La investigació dels nens robats xoca contra la confidencialitat dels arxius i una llei que és paper mullat

GironaLa investigació dels casos de nadons robats de les seves mares per oferir en adopció a canvi de diners, com els que van tenir lloc a la Clínica L’Aliança de Girona entre els anys 60 i 70, xoca contra la cautela dels arxius, que han de preservar la identitat de les dades personals, però també contra la llei 16/2020 de desaparició forçada de menors a Catalunya, que encara no s’ha dotat de pressupost ni s’ha desplegat. El marc normatiu preveu una Oficina de la Víctima que hauria d’ajudar a aclarir la veritat, conèixer els progenitors biològics i els germans dels nens sostrets i retre la reparació legítima a les víctimes. Tot està aturat des de fa cinc anys.

El prestigiós arxiver i historiador Joan Boadas i Raset, que va dirigir l’Arxiu Municipal de Girona entre el 1990 i el 2022, coneix molt bé les dificultats dels familiars que busquen els nens robats perquè va participar en la recerca del germà de Josep Comas, desaparegut a la Clínica L’Aliança. “De vegades, l’absència de documents és també molt significativa”, diu Boadas. L’arxiver va certificar que ni el dia de la suposada mort del nadó, ni 4 mesos abans ni després, no consta cap defunció. “Si va néixer, hauria de constar. S’havia d’enterrar. Aquesta manca de documentació va permetre fonamentar la sospita de la família que es tractava d’un nen robat”, afegeix. Per a Boadas, el cas dels nens robats és “complex, apassionant i brutal”, sobretot pel fet que “resulta xocant que als anys 70 encara es poguessin robar els fills a les clíniques”. L’arxiver creu que “també cal posar el focus en la trama organitzada dels culpables de les desaparicions: metges, infermeres, monges, llevadores”. “Eren molts diners els que obtenien. En aquell temps et podies comprar un cotxe o fins i tot un pis”, adverteix l’arxiver. Tot fa suposar que els nadons no van anar gaire lluny i que si es poguessin revisar les partides de naixement properes a les dates i llocs dels segrestos, s'estrenyeria el cercle sobre on van anar a parar les criatures. Boadas comprèn que els arxius han de preservar les dades personals i tenir en compte el punt de vista del segrestat: “Descobrir la veritat pot suposar un daltabaix emocional o potser econòmic. La invasió de la privacitat pot ser traumàtica”, adverteix. Per a aquest prestigiós arxiver, caldria un dictamen de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD) sobre l’accés als documents que ja han complert els 50 anys (25 en cas de mort). “Els professionals dels arxius han de tenir unes coordenades clares”, conclou. 

Una altra via és buscar proves indirectes, ja sigui als fulls parroquials, als diaris o a través de les festes de naixement. “En aquella època hi havia rituals molt establerts. És impossible que un nen no es bategés”. El que és evident per a l’arxiver és que “cal molta més implicació de les administracions per ajudar les persones que busquen els fills o els germans desapareguts”.

Junts insta a desplegar la llei

La parlamentària gironina Carme Renedo, que coneix de primera mà el cas d’un d’aquests menors desapareguts, signa a través del grup de Junts una proposta de resolució a la mesa del Parlament que insta el Govern a desplegar la llei de la desaparició forçada de menors de Catalunya abans de 6 mesos, a obrir l’Oficina de la Víctima i dotar-la de pressupost. Caldrà veure si la proposta té recorregut. També es reclama que tots els expedients de petició d’informació rebuts des de l’aprovació de la llei siguin revisats i s’assessori les famílies que tinguin interès en continuar la investigació i la recerca dels seus familiars desapareguts. Renedo admet que la protecció de les dades personals de les persones desaparegudes és una de les dificultats. “Podries voler que no et trobin”, adverteix.