“Vaig estar molts anys sense tornar a la platja”

Barcelona"Pilota, platja i tatano". L'excap de malalties infeccioses del Parc Taulí Manel Cervantes, que ens va ajudar a entendre la pandèmia des de les tertúlies televisives i també a les pàgines de l'ARA, enumera els jocs d'estiu de la seva infantesa, als anys cinquanta. Germà gran d'una família més que nombrosa, acostumava a estar entretingut en alguna de les llars familiars de Barcelona, a la Sagrera o a Virrei Amat, totes dues presidides per un enorme aparell de ràdio.

Apassionat del futbol, el carrer era el seu espai de joc i, quan no podia sortir, com que li havien prohibit xutar la pilota dins de casa, tenia una tècnica per llançar-la i recollir-la amb les mans i el cos al passadís de casa els avis, que era prou llarg per no deixar-la caure. "Allà va néixer la meva vocació de porter", afirma el metge, que explica que va jugar per última vegada en camp gran de gespa als seixanta anys en un partit de veterans amb l'equip de metges del Galens.

Tots els seus records estiuencs són positius tret d'un parell: quan tenia vora cinc anys, una tarda que jugava sol a pilota prop de l'església del barri, un policia municipal li va prendre, va fer baixar la seva àvia i li va posar una multa de tres pessetes a canvi de tornar-li la pilota. El motiu? "El nen està jugant al carrer la tarda d'un Dijous Sant quan està prohibit fins Dilluns de Pasqua". "No recordo si va pagar la multa, però ho dubto, tal com les gastava la meva iaia", afegeix Cervantes. El que recorda perfectament és que va tornar a casa amb la pilota i amb una idea clara: "De l’església i de la policia, com més lluny, millor".

Però no s'acaben aquí els enfrontaments amb els cossos de seguretat. Un diumenge que va anar a la platja amb el seu avi com la gran majoria de diumenges perquè "era un costum sagrat", un policia els va cridar l'atenció al sortir de l'estació de Sitges, la platja preferida de l'avi després de Benidorm. "Dónde van sin ropa por la calle?", va cridar el policia al Manel nen, completament vestit, i al seu avi, que portava un banyador fins als genolls, però la camisa penjada de les espatlles. Entre això i que la sorra li molestava i el sol el cremava, el metge va començar a rebutjar el seu pla de diumenge: "Un cop vaig haver de passar un parell de dies al llit amb tota l’esquena encetada per la cremada, segurament perquè no em devia posar crema". "Vaig estar molts anys sense tornar a la platja", relata. Anys més tard, va descobrir les platges de sorra gruixuda i de roques. Menorca és un paradís i fills i nets "han xalat molt banyant-se al mar o a la piscina". Així que clou: "Benvingut l’estiu cada any i que en siguin molts, encara".