Una nova fornada d'editors gironins reivindiquen publicar fora de Barcelona

GironaAquest Sant Jordi, a la plaça Catalunya de Girona hi haurà una nova parada de llibres que representa la nova generació d’editors gironins. És la formada per Cap de Brot i Gata Maula, dues joves editorials independents nascudes aquest curs amb un propòsit similar: editar bons llibres en català i fer-ho i reivindicar-ho des de Girona. Molt a prop, anant cap a la Rambla, Laia Regincós serà a la parada d’Ela Geminada. Tot i tenir només trenta anys, ja en fa sis que gestiona de facto aquesta editorial fundada el 2011, però aquest serà el primer que ho fa en qualitat de propietària.

En el darrer any, Regincós ha vist com el panorama editorial a Girona canviava per complet i hi arribava una alenada d’aire fresc amb el naixement de Cap de Brot i Gata Maula. Com una groupie s’ha assegut a la primera fila de la presentació de les dues editorials. “Durant molts anys m’he sentit molt sola”, expressa. Ara, lluny de fer-se competència, reivindiquen teixir aliances i ajudar-se en el que sigui necessari.

La primera pedra serà aquest Sant Jordi, en què Gata Maula convida els llibres de Cap de Brot a la seva parada a Girona i el mateix passarà a la inversa a Barcelona. Les tres editorials ja es preparen per anar de bracet a la pròxima Setmana del Llibre en Català.

Tot i ser la integrant més jove de totes les noves editorials gironines, Laia Regincós és de lluny la que porta més temps al sector. A les acaballes del grau de filosofia a la UdG, va entrar a fer pràctiques a Edicions de la Ela Geminada, que Oriol Ponsatí-Murlà havia creat el 2011 a Girona per editar autors clàssics en català. Poc sabia, però, que un any després, amb 23 anys, es trobaria al capdavant de l’editorial perquè ell passaria a dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. “No sé si ho vaig viure com una oportunitat: era o l’agafo o la tanco”, reflexiona.

La primera dècada va ser d’inèrcia i aprenentatge, però el 2023 va brotar finalment el projecte de Regincós dins d’Ela Geminada: la col·lecció Idil·lis, que busca recuperar, promocionar i normalitzar la literatura eròtica en català. El darrer volum publicat és Confessions d’una sugar baby.

Però aquest 2025 ha fet un pas més convertint-se en propietària del segell i amb l’impuls d’una nova col·lecció de veus contemporànies que veurà la llum al setembre. Començarà amb Criatures podrides, d’Amy Twigg, que ens endinsa en un context de comuna de dones i de secta. “La narradora s’ho mira des de dins i amb un punt d’escepticisme. És un tema que ens semblava interessant i poc tocat aquí”, explica.

Regincós assegura que ha hagut de “picar molta pedra” per arribar fins aquí, per això ha viscut amb una gran alegria el naixement de Cap de Brot i Gata Maula. “He fet el que m’agradaria que m’haguessin fet a mi”, assenyala. Sobre el panorama editorial, reivindica que li encanta Girona i que no en marxaria “ni amb aiguarràs”. Però també admet que editar des de Girona implica certa “resistència”, per la necessitat encara de cert relleu generacional i d’“ocupar” espais.

En aquest sentit, des d’Ela Geminada valoren la tasca descentralitzada que està fent Mar Camps, que acaba de publicar la seva primera novel·la amb Editorial Gavarres, des del festival De Soca-rel de Celrà i de la Llera del Ter. “Trobar el nostre lloc dins de la cultura: no es tracta d’una elit cultureta. La piscina és petita i això té coses bones i dolentes”, conclou.

A les acaballes de setembre, la cooperativa editorial Cap de Brot s’estrenava amb la publicació d’un llibre de Santiago Rusiñol descatalogat: Ocells de fang. Era tota una declaració d’intencions que resumeix la idiosincràsia del segell de Llagostera: navegar entre el gamberrisme i l’elegància, entre la seriositat i la rauxa. És així com Cap de Brot, que té per lema “L’editorial que no té por”, ha reeditat els contes de la figuerenca Carme Guasch, Situacions insulars.

