27/01/2023

Google: com?

Senyors de @Google: soc un escriptor català i quan poso el meu nom al seu buscador em dirigeixen a la Wikipedia castellana. Imaginin-se què seria per a qualsevol de vostès trobar-se en una situació així. És que no acabo d’entendre els motius. No hi veig el negoci. Com ja diu el nom, els ordinadors són màquines de delimitar amb precisió i filar prim. A què treu cap homogeneïtzar, quan vostès tenen el camp de batalla en la complicació i és en la complicació on són forts?

Cargando
No hay anuncios

És possible que els últims anys s’hagin fet una idea equivocada dels catalans. Potser han observat els nostres polítics. No en facin cap cas. El català és molt important. Oblidin-se sisplau d’un president d’Òmnium Cultural i els altres polítics renunciant a parlar en català en un judici on ens representaven. Oblidin-se sisplau de la conducta lingüicida de Gabriel Rufián. Oblidin-se sisplau també de la nul·la consciència lingüística d’uns polítics que trafiquen amb l’idioma pels seus interessos personals. No vol dir res que per a ells sigui una nosa i no el defensin. No passen pel seu millor moment. Es diuen independentistes i es pensen que trobaran alguna independència superior a un idioma propi; es diuen catalanistes i ho són en tot menys en el català; es diuen nacionalistes i només pensen en termes de diners, que no tenen pàtria.

No en facin ni cas. Sàpiguen que els catalanoparlants –si més no els que fem servir més Google– sabem valorar el privilegi d’un idioma propi. No ens l’estimem pas menys que els altres els seus, al contrari. Fins i tot els diré que tenir una llengua marginada és un avantatge. Precisament perquè se’l minoritza i oculta, posem una exigència molt més alta en el que produïm en el nostre idioma, i això ho fa millor.

Cargando
No hay anuncios

Nosaltres sabem que la més gran aportació cultural que pot fer un grup humà en aquest planeta és un idioma. Sabem també que no serveix de res, tot el contrari, augmentar un pressupost de cultura si no és per prioritzar el vigor d’aquest idioma, sobretot quan socialment viu un declivi perillós. Tenim la sort d’haver heretat una llengua amb el màxim rendiment que pot donar, que és una literatura que no té res a envejar de literatures en idiomes amb molts més parlants.

No facin cap cas dels polítics catalans, ni dels uns ni dels altres, siguin més profunds i seriosos, mirin més a llarg termini i pensin en els seus clients. Pensin en el sentit i les virtuts de la seva eina i ja em diran si no és contradictori que precisament un buscador es dediqui a eliminar la diferència i a tornar-ho tot igual: ja em diran llavors què buscarem.

Cargando
No hay anuncios