Núria Picas: "Col·leccionar tresmils és el que ens agrada més de l'estiu"

Barcelona"Per mi, els millors records d’estiu són compartir muntanya amb els meus fills". La corredora de muntanya Núria Picas ha transmès la seva passió als seus bessons de catorze anys, especialment en les èpoques estiuenques que aprofiten per anar a la muntanya. "Col·leccionar tresmils és el que ens agrada més de l'estiu", afirma. Les fites aconseguides no són poques: "Hem fet la travessa de l'Aneto, la Pica d'Estats, el Monte Perdido, Cavalls del Vent...". De fet, aquesta última no la van acabar –matisa– perquè un dels nens tenia una lesió, però no de fer muntanya, sinó de jugar a bàsquet. "De vegades, són pitjors els esports que es fan en llocs tancats que l'alta muntanya", assegura Picas.

Ella ha vist com els nens des de petits passaven de pensar-se que no podrien a demanar més. Sempre amb seny i sense passar-se: "Quan els planteges fer un cim d'aquestes característiques, que no és fàcil, és molt gratificant veure la força física i mental que tenen encara que a tu et sembli que potser són petits per afrontar aquests grans reptes". Amb sis anys ja van pujar el Pedraforca: "La clau és compartir-ho amb amics, que hi hagi altres nens i nenes ajuda que es distreguin. Ara ja potser no ens fan falta tant".

Si fa mirada enrere, hi ha una travessa que li fa especial il·lusió compartir. És la del 2022 al pic de Posets, el segon cim més alt del Pirineu, situat al vessant aragonès. Acompanyats de dues amigues de Picas i dels seus respectius fills –en total cinc infants–, van emprendre aquesta ruta circular amb refugis on feien parada nocturna. Ja li havien dit que es trobaria una sorpresa abans d'iniciar-la, però la il·lusió va ser la mateixa quan es van trobar a meitat de camí amb la Cabaña del Tormo, l'escenari de la mítica cançó de Celtas Cortos 20 de abril, que havia acompanyat precisament les tres amigues que feien la travessa durant l'adolescència. "Recuerdas aquella noche en la Cabaña de Tormo? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos", diu la cançó. I així la van cantar aquest grup d'excursionistes després de fer-se les fotos reglamentàries i d'entrar-hi a dins a esmorzar. Els més petits no se la sabien, però ara la lletra ja serà molt difícil d'oblidar. "Ens va fer gràcia perquè va ser un himne dels noranta i ningú sap si diu Turmo o Tormo. Justament amb aquestes amigues l'havíem escoltat en baretos. Ens va remoure els records de la infància", explica la corredora. Com no podia ser d'altra manera, la travessa s'havia d'acabar fent el cim: "Aquest és el veritable patrimoni que ens emportarem mares i fills: l'ascensió d'aquests cims tan emblemàtics".