Isona Passola: “Amb els fills estàs pouant la millor aigua que hi ha al teu pou”

BarcelonaA l’hora de triar l’estiu de la seva vida, Isona Passola, productora de cinema i presidenta de l’Ateneu Barcelonès, dubta entre el 94 i el 2009. Té ben present l’estiu de 2009, quan van rodar Pa negre: “Un estiu felicíssim. Era la primera vegada que rodàvem una pel·lícula en català amb els mitjans que requeria. A més, vaig tenir el privilegi de compartir-ho tot amb un director tan genial com l’Agustí Villaronga”. Recorda que va ser un estiu amb un component emocional important. Estaven més que preparats per quan arribés el moment de la veritat, el rodatge, amb l’equip tècnic i artístic a punt, i uns escenaris espectaculars.

Llavors Passola estava convençuda que el resultat final seria excepcional perquè a Pa negre tothom ho havia donat tot. Passats els anys, admet que no va ser només un miratge d’estiu, sinó que el rodatge va ser molt més del que s’esperava, una festa que els va donar un munt d’alegries i que els va fer viatjar pel món compartint la pel·lícula i guanyant premis: “Ho recordo amb una lluminositat d’ànima i de compartir”. 

Compartir és essencial per a ella. Segurament per això l’estiu del 94 també és dels millors de la seva vida. Va ser el de l’arribada del seu únic fill, que havia estat una criatura molt desitjada. “No sé què és la felicitat si te la quedes per a tu i no la pots compartir”. El Joan, el seu fill, va ser una criatura plenament compartida amb la parella i l’entorn, les famílies i els amics. Van passar mig estiu a l’Empordà amb una part de la família i la resta amb l’altra. Tothom estava content. Aquells dies recordava sovint el que sempre deia la seva mare, que per ser feliços hauríem de tenir mainada a prop. Tot i ser els primers dies amb la criatura, mai va tenir la sensació de feixuguesa o esclavitud, al contrari, recorda l’alegria de veure’l amb ells i tota la gent que ja l’estimava.

Assegura que ha fet de tot, ha creat pel·lícules, ha estat professora, ha muntat associacions… però que l’acte creatiu més important de la seva vida ha estat observar aquesta personeta, deixar-la ser i anar-hi aportant tot el millor d’ella: “Amb els fills estàs pouant la millor aigua que hi ha al teu pou i els dones el que et fa més feliç a tu”. L’ha acompanyat aquesta idea de contribuir a la creació d’un ésser humà, aportant-hi el millor d’ella, intentant transmetre un ideal, encara que després sigui diferent del que s’havia imaginat. Diu convençuda que la maternitat és fantàstica. “M’emociono pensant en l’alegria i l’escalfor d’aquell estiu, va ser d'una intimitat i una emoció profundíssima”, conclou.