"Mai més soles": neix un grup de suport mutu a Olot de dones sense parella

GironaQuan la meva mare va enviudar tenia 42 anys. Jo i el meu germà, en un lapse de només dos anys, vam marxar del niu per anar a la universitat i ja no en vam tornar. De tenir una vida plena i acompanyada, en un breu període de temps de molts canvis sobrevinguts va haver-se d’acostumar a viure sola. Buscar la manera de tenir plans que abans feia en família, viatjar, anar al teatre... Amb el temps ha traçat un grup d’amigues que comparteixen una cosa en comú: són també vídues, solteres o separades. Per això vaig obrir molt els ulls quan una altra vídua em va comentar molt emocionada pels volts de Nadal la iniciativa que acabaven d’impulsar a Olot i havien fet extensiu a tota la Garrotxa: un grup que unia dones com les que havia trobat la meva mare amb un clar objectiu: no sentir-se mai més soles.

Yolanda Vilalta Ibáñez va crear el grup de WhatsApp Dones Valentes l’1 de desembre després d’un estiu “al pou” amb una depressió, “malgrat ser molt alegre i tenir xarxa” arran d’una separació després de trenta anys de relació. “Quan et separes sí que tens molta xarxa, ja hi són en els moments de suport, però arriba un punt que tothom fa la seva vida, que és el normal, i et quedes més estancada tot i ser una persona oberta –reflexiona–. Quan me’n vaig sortir, vaig pensar: això no ho ha de passar ningú”.

Va ser així com va iniciar un grup de WhatsApp en què l’únic requisit per entrar-hi és ser dona, de la Garrotxa i no tenir parella. És a dir, ser soltera, vídua o separada. El grup avui dia ja s’ha convertit en una comunitat de dones d’entre 35 i 70 anys unida per la sororitat, on hi ha fins a seixanta subgrups per a activitats diferents. “Jo no volia un grup només d’activitats i esbarjo, sinó que anés més enllà, que fos un grup de suport”, afegeix Vilalta Ibáñez. És així com l'últim divendres de cada mes a la tarda o el primer diumenge de mes al matí es troba qui ho necessita. I també hi ha grup per buscar habitatge, feina, fer formacions, tallers...

Amb només mig any de vida el Dones Valentes ja s’ha consolidat com una comunitat d’amigues on cada matí es desperten amb la cançó que enviï la més ràpida. Vilalta Ibáñez explica que l’acte de crear-lo va ser “egoista”, perquè no volia sentir-se mai més sola. Però de retruc les dones que en formen part també diuen sentir-se més “empoderades” i segures d’elles mateixes. Hem demanat a cinc membres que expliquin la seva experiència.

“Si vols sortir, surts”

Elvira Zarza, vídua, explica que cada dia hi ha plans possibles

Una de les ànimes de Dones Valentes, sobretot perquè és una de les que més activitats proposa, és Elvira Zarza, vídua. També és la primera que es va apuntar al grup de WhatsApp quan Vilalta Ibáñez va tenir la idea. "El projecte m’ha ajudat molt, perquè la veritat és que ja no pots dir: «no sé què fer, avui» –diu–. Si tens ganes de sortir, surts, perquè sempre hi ha algun grup disposat a fer alguna cosa. És una de les coses més maques que he pogut viure", assegura.

“Som amigues de sempre”

Sílvia, de 51 anys i soltera, assegura que el grup és un regal

“Tot i tenir xarxa, la gent que m’envolta té la seva vida i la solitud és bona si la vols, però quan no és volguda és molt dura”, reflexiona la Sílvia, veïna d’Olot i soltera. Per això no va dubtar ni un moment en posar-se en contacte per entrar al grup quan va conèixer la iniciativa. Tot el que ha vingut des de llavors, per a ella, és un “regal”. “Hem tingut una connexió brutal des del primer moment, la sensació que som amigues de sempre. Són companyes de viatge que t’escolten, t’ajuden, si les necessites hi són, sigui per riure, ballar o plorar, també”, afegeix.

“Em sento identificada”

Marga, divorciada des de fa deu anys, creu que uneix la situació

Què és el que fa que hi hagi tanta sororitat a Dones Valentes? Que en només mig any s’hagi creat una comunitat tan unida? Per a Marga Llach, de 61 anys i divorciada des de fa una dècada, la clau és que “coincideixen dones amb la mateixa situació”, i per a ella això és molt “gratificant”. “Crec que aquest grup durarà per sempre i establirem molt bona xarxa d’amistat”, assegura.

“Viure sola és un tabú”

Susanna, de 35 anys, lamenta que viure sola sembli estrany

A Dones Valentes no hi ha límits d’edat. Susanna, amb 35 anys, és una de les més joves. “Soc soltera i per a mi entrar en aquest grup va suposar un canvi molt positiu, ja que a la societat estem acostumats a les etiquetes, que s’ha de viure en parella, casats i amb fills –diu–. I el fet de viure sola o estar sola és com un tabú, una cosa estranya i a mi aquest grup el que m’ha portat és a reivindicar això: el fet d’estar sola no vol dir res, tot el contrari. Constantment es fan activitats, sortides, tallers, xerrades... fins i tot si tens un mal dia anímicament sempre tens el suport d’algú”.

“Revitalitza les neurones”

Montserrat, separada, diu que ha recuperat la passió per la vida

El grup de WhatsApp es va crear en un moment en què Montserrat, de 53 anys, sortia d’una relació de parella. “El fet d’haver-hi el grup em va donar moltes ales per fer xarxa, recuperar la passió per la vida. Per a mi Dones Valentes ha estat un revitalitzant per a les meves neurones”, explica mentre enumera les activitats que fan, com una calçotada, anar al cinema, a xerrades, fer camins de ronda...

“Millora l’autoestima”

Anna ha trobat suport enmig d’un divorci molt complicat

Més enllà de les activitats, el grup de suport de Dones Valentes serveix per compartir moments molt complicats. És el cas de l’Anna, de 42 anys, que en fa vuit que passa per un divorci molt complicat amb dos fills pel mig. “Estic en un moment d’ansietat i depressió i el grup m’ha anat molt bé perquè fem coses i estic millor d'autoestima”, diu.

Dones Valentes manté les activitats i trobades restringides a dones sense parella i anima les dones que no estiguin en aquesta situació a crear els seus grups propis. Entrar-hi es fa pel boca-orella i aquesta comunitat també s’ofereix a assessorar dones d’altres comarques amb la mateixa situació perquè el grup es repliqui arreu de Catalunya.