“Els estius també serveixen per avançar amb allò que tens pendent”

BarcelonaKoufonísia és l’illa grega on la Meritxell Falgueras, sommelier i comunicadora, va acabar el seu últim llibre, Mujeres del vino, que es publicarà a l’octubre. D’entrada, les illes no li agraden especialment, prefereix estar connectada. La sensació d’estar físicament isolada l'estressa. A més, va viure molt temps sola entre vinyes a Itàlia i li costa tornar a la natura: “Peco d’hiperactivitat, m’atabala el no moviment. Soc de ciutat, molt social, a la meva zona de confort estic envoltada de gent, però els estius també serveixen per avançar amb allò que tens pendent”. Potser per això té tan bon record de l’estiu passat, quinze dies amb la seva parella, el periodista i escriptor Daniel Vázquez Sallés, a una illa on amb prou feines viuen 400 persones. Tot anava a un altre ritme, es desplaçaven a peu i es van dedicar temps a ells, a escriure, llegir i gaudir. Excepcionalment, van tenir temps per estar sols, va coincidir que aquells dies els fills de la Meritxell estaven amb el seu pare: són els únics dies que estan fora, per vacances. 

Al principi, ella dubtava si anar-hi, sobretot perquè era on en Daniel havia estat escrivint sobre la mort del seu fill, però vist amb perspectiva als dos els va fer molt bé l’illa. “No estava segura que fos una bona idea, però el Daniel va insistir i els dos havíem d’acabar els nostres llibres, podia ser una oportunitat per fer-ho”. Va pensar que estar en un bungalou on es veia el mar de fons podia ser un bon espai per aconseguir-ho. Ara està segura que tot es cura amb aigua salada, la del mar o les llàgrimes.

Explica que quan escriu tantes hores al dia, intenta compensar el temps d’escriptura i lectura: “Llegir em nodreix l’escriptura, vaig veient coses que m’agraden i penso en el que podria escriure”. Sempre llegeix més a l’estiu i li fa especial il·lusió anar-se'n de vacances carretejant un munt de llibres. Va endur-se l’últim d’en Murakami i va fer un intensiu de Theodor Kallifatides, l'autor grecosuec que ha captivat tants lectors catalans. Casualment, es van fer amics d’un director de teatre a qui li agrada molt l’obra de Kallifatides.

“Soc una enamorada de la cultura grecollatina, de les seves runes i de la gastronomia grega: les olives, el formatge de cabra, el feta, com cuinen el xai, les espècies, els vins… em sento com a casa”, reconeix. Troba moltes similituds en aquest caràcter mediterrani i les ganes de passar-s’ho bé. Fins al punt que té la sensació que en algun moment de la seva vida podria viure a Grècia.