Els pagesos catalans tornaran a tallar carreteres: "No volem viure d'engrunes i caritat"

GironaDurant el febrer del 2024, ara fa un any, milers d'agricultors i ramaders de tot Catalunya van sortir en massa a les carreteres per protestar i reclamar millores immediates per al sector. Van deixar per uns dies la feina dels conreus i el bestiar per desplegar centenars de tractors, barricades i campaments que van bloquejar diferents punts de connexió del país, com l'autopista AP-7 a l'altura de Pontós, prop de Figueres, on van tallar el trànsit durant més de 24 hores, organitzant barbacoes, arrossos i concerts. Fins i tot van arribar a la capital catalana, en una jornada històrica que es va acabar davant del Palau de la Generalitat. D'aquestes mobilitzacions, convocades en un primer moment de manera gairebé espontània, reunint treballadors del camp a través de grups de WhatsApp, en va sorgir el moviment Revolta Pagesa, que es va encarregar de la gestió de les assemblees durant els talls i les reunions amb la Generalitat. Al setembre Revolta Pagesa es va constituir com a Gremi de la Pagesia Catalana, consolidant-se així com un nou interlocutor del sector, que se suma a Unió de Pagesos, fins avui el sindicat majoritari, que també va ser present a les manifestacions.

Ara bé, malgrat les promeses i als acords pactats amb el govern català, un any després els ànims dels pagesos continuen molt encesos: consideren que els compromisos acordats amb l'anterior conseller, David Mascort, no s'han complert en els primers mesos de mandat de Salvador Illa. És per això que anuncien noves mobilitzacions imminents i igual de massives que l'última vegada. Des de fa dies els agremiats de Revolta Pagesa han començat a caldejar l'ambient intercanviant o girant del revés els cartells d'entrada i sortida de diversos municipis de Catalunya, com Cassà de la Selva, Ripoll i Sant Dalmai. Les primeres manifestacions es preveu que s'iniciïn aquest mateix dijous 6 de febrer, amb alguna concentració de tractors al centre de Girona, seguides de diverses accions durant el cap de setmana, i a partir del dilluns 10 començaran els talls més contundents a les carreteres.

"Estem igual o pitjor que fa un any, no notem diferència i no veiem bona voluntat en el nou govern, comencem a sospitar que l'eslògan del PSC «Fets i no paraules» és just el contrari", critica Jordi Ginabreda, portaveu de Revolta Pagesa a les comarques gironines. I continua: "Ens hem constituït com a gremi tal com ens demanaven, hem participat en reunions periòdiques i taules sectorials, però només hem aconseguit paraules i més paraules, així que ens hem carregat de raons per tornar a sortir". El nou gremi de la pagesia catalana ha elaborat un decàleg de 19 mesures per millorar les condicions del sector, i la seva intenció és no aixecar els talls fins que els manifestants no estiguin "prou contents" amb la contraproposta del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

El record del tall de l'any passat: "Pèls de punta i llagrimeta"

Són molts els pagesos amb noms i cognoms que, cansats de les dificultats per tirar endavant dia a dia, fa un any van decidir mobilitzar-se i continuen amb moltes ganes de tornar a fer-se sentir amb força. Un d'ells és Simó Coll, que porta el negoci familiar de vinya i ramats de xais a Pau, a l'Alt Empordà. El febrer del 2024 va ser a Pontós, Medinyà i Barcelona i en guarda un gran record: "Vaig viure-ho amb molta emoció, pèls de punta i llagrimeta, perquè semblava que d'una vegada per totes el sector anava a l'una i teníem molta força", recorda. Ara, tot i que la il·lusió d'aquell moment encara no s'ha concretat en cap millora substancial, lluny de decaure, reconeix que té encara més energia per manifestar-se: "Veiem que el canvi de govern i els 100 dies de gràcia els han servit d'excusa per no fer res, però això justament ens dona força per unir-nos i tirar endavant, perquè no volem viure d'engrunes i caritat", defensa.

