Backstreet Boys fan 25 anys en un moment agredolç

BarcelonaEls Backstreet Boys, la 'boy band' més exitosa de la història, amb més de 130 milions de discos venuts, són els protagonistes d'una nova exposició que organitza el museu dels Grammy i que es podrà visitar fins el 2 de setembre per commemorar els 25 anys de carrera del grup. La mostra, coneguda com 'Backstreet Boys: The Experience', es recolza especialment en articles personals proporcionats pels membres de la formació i en desenes objectes i peces artístiques facilitades pels fans del grup en tot el món.

La moda té un paper important en l'exposició, com demostra la inclusió dels vistosos models que van lluir els Backstreet en el videoclip de la cançó 'Quit Playing Games (With My Heart)', així com alguns pels que van apostar en les gires 'Unbreakable' i 'Black and Blue'. A més, l'exposició inclou una cabina on els assistents poden enviar les seves confessions més personals als integrants de la banda i, fins i tot, poden cantar i ballar amb ells gràcies a un holograma.

"Portàvem donant-li voltes a aquesta idea des de fa un parell d'anys, però ha estat en els últims sis o vuit mesos quan vam començar a donar-li forma", va explicar a Efe Nicholas Vega, encarregat de l'exposició. "Veure el seu nivell d'implicació amb els seus fans va ser una mica decisiu i és el que ens va empènyer a crear aquesta mostra d'aquesta manera", va afegir. "Des de la seva formació a Orlando al començament de la dècada de 1990, van fer la promesa que estarien sempre a prop dels seus fans. I han mantingut la seva paraula. Aquesta exposició és una carta d'agraïment de la banda cap a ells", recorda el comissari.

Els Backstreet Boys segueixen estant en actiu aquest 2019 han llançat el seu desè àlbum d'estudi, 'DNA', que va debutar amb el número u de vendes als EUA. El senzill 'Do not Go Breaking My Heart' va aconseguir la nominació als Grammy com a millor actuació pop d'un duo o un grup.

Però per als Backstreet Boys no tot han estat bons moments. Un documental anomenat 'The Boy Band Con' publicat recentment per la plataforma de vídeo YouTube Originals ha posat d'actualitat la vida 'i obra' del fundador de la banda, Lou Pearlman. Aquest milionari d'Orlando que va tenir la brillant idea de fer emergir una nova 'boy band', un terreny que havia quedat vacant des del declivi dels New Kids On The Block.

Pearlman va tenir una idea brillant i molt oportuna i va fer un càsting també molt assertiu. Però aquella conjunció d'astúcia del fundador de Transcontiental Records tindria uns costos molt elevats. El primer de tots seria econòmic. Tal com narra la citada cinta, Pearlman va fer signar uns contractes lleonins als joveníssims components -Nick Carter tenia 13 anys quan va entrar al grup- que els va suposar viure en un règim d'explotació molt potent que, a sobre, no els va generar gairebé cap ingrés. Tot i que no es donen dades econòmiques sobre ells, si que queda clar que quan van veure com se'ls espremia van decidir denunciar el productor musical al qual van haver de pagar 20 milions de dòlars del 1998 per rescindir els seus contractes amb ell. Havien perdut pràcticament tot el que havia generat l'àlbum 'Backstreet's back', un èxit d'onze milions de còpies venudes arreu del món.

Però el càstig d'abandonar Pearlman no seria només econòmic. Ell també va prendre precaucions quan va veure que els joves als qua havia fet ballar al seu ritme començaven a estar incòmodes. Havia format N'Sync i els començava a donar aire perquè aconseguissin un gran èxit. Però la història es va repetir. Amb aquesta nova 'boy band' va ser igual o pitjor. De fet, respecte aquella éxplotació que Pearlman estava reeditant en parla al documental Lance Bass, que recorda com després de vendre els seus primers 10 milions de discos -merxandatge i concerts a banda- el productor els va pagar un xec de 10.000 dòlars a cadascun. No van tardar gaire a fugir de les seves grapes.

Però més enllà del boicot i la penalització econòmica, Pearlman els va portar altres problemes. Segons s'ha explicat en anteriors ocasions, el productor també sentia més que una atracció pels diners que generava aquells joves. De Nick Carter, el més petit de tots i el que més famós es va fer per la seva bellesa, es va explicar a Vanity Fair temps enrere que "hi havia coses amb les que no se sentia còmode". "Crec que finalment Lou es va sobrepassar amb ell", va explicar una font que va voler mantenir llavors l'anonimat i que també recordava que aquell home que va comenár en la música amb més de 40 anys passava algunes nits amb els Backstreet boys sopant pizza i posant-los pel·lícules pornogràfiques.

El productor va abandonar el món de la música després de fer-se milionari. No obstant, va voler més diners i es va inventar una estafa piramidal amb la qual va recaptar 300 milions de dòlars. La justícia el va trobar al 2007 fugat a Indonèsia. Va ser deportat als EUA i empresonat. Va morir d'un atac de cor a una presó de Texas al 2016. Tenia 62 anys.