Davant de totes les crisis i els mals auguris que ens assetgen, tenim un Sant Jordi invencible, una resistència popular a força de roses i llibres. Potser un miratge de normalitat, però quina meravella. Potser una diada comercialitzada i massificada, però quina meravella. Potser una excepció d'un dia que confirma la regla de massa poca lectura i massa poc civisme la resta de l'any, però quina meravella. L'èxit d'aquesta diada es nota perquè tothom se la fa seva: més enllà dels directament implicats i interessats (llibreters, editors, escriptors i floristes), s'hi apunten les escoles i les associacions de tota mena, les administracions i els partits polítics de tots els colors, els pastissers i els comerços més variats, les empreses i els mitjans de comunicació, els clubs esportius i els hospitals, els turistes i els últims immigrants a arribar. Té una capacitat d'integració i implicació imbatible. Encomana ganes de sortir al carrer a gaudir, a passejar, a fer el curiós, a triar i remenar, a deixar-se sorprendre. Malgrat les cues i les aglomeracions, la gent deixa el mal humor a casa. L'amabilitat i la joia són gairebé preceptives per un dia. Un miracle ensucrat i, tanmateix, tan benvingut.
En un món ressentit i enrabiat, on la guerra –de les armes i del comerç– ha tornat a agafar tot el protagonisme, on s'han trencat els fràgils equilibris d'un cada cop més insegur ordre mundial, on Donald Trump, un líder amb tics autoritaris i imprevisible, està marcant el pas d'una política internacional que torna a ser imperial i gens dialogant o concertada, on la lluita contra el medi ambient ha deixat de ser una prioritat... En un món així, tan poc avinent, per no dir brutal i perillós, en una societat tan desesperançada, una senzilla i feliç diada com la de Sant Jordi ens fa sentir per unes hores, als qui tenim la sort de compartir-la, que les dones i els homes som capaços de participar conjuntament, sense retreure'ns diferències, en alguna cosa que val la pena. La grandesa de la festa és que posa al centre la llibertat: la de llegir el que cadascú vulgui, sense censures, i la d'estimar com cadascú vulgui, sense cancel·lacions.
En temps de por i noves caces de bruixes com la que es comença a viure als Estats Units o com la que fa temps que regeix a la Rússia de Putin i a la Xina dictatorial, celebrar una diada com la nostra té més sentit que mai. És un luxe. Aquesta nostra festa catalana forma part de l'esperit de la democràcia liberal europea que ens toca preservar com un tresor. I tant de bo siguem capaços d'expandir el civisme, el respecte a la diferència que amara la diada, al nostre dia a dia quotidià: en la política i en les relacions de tota mena. Que el drac de Sant Jordi ens protegeixi dels fantasmes de l'odi, la intolerància i la insolidaritat que també recorren Catalunya, Espanya i Europa. Aquests són els deures que un any més ens posa la diada. Des d'ara i fins al Sant Jordi que ve ens toca llegir, estimar... i pensar en llibertat i amb respecte.
