Ismael Palacín: “Tenir temps infinit per conviure és un luxe”

BarcelonaA l’estiu els dies són eterns, hi ha més temps per descobrir llocs i fa calor. Aquests són alguns dels motius pels quals l’Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, és un enamorat d’aquesta estació i un afortunat que acumula bons records d’estiu.

Té una llista d’estius memorables, els de les vacances interminables al poble, les primeres colònies com a nen i les de monitor, els primers viatges d’adolescent, quan va descobrir Europa en Interraïl, el del primer amor o el d’algun viatge llunyà.

Entre tantes possibilitats, té clar que l’estiu de la seva vida és el del 2014, amb la Marta, la seva companya, i el primer estiu amb els tres fills: “Va ser un estiu de criança, d’amor sense límits, quan tenies el dia sencer per fer de pare, portant els fills en braços, suant, cansat però feliç de veure’ls meravellats per tot. Un estiu d’abraçades i petons, i d’inventar jocs tota l’estona”. Sap que no té el glamur dels viatges exòtics, però el connecta amb el paradís perdut de la seva pròpia infantesa i amb allò que no tornarà. Enllaça aquestes sensacions amb L’època generosa, el poema de Joan Margarit on La vida s’alimenta dels dies generosos. De donar i protegir.

La fórmula era ben senzilla, tenir temps per explorar, descobrir i avorrir-se, temps per repetir dies amb poques obligacions on les cures estaven molt presents. Recorda preparar al matí la carmanyola amb el pícnic, dinar a fora i tornar a casa al vespre. L’Ismael admet que li agrada estar a l’aire lliure i li sembla inigualable aquesta vida d’esperit nòmada, la sensació d’abundància, d’hores interminables. Està convençut que l’estiu és un oasi en la nostra forma de viure: “Tenir temps infinit per conviure és un luxe”. Aquell estiu, com la resta d’estius, van estar 15 dies a Viu de Llevata, el poble del seu pare, a l’Alta Ribagorça. Un poble sense botiga, on ells, els de Casa el Mestre, convivien amb els tiets i els germans, com si fossin en una casa de colònies. 

La quinzena següent van fer el que ja és un clàssic, intercanvi de casa amb una família europea. Aquí s’estan els cinc, sense més família ni amics. Són dies d’intimitat familiar, descobrint un altre país i la vida d’una altra família. “Ens dona molt de joc i als nens els desenvolupa l’empatia perquè cuiden la casa, les joguines, els gats, les bicis… i tot és d’uns altres nens, que també ens deixen missatges i consells com hem fet nosaltres per a qui s’estigui a casa nostra”. Allà tenien la seva pròpia rutina, preparant els banys, els àpats i anant a dormir en una època d’amor sense límits.