"Esperava tot l'estiu el dia de posar-me el vestit de flamenca"

Barcelona— Mama, és avui quan ens posem el vestit?

— No, Ana, encara no.

"Esperava tot l'estiu, i diria que tot l'any, que arribés el dia per posar-me el vestit de flamenca", relata, divertida, la periodista i humorista Ana Polo quan explica els estius d'infantesa que recorda amb més estima, al seu poble, Íllora, a Granada. La seva predilecció pel vestit de sevillanes tenia un motiu estètic. De fet, la portaven a classes de flamenc i s'avorria profundament, segurament, perquè no assajava amb la roba. "Jo només volia vestir-me, i posar-me flors als cabells i aquelles arracades tan grans", afirma. Tot per asseure's a sobre d'un carro amb les cames penjant i imaginar-se ballant La zarzamora o anant a Lluvia de estrellas fent de Gloria Estefan o Juan Luis Guerra, cosa que encara no descarta, bromeja. "Estar al carrer, seure en un banc a menjar pipes o ocupar l’espai públic" és el que més destaca d'aquells estius dels noranta: "Un hàbit que anem perdent i que sembla que només puguis fer si consumeixes".

Més que el poble, envoltat d'oliveres, a ella el que li agradava era la vida de poble: xerrar amb els veïns amb cadires a la fresca, l'olor de gessamí i la piscina –a la qual, durant un temps que la regentava el seu tiet, "hi entrava com si fos una reina"–. També li feien perdre el cap els sevenups amb tapa gratis, els pinballs dels bars i les bosses sorpreses amb minijoguines per 100 pessetes. Per a "la catalana" –així li deien els veïns–, que vivia a Vilassar de Mar, allò era una realitat paral·lela, "un xoc cultural" que feia que relaxés la seva manera de parlar perquè se sentia "doña perfecta". Alhora, allà hi connectava amb el seu llinatge i les seves arrels.

Tota la família s'ajuntaven a casa l'àvia i, amb els cosins, dormien en matalassos al menjador. "Cada dia era una festa del pijama", explica amb entusiasme. Nits de confidències amb l'Isa, la seva "cosina de l'ànima", que tenia dos anys menys que ella, i que aconseguia que fes tot el que volia com, per exemple, amagar-se rere el sofà per veure les telenovel·les que veia la seva àvia. També passava llargues estones a la falda de la Mercedes, una veïna que no havia tingut fills, i que la va apadrinar com a la seva preferida.

Del llegat de la seva família andalusa, s'endú un gust culinari "negacionista del clima", que consisteix en menjar sopes i potatges en ple agost. Els seus plats preferits de l'àvia eren una sopa de mandonguilles amb seitons a dins i les migas. "Era increïble. La veia amb un bol gegant tallant pa sec amb torreznillo. Les menjàvem amb meló. Era una cuinera excel·lent", afegeix orgullosa.