Afloren més casos de nadons robats a L'Aliança de Girona (i esperen trobar-ne molts més)

GironaUn part sense complicacions aparents, el primer plor de la criatura, una mirada fugaç amb la mare i, llavors, la infermera s'endú de pressa i corrents el nadó. Al cap de poc, torna i anuncia que s'ha mort. No es pot veure, batejar ni enterrar. Ordres del metge. I, després, silenci. Anys i anys de silenci dins la família amb una sospita latent: potser aquell nadó realment no es va morir, potser el van vendre per fer diners i ara viu en parador desconegut.

Aquesta és l'experiència compartida per diverses famílies gironines que, durant les dècades dels 60 i els 70, van donar a llum a la Clínica L'Aliança, al carrer del Carme de Girona, on avui hi ha la Causse Clinic, abans Clínica Onyar. Totes tenen indicis contundents que en aquest hospital funcionava clandestinament una trama que traficava amb bebès per 200.000 pessetes, amb infermeres, monges, llevadores i metges implicats. En el moment dels fets, en ple franquisme, ningú va gosar protestar ni fer preguntes incòmodes a les autoritats, però els últims anys els casos han anat sortint a la llum. Com el de Josep Comas, de Salitja (Selva), germà d'un nen donat per mort el 1965 a L'Aliança, que fa temps que investiga sobre el tema i ara acaba de publicar el llibre Cent anys i una absència, dedicat a la seva mare, Maria Freixas, de 100 anys.

El periodista de l'ARA Albert Llimós va explicar la seva història en un reportatge l'estiu del 2021 i, a partir d'aquí, més famílies gironines amb històries semblants a L'Aliança van posar-s'hi en contacte. De moment, ja són vuit testimonis que s'han unit i han creat un perfil a Instagram per fer soroll. Tot i això, hi ha molts més afectats, desenes, però encara no s'atreveixen a fer el pas d'explicar la seva vivència, sigui per por, pudor o temor al descrèdit. Tots comparteixen una història amb denominador comú, més o menys el mateix equip de llevadores i infermeres i cap dels nadons consta registrat enlloc. Ni com a nascuts ni com a difunts, cosa que alimenta encara més els pressentiments.

Les mares no en tenien cap culpa

"Cada vegada que surt un article o alguna foto hi ha gent que s'hi veu reflectida, es posa en contacte amb nosaltres i corroborem que tots els casos tenen el mateix modus operandi", explica Josep Comas: "Com més ressò fem, hi ha més possibilitats que algú sospiti o sàpiga que suposadament era adoptat, aixequi les orelles, es posi en contacte amb nosaltres i accedeixi a fer la consulta al banc estatal d'ADN". Comas té molt clares les paraules de la seva mare al fill robat: "Vol dir-li que ella no en té cap culpa, que estava amb el cordó umbilical, sola, quan se'l van endur i li van dir que el fill havia mort mentre el rentaven, què hi podia fer?", defensa Josep Comas.

Els familiars, malgrat que tenen els noms i cognoms dels principals sospitosos, no volen acusar els responsables i emprendre accions judicials contra ells, perquè la majoria estan morts, són cognoms amb un cert renom a la ciutat i no volen embrutar la vida dels seus descendents. Tampoc volen imputar la clínica, perquè els amos actuals no hi tenen res a veure, és una empresa francesa, que si bé no els ha posat les coses fàcils a l'hora d'accedir als arxius, no té cap responsabilitat dels fets passats. I tampoc volen assenyalar les famílies adoptives on van anar a parar els nadons, perquè segurament van ser enganyades i pensaven que feien un favor acollint una criatura òrfena o de pares que l'havien abandonat.

Objectiu: trobar els fills i germans

L'objectiu principal de les famílies no és sinó poder localitzar els germans perduts. "Vull trobar els meus germans", corrobora Carme Sitjà, germana d'un nen i una nena que van néixer sense deixar rastre a L'Aliança durant aquella mateixa dècada. "Una noia que sabia que era adoptava em va escriure dient que potser teníem una semblança i que recorda que el seu pare portava un sobre en secret a la clínica, però vam fer les proves i no era la meva germana", explica.

Per a ella, trobar els germans seria molt dolorós, però alhora profundament emotiu: "No he tingut germans i vull explicar-los com van viure els meus pares aquesta absència. Vull que sàpiguen què s’han perdut. Tant de bo hagin tingut una bona vida, però la de casa no la van tenir i m’agradaria que, d'alguna manera, en poguessin formar part. Només espero que no estiguin sols, perquè si els van agafar i després no els van tractar bé... seria duríssim".

Sitjà s'ha trobat amb situacions de pel·lícula que fan posar els pèls de punta: "Quan anava a la universitat, a Bellaterra, més d'una vegada m'havien confós amb una altra noia i, els últims anys, més d'una vegada també m'han dit que m'havien vist per Sabadell i no era jo. Sembla que hi ha una persona al Vallès que s'assembla molt a mi, però no sé qui és".

Pressió a les administracions

Més enllà d'aquest delit per trobar els germans perduts, les famílies també alcen la veu per pressionar les administracions, perquè fins ara han topat amb moltíssimes traves als arxius i registres. Demanen que es faci efectiva la llei catalana de desaparició forçada de menors del 2020 i que la Generalitat es faci càrrec de les seves investigacions. De moment, el grup ha contactat amb la diputada al Congrés dels Diputats Carme Renedo, de Junts, que coneix el cas de prop i treballa per presentar aviat una proposició a la cambra per reactivar la llei.