Al capdavant de la cooperativa hi ha tres companys d’universitat que es van conèixer a cavall dels claustres de la Facultat de Lletres de la UdG, on estudiaven filologia catalana, i de l’Aula d’Escriptura de la Mercè. Són Germán Bartolomé Cerdà, de Blanes; Judit Pujol, de Sant Esteve d’en Bas, i Josep Maria Codina, de Llagostera. Tots compartien el neguit pel retrocés de la llengua catalana i la necessitat de demostrar que hi ha encara molta vida i molt mercat. I han començat per la porta gran amb la reedició de l’emblemàtic Ací s’acaba tot del valencià Josep Piera, en una versió corregida i ampliada.

Una dècada després del naixement d’editorials independents com L’Altra, Males Herbes i Periscopi, que segons Bartolomé Cerdà “salven la narrativa en català”, amb Cap de Brot volien demostrar que encara hi ha molt de camí per recórrer. Les publicacions estan treballades al detall, amb il·lustracions de la llagosterenca Alba Barceló, disseny de la banyolina Júlia Planas, de la Incorrecta, i impressió a Anglès.

Amb aquesta declaració d’intencions, Cap de Brot –que lluny de ser un insult remet al millor en la seva espècie– neix amb tossuderia i ganes “d’ocupar nínxol” al conjunt dels Països Catalans. “Saber que podem competir, que tenim bon producte”, diu Codina. També a Girona, on lamenten tenir certa “síndrome d’Estocolm”. “La sentim molt nostra, però al mateix temps costa l’acceptació –diu Bartolomé Cerdà–. Lluites contra l’acceptació d’aquí i que no et pengin l’etiqueta de provincià de ciutat”.

Aquesta lluita és compartida a través del grup de WhatsApp que tenen amb Ela Geminada i Gata Maula, que porta per nom “Pobres editors”. L’identifica una imatge del Capità Haddock de Tintín amb una bafarada on es llegeix: “Cap de Gata Maula Geminada!”. “El món editorial és molt petit i hi ha molta competència, i el més fàcil és sumar forces”, resumeixen.

Abans de la pandèmia, Aaron Sánchez Tolosa, llavors llibreter a l’extinta Geli, va fer per primera vegada de jurat al premi Llibreter i es va trobar amb un problema: el títol que hauria volgut defensar no existia. L’hi va comentar a la seva parella, Cristina Sagrera, llibretera a La 22, i d’allà en va sorgir el somni de crear plegats la seva pròpia editorial. El moment arribaria el 2022, quan la Geli va abaixar definitivament la persiana i Sánchez Tolosa es va adonar de la necessitat de crear els seus propis projectes. D’aquella mort en va néixer el que avui és Gata Maula, presentada en societat l’1 de març, l’any que Sagrera ha complert 40 anys.

“Vaig marxar de La 22 i per primera vegada tenia dos anys d’atur, i ens vam tirar a la piscina sense veure si hi havia aigua”, explica ella amb ironia. Ara Sánchez Tolosa és llibreter a La 22. L’objectiu de la seva editorial, de moment, és fer bones traduccions al català que fins ara no trobaven –tots dos són devoradors de llibres en anglès–. S’han estrenat amb La balada dels ocells de muntanya, un recull de contes de l’escriptora xinesa que va sonar en les travesses com a premi Nobel de literatura Can Xue, així com amb Al capvespre, de l’activista sud-coreà Hwang Sok-yong.

És des de Girona, doncs, que dos escriptors asiàtics prominents han entrat al panorama editorial català. Per a Gata Maula, aquest procés té també part de resistència. “A Girona, en l’àmbit cultural, hi havia un tap generacional que tot just l’hem fet saltar –reflexiona Sánchez Tolosa–. Escriptors com Terribas, Fonalleras i Grau van posar molt de color a la Girona grisa de Josep Pla. Aquesta generació ja havia assolit èxits i ara de sobte tres projectes diferents han anat prenent forma. Ens hem trobat en una cruïlla de camins. Cada projecte té la seva forma, però hi ha un punt d’unió generacional”.

Aquest procés, per a Gata Maula, també beu del moment actual: són una generació que ja no pot permetre’s viure a la capital catalana: “Les portes de Barcelona les trobem tancades”. Però, mentrestant, se senten inconformistes a la seva ciutat. Són els ingredients que han portat al naixement de la nova fornada d’editors gironins.