“Va ser un estiu memorable, possiblement perquè sabia que només m’hi estaria un any”

Barcelona“Els millors estius de la meva vida van ser fins als 18 anys”, recorda Rafa Peña, copropietari del restaurant Gresca i el bar Torpedo. Fins llavors, estava pràcticament tot l’estiu, des de finals de juny i fins al setembre, al càmping a Camprodon, on sempre tenien instal·lada la caravana. Hi anaven tot l’any, però l’estiu era el moment àlgid. “Érem una vintena de nens, després adolescents, mig salvatges, que ens ho passàvem d’allò més bé, tot el dia jugant”. 

A partir de la majoria d’edat, el pare va advertir-lo que no li donaria ni un duro. Aquest va ser el punt d’inflexió per començar a treballar, sobretot als estius, en un ofici com el de la restauració, especialment intens els mesos de vacances.

Després dels estius a Camprodon, fa un salt en el temps i es planta a l’estiu del 2001. Vivia a Estocolm, i ajudava el Johan Jureskog a arrencar el seu restaurant Rolfs Kök. S’havien conegut l’any anterior, en què van ser companys de pis, quan el Rafa feia un stage al Restaurant Palais Royal de París. Segueixen sent amics, fa poc va estar a la festa d’aniversari dels seus 50 anys.

D’aquell estiu es queda amb les hores inesgotables de Suècia: “Va ser memorable, divertidíssim, possiblement perquè sabia que només m’hi estaria un any, d’octubre a octubre”. Als països nòrdics, els hiverns són molt durs i a l’estiu aprofiten tant com poden la infinitat d’hores de llum que tenen. Deixen d’habitar els espais d’interior, tothom es desperta i viuen una mena de primavera eterna. Enyoren tant el sol, que tenen infinitat de propostes de tota mena a l’aire lliure, en parcs i jardins, amb concerts, festes, discoteques, es banyen a la platja, als llacs…

Admet que era molt agraït, res a veure amb els estius tòrrids de Barcelona. A Estocolm, ronden sempre els 22 graus. “A més, tenen una perspectiva de la vida diferent de la nostra. Nosaltres som més mediterranis, més calmats”. Començaven a treballar al matí i plegaven passada la mitjanit, però sortien cada dia: “Érem joves, dormíem poquíssim. En general, els cuiners vivim molt de nit, tot i que ara ha canviat, ha baixat aquesta intensitat”. 

Les vacances ideals d’ara són diferents: intenta passar el màxim temps possible amb els fills i la parella, i sobretot no haver de treballar. La resta de l’any fan escapades, però a l’estiu eviten els avions, per estalviar-se el caos habitual dels aeroports: “Mai fem un gran viatge, optem per arribar en cotxe a veure altres llocs i estar tranquils. Són unes vacances més d'aturar el ritme, de ser i ser-hi”.