La gran sequera

Les platges que tornaran a tenir dutxes aquest estiu i les que no

Els municipis del litoral gironí opten per l'estalvi d'aigua i la conscienciació un cop superat l'episodi de sequera

GironaAmb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públic i l’estalvi d’aigua.

1.

Platja d’Aro

Dutxes i rentapeus amb reducció de cabal de 6 litres per minut

Després de dos estius sense funcionar, es recuperen tant les dutxes com els rentapeus a la localitat, dins el programa Fem Platja!, que comença el 31 de maig i es tanca el 28 de setembre. “Hi haurà 28 dutxes i 11 rentapeus –el mateix nombre que l’estiu del 2022– entre la platja Gran, cala Rovira i sa Conca”, asseguren fons municipals. Des de la sequera del 2008, les dutxes i rentapeus de les platges ja incorporaven un sistema de reducció del cabal original perquè fos de 10 litres per minut i aquest estiu el mecanisme s’ha renovat perquè sigui encara menor, de 6 litres per minut.

Cargando
No hay anuncios
2.

Palamós, Roses i l’Estartit

Només amb rentapeus per estalviar milions de litres d'aigua

En el cas de Palamós, des del període de Setmana Santa (un cop retirades les restriccions per sequera), l’Ajuntament ha instal·lat el servei de rentapeus en tots els accessos a les platges, “descartant de moment la instal·lació de dutxes, en un exercici de responsabilitat dels municipis per cercar l’equilibri entre el servei a la ciutadania i l’estalvi, amb l’objectiu de fomentar un consum responsable de l’aigua”. La retirada de les dutxes representarà un estalvi aproximat d’uns 3 milions de litres d’aigua per temporada.

Cargando
No hay anuncios

A Roses no es recuperaran les dutxes, però sí que hi haurà servei de rentapeus (17 instal·lacions repartides en sis platges del municipi), en funcionament des de principis de juny fins a finals de setembre.

A l’Estartit també es recuperen només els rentapeus i, a més, el seu funcionament es limitarà a l’horari en què està actiu el servei de salvament.

Cargando
No hay anuncios
3.

Calonge i Sant Antoni

La meitat de dutxes i menys sortidors superiors d’aigua

A les platges del municipi de Calonge i Sant Antoni es recuperaran només la meitat de les dutxes que hi havia abans de l'alarma per sequera, és a dir, es passarà de 22 a 11. A més, també es reduirà de tres a només un el nombre de sortidors d’aigua superiors de cada dutxa, tot i que es mantindrà el rentapeus que hi ha a la part inferior. També s’instal·laran reductors de cabal i airejadors i atomitzadors per rebaixar el consum d’aigua. Les dutxes s’obriran a partir del juny, de 8 h a 20 h. “Amb aquesta mesura es reforça la voluntat de donar un servei eficient i de qualitat a tots els usuaris, prioritzant la sostenibilitat”, assegura l'Ajuntament. A més, afegeix el consistori, “es posa en valor l’aposta de cooperar per afrontar reptes conjuntament amb els ciutadans i fomentar una gestió responsable dels recursos naturals”.

Cargando
No hay anuncios
4.

Lloret de Mar

Reducció al 50% i programadors per evitar usos inadequats de nit

Lloret de Mar recuperarà només la meitat de les dutxes que tenia a les platges abans de la sequera: es passarà de 46 a 23 unitats, distribuïdes de manera estratègica al llarg de les platges del municipi. Totes les instal·lacions estaran equipades amb reductors de cabal i polsadors amb temporitzadors, de manera que permetran un estalvi significatiu d’aigua. Així mateix, a la platja Gran de Lloret es muntaran programadors horaris de manera que el pas de l’aigua quedi aturat durant certes hores nocturnes, i s'evitin així possibles fuites o usos inadequats. La regidora de Platges, Cristina Aymerich, ha explicat que la mesura respon a “la voluntat de garantir un ús responsable dels recursos hídrics, mantenint uns serveis de qualitat per als usuaris de les platges”. Les dutxes s’instal·laran aquesta setmana, quan es dona per iniciada la temporada de platges. L’alcalde de Lloret, Adrià Lamelas, diu que volen trobar “l’equilibri entre oferir serveis de qualitat als visitants i veïns, i alhora ser responsables amb una situació que ens afecta a tots”.

Cargando
No hay anuncios
5.

Begur

Tornen totes les dutxes però amb campanya de conscienciació

Begur tornarà a posar aquest estiu les 10 dutxes i 8 rentapeus que habitualment estaven repartits entre les platges del Racó, sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna i Aiguablava. L’Ajuntament, però, mantindrà la campanya de conscienciació que va posar en marxa fa dos estius amb la difusió de cartells, adhesius i pòsters on es podia llegir en anglès “No water, my friend” i un missatge afegit en català i altres idiomes: “Emergència per sequera. Estalvia aigua, és urgent”. Segons el regidor de Medi Ambient i Platges de Begur, Jordi González, la campanya, que es continuarà difonent a les mateixes platges i també en hotels i altres equipaments turístics del municipi, pretén assegurar que “l’esforç d’estalvi d’aigua que fan els veïns en temporada baixa es mantingui també durant la temporada estival, quan la població es multiplica”.

