El petit bar de teatre que ha revitalitzat la cultura popular de Salt
El Bar del Teatre de Salt organitza una programació estable d'activitats culturals, amb monòlegs d'humoristes de la talla de Manel Vidal i Oye Sherman com a principal reclam
SaltHi ha bars que són molt més que un simple establiment on se serveixen copes i menjar. És el cas del Bar del Teatre de Salt, que, els últims anys, s'ha convertit en un autèntic pol d'atracció social on, de manera paral·lela a la programació regular del teatre, s'organitzen tota mena d'actes culturals i populars. Al pati de darrere durant els mesos l'estiu, o a la petita sala interior de taules i cadires decorada a l'estil de cabaret, cada setmana s'hi programen nits de monòlegs, concerts, discjòqueis, presentacions de llibres o exposicions, sovint amb l'aforament exhaurit. Tot plegat ha revitalitzat un espai saltenc amb molta història i ha consolidat un públic local que trobava a faltar una aposta com aquesta. Ja no és només el bar on la gent pren alguna cosa els dies de funció, sinó que, amb el temps, s'ha establert com un local amb vida pròpia, que complementa i enriqueix el xup-xup cultural del Teatre de Salt. Durant tot aquest mes de setembre, abans de la voràgine de Temporada Alta, el bar fins i tot ha ideat un festival propi, el Ràndom,amb una vintena d'activitats.
Capitaneja tot aquest sarau Pere Calderón, que va assumir la gestió de l'establiment fa tres anys i mig. Serveix, cuina, fa les comandes, porta els comptes i s'encarrega de tot el cartell d'actuacions. Després d'uns primers mesos complicats, marcats per les restriccions de la pandèmia, Calderón finalment va aconseguir fer-se seu el projecte i la cosa va començar a rutllar. Té carta blanca de Bitò, l'empresa d'arts escèniques que administra el teatre –i també el bar– per concessió municipal, amb un pacte de no contraprogramar-se mútuament i no fer soroll mentre hi ha funció. "El primer any només venia el públic de les obres de teatre, i la cosa no anava més enllà, així que vaig decorar-lo, insonoritzar-lo i començar una mica de programació estable per poder crear un públic propi", explica Calderón. Primer va començar implicant-se en jornades populars com arrossades, calçotades o quines. Llavors ja van arribar els primers concerts, monòlegs o presentacions de llibre: "Hem obert aquest espai al poble, ja que abans, d'alguna manera, la paraula de bar del teatre manava, i hi havia gent del barri que no venia perquè no anava al teatre, però ara ha tornat a accedir-hi", relata.
Monòlegs de primera, pintxos i menjar d'altres restaurants
La cita mensual de monòlegs és una de les activitats amb més reclam. Pel petit escenari del bar saltenc hi han passat noms de primera línia de l'escena barcelonina: "Els còmics de Barcelona tenen un grup de WhatsApp i parlen del que ha passat a Salt", revela Calderón. Artistes com Oye Sherman, Irene Minovas, Ester Bertran, Xavi Daura o Albert Roig. També l'humorista saltenc Manel Vidal, que ha quedat sorprès del poder de convocatòria: "Els noms que portem són brutals, però no venen per en Manel, sinó que en Manel també s'hi ha apuntat després de flipar i veure el que hem fet", afegeix l'ideòleg.
Ara, en el marc del Festival Ràndom, a més d'una nova nit de monòlegs, el bar ha preparat una exposició de pintures de l'actor saltenc Jordi Vilches, una conversa entre Íngrid Guardiola i el poeta Gabriel Ventura o el concert de Borrissol, guitarrista de Dan Peralbo. També activitats populars com un concurs d'arrossos o un torneig del joc de taula Codi Secret.
Gastronòmicament, la proposta d'aquest local també és curiosa: Calderón fa servei de barra i normalment serveix pintxos, a l'estil basc, elaborats per ell mateix en una cuina molt petita. Però també, fidel a l'esperit cooperatiu del local, a vegades ofereix menjar fet en restaurants veïns, com les pizzes de Can Pep o els menús per a grups d'El Petit Racó, en una col·laboració del tot excepcional dins del món de l'hostaleria.
El llegat de Can Panxut
Tot i no ser el seu nom oficial, clients i espectadors habituals es refereixen al bar com a Can Panxut. Aquest era el nom de l'ateneu saltenc situat en aquest mateix espai, on als anys 70 i 80 s'organitzaven tota mena d'activitats. Abans havia sigut el Patronat Parroquial, ja també amb molt de cultiu, i durant l'època de l'ateneu s'hi feien mítings, revetlles, actuacions, projeccions de cinema, xerrades o conferències. D'aquí van sortir moltes entitats, com els Diables d'en Pere Botero o el Talleret de Salt, una companyia teatral que va fer-se un nom en el panorama català. Gràcies a l'impuls d'aquest grup de joves actors i dramaturgs, el 1997 l'espai es va reinaugurar com el Teatre de Salt actual.
Del Talleret en va sortir una part fundacional de Bitò, que, des d'aquell moment, gestiona el teatre, sempre fidel a aquest llegat: "Sense el Talleret aquest teatre segurament no s'hauria fet, perquè, en aquella època, la Generalitat requeria que per tenir un teatre nou havies de ser capital de comarca o tenir un nombre d'habitants que Salt no complia", recorda Josep Domènech, director de produccions de Bitò i un dels membres fundadors del Talleret. I, sobre l'embranzida que ha aconseguit el bar recentment, afegeix: "Des de l'any 97, realment és la primera vegada que hem trobat algú que li ha sabut treure més rendiment. En Pere no té cap obligació de fer tota la resta d'activitats que fa, però ens ajuda i alimenta mútuament la programació del teatre, i ens permet accedir a un públic nou que potser no venia al teatre, i gràcies a això veuen què fem".
Calderón va arribar al Bar del Teatre després d'una llarga trajectòria vinculada tant a l'hostaleria com al món cultural. Havia treballat en projectes d'escenografia, vídeo, disseny, fent videoclips amb Lax'n'Busto, Feliu Ventura o Obrint Pas. També havia estat professor a la Universitat de Girona i recentment va preparar l'escenografia de l'exitós espectacle Les mares, de Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Aquesta faceta no l'ha abandonat del tot, però ara viu focalitzat al 100% en el projecte que té entre mans: "Treballo al bar on m'agradaria anar i al barri on m'agradaria viure", conclou.