plana la qüestió de veure una compilació de l’obra poètica reunida de Miquel de Palol, que va iniciar el seu periple l’any 1973 amb Delta, publicat a El Mall. És un escriptor consolidat de la...

Que perduri allò que es perd

No descobrim res si afirmem que Jordi Llavina és un home de lletres en el sentit més noble de l’expressió. Un autèntic treballador de la cultura, perquè la seva energia es diversifica contínuament en...

image-alt

La magnificència enlluernadora de Perejaume

Fa ben bé tres lustres vaig deixar Oïsme, un llibre de l’artista Perejaume, a Segimon Serrallonga, que no el coneixia, almenys com a escriptor. El resultat va ser que li va dedicar un poema, ullprès com...

Dos fènixs en un incendi

Pere Gimferrer, ja fa uns anys, parlava de “la bellesa llampeguejant, majestuosa i ombrívola” dels versos de Francesc Fontanella. Amb el seu afuat olfacte i sempre a punt, flairava alguna cosa en el poeta...

Balança o càntic

Els “terrícoles” van aterrar al món de l’edició del país fa poc menys de dos anys, amb dues col·leccions ( Llibres de l’Afrau i Plaquettes Infinitesimals ) i sis propostes potents, que incloïen Carles Hac...

image-alt

Un petit monstre autosuficient

Aquest títol és el que va dir d’ell mateix Màrius Sampere a Pandemònium o la dansa del si mateix, un recull de textos en prosa publicats per Lleonard Muntaner l’any 2008. I ara sembla que arriba al zenit....

Encara brilla la suor al llom del cavall

L’escriptor i periodista Jordi Cervera manté, a la col·lecció Mitilene, un catàleg impecable, i només cal repassar-lo, sense fer esment específic de les grans figures literàries que hi van deixant...

image-alt

Cian en flama

¿Només en la nocturnitat, des de la nocturnitat, pot el Poeta dir coses? Als seus braços (l’Acció)?, als seus llavis (el Desig?)? Al llit buit (el receptacle -o l’escenari- de totes les absències, o de...

image-alt

“Escriure versos és tenir raó”

Aquest vers partit és tota una declaració d’intencions, i aquesta raó que esmenta no pot ser sinó la raó oracular. Quan parla Sampere parla l’Oracle. La seva maquineta de fer versos és tan refinada que tot...

La dignitat indignada

Lizano ha mort. Visca Lizano! Un poeta que no va fer altra cosa que somiar en la boda única (“ Si todos fuéramos novios! ”). ¿No és curiós que hagi deixat aquest món quan s’ha produït aquesta mena de ...

“Ni blat ni jull ni falç, ni tu ni jo”

De vegades ens sembla que un sol vers pot xifrar tota una obra, un esperit. Podria molt bé ser aquest que dóna títol a la recensió (poema XII de La vinya cremada ), o bé el vers “I els mots foren precisos:...

image-alt

La pristina mística de Jordi Guardans

Vint anys de poesia és molt o pot semblar poc, però el temps en poesia no es compta per les busques del rellotge, té una temporalitat infinita, leopardiana, o bé és d’una fugacitat instantània que ni la...

image-alt

L’abella i la glicina

La feina de poeta (o una d’elles) és verament fer reviscolar els mots tan gastats de la tribu, dotant-los de llum diferent per aixecar fogalls o instruir oficis de tenebra, reinventant a cada pas el cant...

image-alt

Per si trobava alguna clau oculta entre les formes

La gran poesia exigeix sempre més d’una lectura, i compensa. No és just que quedi condemnada al silenci dels anyells. Diuen que els premis han de servir per donar impuls i difusió a les obres escollides. I...

image-alt

Llanceu la brúixola, poetes: l’últim Francesc Garriga

Sempre s’ha dit que el destí és injust quan algú en plenitud de la seva activitat deixa aquest món. En el cas del poeta Francesc Garriga i Barata, doblement injust: no només deixa orfe tot un estol de...

Forat que anella l’aire

“Aquesta excel·lent Filla vostra serà la llanterna que portarà la llum divinal per saludar tot lo món generalment...” Un fragment d’Isabel de Villena que sembla escrit per a la nostra poeta. Efectivament,...

image-alt

Fer mans plenes del present

Hi ha una mena de poesia, com la que practica Francesc Parcerisas, a la qual la maduresa del poeta no pot sinó fer guanyar virtuts: pes específic, solatge, gravetat de dicció, saviesa en la capacitat...

image-alt

Fa vint-i-cinc anys que ens va deixar Toni Turull

Per aquelles coses de l’atzar o del destí, succeeix -poques vegades, però succeeix- que hi ha persones de coneixença breu amb les quals l’encontrada produeix un canvi de rumb vital. És el que em va passar...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >