Una dona caminant sota la pluja fina, al barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. El barri és situat a uns 4 metres sobre el nivell del mar, en un territori que formava part del delta del riu Llobregat. Tal com avui el coneixem, data del 1964, quan l'empresa Inmobiliaria Ciudad Condal SA en va engegar la construcció.
Fotografies12/03/2021
Gent del barri
La vida s'obre pas entre l'urbanisme d'alguns dels barris menys afavorits de Catalunya
BarcelonaUs proposem un recorregut per alguns dels barris més densament poblats del nostre territori. Sovint formats per edificis homogenis, configuren una imatge estereotipada de la perifèria de les nostres ciutats. A còpia de passejar pels seus carrers, castigats ara per la pandèmia, anem copsant-ne el pols, el dels veïns i el de les entitats. La bellesa de la vida s'obre pas entre el maó i l'asfalt.
1 de 18
El delta del riu Llobregat.
2 de 18
Veure passar el món.
Una dona matant el temps a la finestra de casa seva, durant les restriccions pel coronavirus, en un dels barris més populars de la ciutat de Vic. L'urbanisme, els espais verds i els balcons a l'exterior determinen la qualitat del confinament de les famílies durant les restriccions pel covid.
3 de 18
Un tallat descafeïnat.
Un grup de veïns del barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, asseguts a la terrassa d'un bar durant les setmanes de confinament perimetral per municipis.
Sant Cosme va ser construït els anys 60 per acollir alguns dels habitants de les barraques de Montjuïc i de les poblacions afectades per les riuades dels anys 1962 i 1967 a la zona del Llobregat.
També és la zona del Baix Llobregat amb menys renda per llar. El 2007 s'hi va instal·lar la Fundació Catalana de l'Esplai –un equipament ara en procés d'ampliació–, que amb el seu restaurant i les sales de reunió s'ha convertit en motor de dinamització d'un barri estigmatitzat, un dels més desafavorits de l'àrea metropolitana de Barcelona.
4 de 18
La cicatriu.
Badia del Vallès amb l'autopista C-58 en primer terme.
Ciutat Badia, Badia i Badia del Vallès són els tres noms amb què s'ha conegut aquesta població. Ciutat Badia va néixer com a projecte de l'Institut Nacional de l'Habitatge els anys 60, amb l'objectiu de construir 12.000 habitatges de tipus social a la província de Barcelona. Finalment només se'n van arribar a construir poc més de 5.000.
Quan es va inaugurar, el 1975, Ciutat Badia era una mancomunitat de dos municipis, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. Finalment, el 9 de febrer del 1994 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del municipi de Badia del Vallès.
5 de 18
Els pagesos.
La plaça dels Pagesos, a Lleida, amb la seva coneguda escultura, recorda el passat agrícola dels terrenys on es van edificar barris com el de la Mariola, el més pobre de la ciutat. La construcció es va iniciar l'any 1941 en terrenys dedicats, fins aleshores, a l'agricultura, i tradicionalment s'hi van instal·lar immigrants rurals d'altres comunitats de l'Estat.
6 de 18
Els dilluns al sol.
Un grup de persones jugant a petanca al barri del Gorg de Badalona, en una zona de construcció d'habitatges d'obra nova. Actualment al Gorg hi ha prop d'onze promocions immobiliàries en marxa, als terrenys del que va ser un barri de cases barates.
7 de 18
'Ravalites'.
Carrers al voltant del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), al Raval de Barcelona, plens de gent durant la pandèmia de coronavirus. L'urbanisme i la densitat fan difícil de veure carrers buits de gent, fins i tot durant les restriccions pel covid.
8 de 18
159 habitatges per hectàrea.
Edificis característics del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. Hi viuen al voltant de 25.000 persones.
9 de 18
La via.
Un tren de rodalies avançant pel barri de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat. El projecte de soterrament de les vies en aquest municipi és una de les actuacions més importants a escala urbanística i ferroviària de l’àrea metropolitana i una llarga reivindicació de la segona ciutat amb més població de Catalunya.
10 de 18
La vida a la placeta.
Uns veïns passant el matí en una placeta del barri de Mas Pellicer, de Reus, el més desfavorit de la ciutat.
11 de 18
A l'aire lliure.
Un grup de veïnes de Ciutat Meridiana fent exercici físic al carrer durant el confinament municipal per la pandèmia del coronavirus. Ciutat Meridiana és un barri del districte de Nou barris, a Barcelona. Els terrenys on se situa són una vall de fort pendent del turó de les Roquetes.
12 de 18
Entre el tren i l'autopista.
Una vista del barri de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac. Hi viuen aproximadament 5.000 persones (el 15% de la població del municipi). El barri és situat a la part sud del terme municipal, entre l’autopista C-33 i la via del tren. Els veïns sovint es manifesten contrala cimentera i el dipòsit de ferralla, unes infraestructures que generen molta contaminació.
13 de 18
Aïllats.
El barri de Sant Joan, a Figueres, juntament amb el Culubret, el Bon Pastor i el Juncària-Parc Bosc, pateixen aïllament social i urbanístic respecte a la resta de la ciutat. Aquest barri és un del reptes urbanístics i demogràfics, i també socioeconòmics, de la capital altempordanesa.
14 de 18
Patrullant per la ciutat
Una patrulla de Mossos pel barri de Camp Clar, a Tarragona, mentre duren les restriccions perimetrals dels municipis i el toc de queda pel coronavirus.
15 de 18
La Meridiana.
El barri de Ciutat Meridiana, tal com es veu entrant a Barcelona per l'avinguda de la Meridiana, al nord de la capital.
16 de 18
Ciutat Satèl·lit.
Una dona fent cua per entrar en una de les farmàcies de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat. El barri, conegut com a Ciutat Satèl·lit durant molts anys, té uns 60.000 habitants. A la dècada dels 60 els moviments socials van reivindicar equipaments, escoles i recursos per a un barri que s'havia sobreconstruït respecte al projecte inicial. La lluita veïnal va quedar reflectida a les cançons de la coneguda La Banda Trapera del Río, que va convertir el tema Ciutat podrida en un himne de l'extraradi de Barcelona a finals dels 70.
17 de 18
Els anys 60.
El barri Habitatges Montseny és situat a la part sud de la ciutat de Vic. Edificat els anys 60, l'objectiu era que la població immigrant o de poc poder adquisitiu pogués viure en un espai digne i a l'abast de la seva economia.
18 de 18
L'ARA als barris.
Acabem el reportatge amb una fotografia de Carles Capdevila, director fundador de l'ARA, quan el 2015, en el marc d'un reportatge sobre la ciutat de Cornellà de Llobregat, va visitar la Peña Dominó, al barri de Sant Ildefons. Aquella sèrie de reportatges especials, 27 en total, van aprofundir en la realitat social i política de les poblacions escollides, moltes amb els barris menys afavorits i de més complexitat del nostre país.