Vicenta Ndongo: "Va ser bestial anar a un lloc recòndit en què el terra és de sorra. Un paradís sense 'resorts'"
L'actriu recorda amb especial predilecció l'estiu que va anar a Puerto Escondido amb el seu fill
BarcelonaUn director de cinema amic de Vicenta Ndongo la va convidar a casa seva, a Puerto Escondido (Mèxic), per donar-li una notícia: estava esperant un fill. Aquell viatge recent de tot just fa un any va significar per a ella una experiència inoblidable. "Ni daiquiris ni discoteques", s'hi va trobar la natura en estat pur, gent senzilla i molt de mar. "No hi ha res tan Robinson Crusoe com allò", afirma taxativa. "Va ser bestial anar a un d'aquells llocs recòndits on el terra és de sorra i res és de ciment. És un paradís sense resorts", afegeix. Amb un llibre entre les mans, tot era passejar per les desèrtiques platges quilomètriques. "No escoltes reggaeton, només el so del Pacífic. On has vist això abans?", es pregunta encara entusiasmada l'actriu, Premi Nacional de Cultura el 2024, que hi va anar amb el seu fill, de 9 anys. "Hi ha sempre nanos corrents, no passen cotxes perquè no hi ha carretera. Jo deixava sortir el meu fill i ell tornava només quan tenia gana", relata.
La fauna d'aquell indret li té el cor robat. Recorda les aus i els cocodrils als manglars, i "aquell silenci de la natura que no és silenci". I, evidentment, el menjar, concretament, les enchilades i els polos de xili i mango. Però també té molt present la gent d'allà, especialment una conversa amb una dona i la seva filla, en què la mare explicava una història de superació sobre com es va separar i com es va treure una carrera ja de gran: "Va ser una lliçó de vida universal".
Aquest estiu la va fer reflexionar sobre la voràgine –"Quin sentit té córrer i estressar-se?"–, però també sobre el sentit de viatjar, sobretot després que un autòcton li digués que mai havia sortit de Puerto Escondido i que no pensava moure's d'allà. "En una altra vida vull no moure'm d'on visc", afirma, conscient de la necessitat que tenim de buscar llocs no massificats com aquell que ja són gairebé inexistents. "Volen fer un hotel. Encara és salvatge, però d'aquí 10 anys si el meu fill hi torna no veurà el mateix paisatge", lamenta. Ndongo considera que es pot viatjar de la forma més sostenible i respectuosa possible, tot i que també sap que "no cal viatjar gaire lluny": "Casa meva és un paradís".
L'idíl·lic viatge havia de ser més llarg, però va ser interromput per una trucada de feina per interpretar la directora del CAR dels Pirineus a la sèrie Olympo (Netflix), cosa que va fer que avancés la tornada. Sort que adora la seva feina i que va aterrar il·lusionada: "Volien que fes el paper i és bonic que et vulguin a tu".