Cargando
No hay anuncios
6.

Sant Pere Pescador, Cadaqués i Portbou

Sense dutxes ni rentapeus, com a exercici de responsabilitat

Tres municipis que ja han decidit que no recuperaran ni dutxes ni rentapeus aquest estiu són Cadaqués, Sant Pere Pescador i Portbou. A Cadaqués, les quatre dutxes que hi havia hagut a la Platja Gran, Portdoguer, el Ros i Port Lligat no es posaran en servei de nou aquest estiu, segons assegura el tècnic de Serveis Marítims, Manel Rahola. La regidora de Turisme Cultura, Núria Duran, argumenta que les dutxes públiques a les platges "no són un servei imprescindible" i afegeix: "Davant la situació de sequera i l'estat d'emergència hídrica dels darrers anys, creiem que cal actuar amb responsabilitat i fer un ús conscient de l'aigua". Gael Rodríguez, alcalde de Portbou, explica que no el poble no reobrirà les dutxes aquest estiu perquè l’Ajuntament “vol continuar promovent l’estalvi d’aigua” en un context de crisi climàtica. Per la seva part, l’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, explica que l’Ajuntament manté aquest estiu la inhabilitació de les dutxes als set quilòmetres de platges naturals que té el municipi “per respecte” a l’espai d’alta protecció on es troben, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. “Cada litre d’aigua que es gastaria a les dutxes és necessari per a l’ús domèstic i l'agrícola”, manté l’alcalde.

Cargando
No hay anuncios
7.

Calella, Llafranc i Tamariu

Dutxes en totes les platges, però algunes podrien tenir-ne menys

A falta d'una decisió definitiva, l'Ajuntament de Palafrugell ha avançat que totes les platges del municipi (les de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu) tindran, de nou, dutxes aquest estiu. No s'incorporaran limitacions, com ara reguladors del cabal en els sortidors o reducció de l'horari de funcionament, però sí que s'està debatent encara si a les platges on habitualment hi havia més d'una dutxa se n'eliminaria alguna aquest estiu.

Cargando
No hay anuncios
8.

Tossa de Mar

Totes les platges del municipi tornaran a tenir dutxes

Les platges del nucli de Tossa (Platja Gran, la Mar Menuda i es Codolar) tornaran a tenir dutxes aquest estiu. També les recuperen les platges més allunyades del nucli, com Cala Llevadó, la platja de Llorell o Cala Giverola. En aquest cas les dutxes no les posa l'Ajuntament, sinó els complexos turístics o urbanitzacions on es troben aquestes. El tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa Jordi Couso explica que una de les raons de la recuperació de les dutxes a les platges que es troben dins el poble és per evitar que els banyistes utilitzin per rentar-se els lavabos públics que hi ha al nucli urbà.

Els ecologistes ho veuen com un pas enrere
  • "Un servei còmode però no essencial"

    Una oportunitat perduda per reforçar els hàbits que la ciutadania havia adquirit durant la sequera. Així veuen les entitats ecologistes consultades la decisió majoritària dels municipis costaners gironins de tornar a instal·lar dutxes a les platges. “En un context de sequera persistent i d’estrès hídric, no té sentit tornar a obrir les dutxes de la platja”, asseguren des de l’Associació de Naturalistes de Girona. Reconeixen que es tracta d’un servei que, tot i ser còmode, no és essencial. Però adverteixen que “el seu ús implica el malbaratament d’aigua dolça potabilitzada per a una funció purament recreativa”.

    Segons el col·lectiu naturalista, obrir aquestes dutxes suposa no només el consum directe d’aigua, sinó també un cost energètic associat a la captació, potabilització, transport i manteniment del sistema. “En molts casos, ni tan sols caldria mantenir les dutxes dels peus, ja que la sorra es pot retirar de forma senzilla abans de marxar de la platja”, asseguren.

    Creuen que ara que la ciutadania ja s’ha acostumat a l'absència de les dutxes i ha entès la necessitat d’estalviar aigua, tornar a obrir-les és fer un pas enrere. “Cal reforçar aquest canvi d’hàbits i seguir avançant cap a una gestió més responsable i eficient dels recursos naturals”, conclouen.

  • Fonts públiques operatives

    Això no obstant, afirmen que cal garantir la disponibilitat d’aigua amb fonts públiques operatives a les platges i als espais més exposats a les altes temperatures per evitar la deshidratació. “Beure aigua és una necessitat bàsica, i assegurar-hi l’accés és una qüestió de salut pública i equitat, ben diferent de l’ús innecessari que representen les dutxes recreatives”, adverteixen. En alguns municipis es podria donar la paradoxa que es mantenen les dutxes obertes a la platja mentre algunes fonts dels nuclis urbans es tanquen per evitar que s’hi concentrin persones amb pocs recursos que vagin a omplir-hi garrafes d’aigua.