"Tota la societat hauria de ser conscient de la gravetat de la situació"

Una altra pagesa molt mobilitzada és Alba Falgàs, que té una parada de fruita i verdura ecològica a la rotonda de Viladamat. El negoci li va bé, perquè fa venda directa, però per solidaritat amb la resta de companys que "lluiten per sobreviure" no es vol perdre cap mobilització: "Jo soc de les que l'any passat a Pontós no volien aixecar els talls perquè no acceptava el que ens prometia el Govern", defensa. I afegeix: "Jo treballo molt a França i les ajudes que tenim a Catalunya i Espanya són ridícules en comparació amb les seves, i tot i això ells també es queixen", sentencia indignada. Falgàs valora molt positivament el gremi constituït a partir de Revolta Pagesa, però lamenta que el suport a la pagesia hauria de ser molt més multitudinari: "Hem fet un clan, un grup amb molta unió, però ens agradaria que s’acollís a les nostres demandes la resta de la societat, no només el gremi, perquè que tothom hauria de ser conscient de la gravetat de la situació", conclou.

Regular els productes d'importació

Els 19 punts que reclama Revolta Pagesa giren sobre els mateixos problemes i greuges que els van portar a tallar carreteres ara fa un any. En primer lloc, els agricultors i ramaders catalans demanen una regulació molt més estricta dels productes d'importació, produïts en condicions econòmiques més favorables, sense tants controls, que segons denuncien representen una competència deslleial. És per això que exigeixen a la Generalitat, i també al govern de Madrid i a la Unió Europea, que la fruita, la verdura i la carn estrangeres que no compleixen els mateixos estàndards de qualitat que els productors locals no pugui entrar al mercat amb tanta facilitat: "No s'hi val enganyar la ciutadania penjant-nos la medalla que som la regió mundial que millor treballem, amb menys fitosanitaris i més controls alimentaris, i llavors, per afavorir costos i polítiques de consum globalitzat, importem productes que no segueixen aquestes normatives", argumenta Ginabreda.

La roda infinita de la burocràcia

L'altre gran cavall de batalla dels pagesos catalans és l'enorme quantitat de papers i burocràcia que han d'omplir per tirar endavant els negocis, demanant desenes de permisos i formularis per cada tràmit o ajuda, que els resta moltes hores per treballar al camp. "Han creat una pilota tan gran que no saben com desmuntar-la, és criminal, demanem que, almenys, després de fer un tràmit, quan obtenim el vistiplau, puguem començar a treballar amb el que hem aconseguit i no calgui esperar a acabar tot el procés per posar-nos amb la feina", conclou el portaveu gironí de Revolta Pagesa.

Més seguretat

I, finalment, l'altre gran bloc de mesures del gremi agricultor català respon a la "seguretat": demanen més vigilància per acabar amb els robatoris al camp, més ajudes per compensar els perjudicis derivats de les restriccions per la sequera i més control per disminuir els atacs de fauna salvatge o cinegètica com els senglars, els cabirols i el llop. Així ho sintetitza Jordi Ginabreda: "Necessitem una administració que sigui pròxima. El nou govern ens diu que només hem de parlar amb el nostre conseller, però també necessitem coordinar-nos amb Medi Ambient, amb l'Agència Catalana de l'Aigua, amb Salut i amb Interior, i que totes aquestes conselleries també es coordinin entre elles", resumeix.

De moment Unió de Pagesos, que just aquest cap de setmana celebra el seu XIV congrés nacional, encara no ha decidit si se suma oficialment a la convocatòria del dilluns 10, si bé d'entrada comparteix el diagnòstic de les problemàtiques i es mostra favorable a qualsevol acció en favor de la pagesia. El departament, per la seva banda, amb el nou conseller Òscar Ordeig al capdavant, tampoc vol fer valoracions fins que no se succeeixin les protestes. Qui sí que s'ha pronunciat és l'Associació de Transportistes de Girona, que representa unes 400 empreses: tot i que dona suoport a les reivindicacions pageses, lamenta que afectin sempre el trànsit a les carreteres i fa responsable a l'administració de les pèrdues (entre 300 i 700 euros per vehicle al dia, segons detallen) que les mobilitzacions els puguin ocasionar.