L'estació gironina que controla que Barcelona no s'endugui més aigua del compte del riu Ter
L'Ajuntament de Girona, a iniciativa de la plataforma Aigua és Vida, bateja l'estació d'aforament del pont de la Barca amb el nom del polític i historiador Francesc Ferrer i Gironès
GironaDes de les fonts d'Ulldeter, a l'Alt Pirineu, fins a la desembocadura de la Gola de l'Estartit, el riu Ter recorre l'eix de les comarques gironines de punta a punta. En el seu pas fronterer per les valls de la Catalunya Central, a finals dels anys seixanta, Francisco Franco va manar construir els embassaments de Sau i Susqueda per retenir el cabal que baixava de les muntanyes i, d'aquesta manera, poder transvasar una gran quantitat d'aigua des del Pasteral cap a Barcelona per abastir la capital. Des d'aleshores, el cabal del Ter, en el seu curs posterior a la presa, s'ha vist minvat considerablement, sobretot en època de sequera extrema, quan fins i tot s'ha excedit el cabal mínim ecològic, fixat en 3 metres cúbics per segon, necessari per a la supervivència de les espècies de l'ecosistema. Per tal de garantir i controlar el pols del riu, el 1985 es va inaugurar l'estació d'aforament de Girona, que pertany a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i està situada al peu del pont de la Barca, entre la Devesa i Fontajau. Aquest mes d'octubre, l'Ajuntament l'ha batejat amb el nom del polític i historiador Francesc Ferrer i Gironès.
Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006) va ser una figura clau de la política gironina de la segona meitat del segle XX. Ferm defensor de la cultura i la llengua catalana durant el franquisme, el 1965 va ser un dels fundadors de la llibreria Les Voltes de Girona i una de les veus més actives d'Òmnium Cultural a la demarcació des de la clandestinitat. El 1974 va ser nomenat president de la Cambra de Comerç de Girona, des d'on va encapçalar la defensa del Ter i va oposar-se amb força al transvasament cap a Barcelona, denunciant la sobreexplotació i reclamant compensacions per a les comarques gironines. Més endavant, va fer carrera política en diverses formacions polítiques, elegit senador a Madrid durant la Transició, diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament, sempre defensant arreu la preservació del riu gironí.
"El cabal actual és il·lògic, injust i il·legal"
El bateig de l'estació d'aforament amb el seu nom ha estat impulsat per la plataforma Aigua és Vida, que fa anys que reivindica la protecció del Ter i ja havia posat sobre la taula el nom de Ferrer i Gironès en legislatures anteriors, fins que finalment ha prosperat. El seu president, Pau Masramon, subratlla que la situació del riu és crítica: "El cabal actual és il·lògic, injust i il·legal. Estem igual que fa vint anys. Les bones paraules i els acords de la Taula del Ter no s’han traduït en fets. Cal un pacte nacional de l’aigua i cal verificar empíricament quina aigua es transvasa i quina es queda al riu", denuncia. I afegeix: "No tenim informació transparent sobre les quantitats que es desvien cap a Barcelona; Sau i Susqueda s'han convertit en els magatzems de la capital i el cabal mínim de tres metres cúbics per segon és una xifra artificial i franquista, del 1959, que no garanteix la vida ecològica del Ter". Sentencia: "És lamentable, l’estat del riu, de la fauna, de la flora i dels peixos: pràcticament està escrita la seva mort". La plataforma ecologista no només critica durament el desviament d'aigua cap a la capital, sinó també els usos intensius que fan del recurs les empreses embotelladores de la Catalunya Central o els negocis del turisme de la Costa Brava.
Per tot aquest decàleg de greuges, des d'Aigua és Vida celebren que "es reivindiqui un punt de mesurament com aquest" i que es faci amb un nom que mereix ser homenatjat: "Francesc Ferrer va ser obstinat i valent, tant des de la Cambra de Comerç com al Parlament i al Senat. Va denunciar que tot plegat era una planificació d’espoli i va entendre que l’aigua seria el bé més preuat". En aquesta mateixa línia també s'expressa l'alcalde Lluc Salellas: "És un acte per reivindicar la figura de Francesc Ferrer i també un pas més en la lluita perquè aquest riu, que forma part de la nostra identitat, tingui un cabal ecològic digne”, afirma.
Els empresaris, en contra de l'expropiació dels drets d'aigua de Sau i Susqueda
L’enginyer industrial Joan Gaya, autor del llibre El Ter. Dits i fets del transvasament (2020) –amb un capítol dedicat íntegrament a aquesta estació–, ha estudiat a fons la història del riu i va conèixer de primera mà la feina de Ferrer i Gironès. Gaya explica que “l’any 1957, l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Porcioles, d'Amer, va convèncer Franco que havia de portar l’aigua del Ter a Barcelona”. Aquella decisió es va traduir en la Llei del Ter i en la inauguració dels embassaments de Sau i Susqueda el 1968. "Això va obligar a expropiar tots els drets d’aigua de les indústries del Baix Ter que vivien de l'energia de l'aigua i, tot i que en plena dictadura ningú no podia protestar, la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç van ser de les primeres a fer sentir les seves queixes", explica Gaya.
Ferrer i Gironès, com a president de la Cambra, va recollir el malestar dels empresaris industrials afectats i va demanar que, com a mínim, se’ls indemnitzés de manera justa. "Va ser la cara visible d'una reivindicació institucional", recalca Gaya.
El projecte de l’estació d'aforament va començar a tirar endavant ja en democràcia i es va optar per ubicar-la al pont de la Barca, just abans que el Ter incorpori les aigües de l'Onyar i el Galligants. La direcció general d’Obres Hidràuliques va autoritzar-ne la construcció i l’estació es va inaugurar l’any 1985, després de gairebé vint anys de demandes. "A partir d’aquesta estació, s’ha pogut veure que moltes vegades aquest cabal de circulació mínim no s’ha complert i l'ACA ho té assumit. Però el problema del Ter continua sent que no podrem recuperar-ne el cabal fins que no comencem a enviar menys aigua a Barcelona", conclou Gaya.