Edició
Idioma
Fotografies 24/06/2021

Alàs recupera les falles per Sant Joan després de trobar un pergamí del segle XVI

El document sobre una baralla de veïns, datat el 1543, és el testimoni més remot d’aquesta celebració a Catalunya

Wayra Ficapal
10 imatges
Després de mesos de pandèmia, que ha afectat especialment la gent gran d’Alàs, aquest poble de l’Alt Urgell ha recuperat la il·lusió amb una festa de Sant Joan on ha tornat la màgia del foc.
Després de mesos de pandèmia, que a Alàs ha afectat especialment la gent gran, aquest poble de l’Alt Urgell ha recuperat la il·lusió amb una festa de Sant Joan en què ha tornat la màgia del foc. Wayra Ficapal

És increïble com quatre paraules en un pergamí del segle XVI poden revolucionar tot un poble en plena pandèmia. A finals del 2019, l’historiador pirinenc Carles Gascón va topar amb un document que certificava l’existència de la baixada de falles als pobles veïns d’Alàs i Torres, a l’Alt Urgell, a l’any 1543. Aquesta troballa és la primera referència que es coneix de la celebració d’aquesta tradició tan arrelada al Pirineu, ja que, fins ara, l’única menció explícita de la celebració de falles datava del 1763 a Vilaller, l’Alta Ribagorça. Davant d’aquest descobriment extraordinari, els veïns d’Alàs han treballat durant mesos, tot i el covid-19, per recuperar la festa per la revetlla d’aquest Sant Joan. Us oferim la crònica visual d’una nit màgica que, per als veïns d’Alàs, ja és història.

Una troballa extraordinària
1 de 10 Wayra Ficapal
Una troballa extraordinària

El pergamí, d’un metre i seixanta centímetres, recull una sèrie de conflictes entre els termes de la Seu d’Urgell, Alàs i Torres –les desavinences venien de lluny entre aquests últims, per això l’ermita de Mare de Déu de les Peces, on confronten els dos pobles, tenia dues portes: per l'una entraven els veïns de Torres i per l’altra els d’Alàs–. En aquest cas, el document apunta que hi havia hagut una topada molt greu, que havia provocat morts i ferits, per desacords en l’indret de celebració de fars i falles.
Entre el Segre i el Cadí
2 de 10 Wayra Ficapal
Entre el Segre i el Cadí

A 5 km de la Seu d’Urgell, Alàs i Cerc és un municipi situat entre el riu Segre i la serra del Cadí que actualment compta amb uns 400 habitants repartits entre tots els pobles que el conformen (Torres, Artedó, la Bastida d’Hortons, Ges, Vilanova de Banat i Lletó). A la imatge, vista d’Alàs, amb la serra de les Peces –d’on baixen els fallaires– a mà esquerra i el riu Segre a mà dreta.
Mesos de preparació
3 de 10 Wayra Ficapal
Mesos de preparació

Des del moment que es va plantejar la idea de tornar a celebrar aquesta festa ancestral, tot el poble d’Alàs s’hi ha abocat. Han sigut mesos de preparació, especialment de les falles, que pesen 9 kg i estan formades per un pal d’avellaner de dos metres i una teia de fusta de pi. La fusta dels avellaners i dels pins l’han anat a buscar al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un veí ha aportat el seu tractor per obrir troncs, uns altres destrals i pistoles de claus, en un treball col·lectiu que ja forma part de la festa.
Estil ribagorçà
4 de 10 Wayra Ficapal
Estil ribagorçà

El document trobat no específica com era la festa, així que els veïns d’Alàs han hagut d’imaginar molts dels detalls. L’experiència de Jaume Pifarré, un veí que de jove havia baixat falles a Boí, juntament amb l’assessorament de fallaires ribagorçans i la Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida, ha ajudat a idear el disseny de les falles i de la celebració.
Flama del Canigó
5 de 10 Wayra Ficapal
Flama del Canigó

No se sap quan es feien les falles d’Alàs, per això s’ha decidit celebrar-les per Sant Joan i vincular-les a les tradicions del solstici d’estiu. El foc del far i les falles s’ha encès amb la flama del Canigó, símbol d’unió de la nació catalana que cada any es renova al cim de la muntanya que va inspirar Jacint Verdaguer per encendre les fogueres d’arreu dels Països Catalans.
Format reduït per la pandèmia
6 de 10 Wayra Ficapal
Format reduït per la pandèmia

Aquest any, a causa de la pandèmia, la festa ha tingut un format reduït i s’ha dirigit a la població local. Per evitar que la celebració es desbordés, en aquesta edició s’han tancat tots els accessos al poble i només han baixat una cinquantena de fallaires.
“És el més xulo que m’ha passat mai com a historiador”
7 de 10 Wayra Ficapal
“És el més xulo que m’ha passat mai com a historiador”

L’historiador Carles Gascón va trobar el pergamí en el marc d’un projecte d’estudi i documentació entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal. Il·lusionat per la festa, comenta: “És el més xulo que m’ha passat mai com a historiador”.
El descens
8 de 10 Wayra Ficapal
El descens

A les deu de la nit, amb la sortida de la lluna plena, els flamants fallaires van encendre el far, situat a la serra de les Peces, i amb ell les seves teies. En filera i sense pressa, amb l’emoció a flor de pell, van fer la baixada fins al poble, on els veïns els van rebre al voltant d’una gran foguera, amb música i repics de campanes.
Les primeres falles a l’Alt Urgell
9 de 10 Wayra Ficapal
Les primeres falles a l’Alt Urgell

Celebrar aquesta festa del foc no només suposa recuperar, gairebé 500 anys més tard, una celebració dels nostres ancestres, sinó que incorpora l’actual comarca de l’Alt Urgell a la geografia fallaire del Pirineu.
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
10 de 10 Wayra Ficapal
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

L’interès excepcional de les falles va determinar la seva inscripció al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 2015. Gascón assegura que l’objectiu és que les falles d’Alàs s’incorporin aviat dins aquesta llista representativa.
stats