"Ens colàvem a les piscines dels hotels fent-nos passar per turistes i, si ens enxampaven, contestàvem en francès"

Barcelona"Acabo d'arribar de Menorca". La dramaturga Marta Buchaca ha passat una setmana de vacances amb els seus fills i la seva germana, la comunicadora Imma Sust. A la foto que comparteix amb l'ARA es repeteix una escena estiuenca entre germanes, però sense nens, a la platja de Tossa de Mar, i quaranta anys abans. La dramaturga hi va passar els estius fins als quinze anys perquè els seus pares hi llogaven un apartament al costat del dels seus avis, a prop de l'apartament de la seva tieta, i també del de la família del seu tiet. La rutina era sempre multitudinària: "Hi havia tota la família i els amics, érem trenta persones a la platja cada matí". Recorda divertida anar passant pels diferents apartaments i recaptar bones viandes al·legant cada vegada que no li havien donat berenar. També recorda la cita setmanal familiar d'anar al locutori a trucar els avis.

El seu company d'entremaliadures era el Xavi, un amic íntim amb qui anaven en bici a tot arreu. "Al matí, platja, i a la tarda a jugar a les maquinetes i a menjar llaminadures" amb els diners que aconseguien de pintar pedres i vendre-les. "Ens colàvem a les piscines dels hotels fent-nos passar per turistes i, si ens enxampaven, contestaven en francès", recorda. Perquè llavors el turisme ja havia arribat al poble, però no com ara que "no s'hi pot estar". També solien jugar al frontó. En definitiva, "passava per casa només per agafar l'entrepà i tornava a les aventures".

Inspirada per aquella experiència, ha llogat una casa compartida a l'Empordà amb dues famílies més. La diferència amb la ciutat és abismal. "Als meus fills els he volgut donar l’estiu al poble. Surten a la plaça a jugar. Pots donar-los unes responsabilitats que a Barcelona és impossible", comenta. Són sis criatures en total. "Formen una tribu, cadascú té el seu rol. També fan entremaliadures. L'altre dia es van dedicar a posar multes als cotxes, o a picar i marxar corrents. El que hem fet tots", afegeix.

El final de l'estiu sempre arribava en forma de drama. "Era terrible perquè no tornàvem fins a l'any següent", explica Buchaca en contraposició amb la seva realitat actual que, com que no té horaris, li permet més flexibilitat per portar la canalla de vacances. De fet, la comparació entre la criança que ha viscut com a filla i la que ha viscut com a mare és el tema central de l'obra que prepara per a La Villarroel, Una bufetada a temps, "una comèdia sobre educació i sobre com posem els límits i com els posaven els nostres pares".