Cronologia

La Xina no demanarà perdó per Tiananmen

Trenta anys després de la massacre, el govern manté la repressió i el control sobre els dissidents

La nit del 3 al 4 de juny del 1989 el govern del Partit Comunista Xinès va decidir posar fi contundentment a les protestes de centenars de milers d’estudiants i de treballadors que durant dos mesos havien ocupat la plaça de Tiananmen demanant reformes al país. Soldats i tancs es van obrir pas fins a la plaça i van causar una matança. No s’ha donat mai una xifra oficial de morts però oscil·larien entre les 400 i les 3.000 persones, segons diferents fonts. Els manifestants no s’esperaven que l’Exèrcit d’Alliberament Popular, que fins aquell moment era reconegut com un exèrcit al servei del poble, obrís foc contra civils.

Avui a la Xina l’esperit d’obertura de la primavera del 1989 queda molt lluny. El govern continua sense reconèixer la massacre ni ha demanat perdó als familiars de les víctimes. Diumenge, en un fòrum regional celebrat a Singapur, el ministre de Defensa xinès, Wei Fenghe, justificava la matança de Tiananmen assegurant que va ser una decisió política “correcta”, i va insistir que gràcies a això “la Xina ha tingut estabilitat i desenvolupament” els últims anys. Van ser unes declaracions atípiques, perquè el govern xinès sempre ha evitat pronunciar-se sobre aquells fets. I posen en evidència que el règim no té cap voluntat d’obrir un debat sobre el passat.

Mares perilloses

Malgrat que han passat tres dècades de la massacre, la Xina continua reprimint la dissidència i exercint un control ferri dels activistes: la vigília de cada commemoració, sempre són confinats en arrest domiciliari o enviats a “vacances forçoses”. És el que li ha passat aquest any a Ding Zilin, de 82 anys i fundadora del col·lectiu Mares de Tiananmen, format per 155 familiars d’avançada edat de les víctimes de la matança. Malgrat això, Pequín considera les Mares de Tiananmen prou perilloses per mantenir-les sota arrest domiciliari i evitar, així, que parlin amb la premsa estrangera. Per exemple, aquests dies han traslladat Ding a Wuxi, a uns mil quilòmetres al sud de Pequín.

L’ONG Defensors dels Drets Humans a la Xina (CHRD) també ha denunciat la detenció de desenes d’activistes aquestes últimes setmanes. El govern no deixa passar cap acte subversiu, per petit que sigui, i una prova d’això és la condemna a tres anys i mig de presó per a Chen Bing. El seu únic delicte: recordar la matança amb unes ampolles de licor que tenien unes etiquetes amb un dibuix de l’anomenat home del tanc, l’individu que es va plantar davant els blindats de l’exèrcit i la imatge del qual es va convertir en símbol de la repressió del règim.

La pressió sobre els activistes arriba fins i tot a l’exterior. L’ARA ha contactat amb un dels joves que van participar en les protestes de la plaça de Tiananmen i que ara viu als Estats Units. Amb tot, no vol revelar el seu nom i té por de les represàlies contra la seva família, que continua a la Xina. Explica per correu electrònic que aleshores era estudiant a la Universitat Normal de Pequín, on va entrar en contacte amb Liu Xiabo, el premi Nobel de la pau condemnat a onze anys de presó i que va morir el 2017. El 1986 va participar amb ell en una marxa de protesta. “Molts obliden aquesta protesta, però va ser la causa de la defenestració de Hu Yaobang”, el líder del Partit Comunista que advocava per reformes. Els homenatges per la seva mort, l’abril del 1989, van desencadenar les protestes de Tiananmen. I, després, la terrible massacre.

De protestes pacífiques a mort i repressió

Desenes de milers d’estudiants, treballadors i intel·lectuals comencen una sèrie de protestes pacífiques a Pequín i altres ciutats xineses a favor de reformes al país.

El govern xinès decreta l’estat d’excepció i les avingudes de la capital, Pequín, s’omplen de vehicles blindats i camions carregats amb centenars de soldats.

Un helicòpter militar llança fulls volants sobre la plaça de Tiananmen per avisar els manifestants que se’n vagin. Els manifestants, però, hi planten tendes de campanya.

Milers de persones desafien el govern i es manifesten al districte financer de Hong Kong per demanar l’obertura d’un procés democràtic a la Xina.

La nit del 3 al 4 de juny soldats i tancs s’obren pas fins a la plaça de Tiananmen per desallotjar-ne els manifestants i hi perpetren una matança.