CRISI MIGRATÒRIA

Caçadors de refugiats a la porta d’Europa

Un grup paramilitar d’ultradreta explica per què vigila la frontera entre Bulgària i Turquia

Un grup de nois joves estan estirats a terra i boca avall en una zona muntanyosa de la frontera entre Bulgària i Turquia, immobilitzats amb manilles de plàstic. Al voltant seu, civils búlgars amb vestimenta militar els tenen acorralats i els ordenen, drets, que se’n tornin per on han vingut. “Turquia! Torneu a Turquia ara!” El vídeo, gravat per un grup d’individus coneguts com a caçadors de refugiats, va ser difós extensament a les xarxes socials l’any passat. En aquell moment, el govern búlgar va anunciar que n’obriria una investigació, però el cas s’ha acabat arxivant per falta de proves.

Ara, més d’un any després de la publicació del vídeo a internet, aquests “caçadors de refugiats” continuen a la frontera entre Turquia i Bulgària, país considerat la porta d’entrada a la Unió Europea. “[L’Estat Islàmic] té l’objectiu de transferir grans quantitats de gent des dels països àrabs fins a Europa. Després activarà una guerra religiosa que destruirà la nostra cultura”. És el raonament catastrofista de Vladímir Russev, fundador de l’organització BNO Shipka -Moviment Nacionalista Búlgar Shipka-, que forma part de l’auge dels moviments d’ultradreta que ressorgeixen actualment arreu d’Europa i els Estats Units, deixant patent el seu rebuig absolut als migrants i refugiats.

En un luxós complex turístic a la costa oriental de Bulgària, al mar Negre, enmig de piscines i gandules, és fàcil confondre els ciutadans locals búlgars amb els turistes que gaudeixen de les vacances d’estiu, sobretot russos. Però el Vladímir destaca entre la resta pel seu uniforme militar, botes altes, bigoti i una mirada seriosa que no perd durant tota l’entrevista. L’acompanya Laixezar Llourdjeu, un advocat afí a l’organització que, a més de traduir, subscriu cada paraula del seu cap.

“No estem fent res il·legal, com es diu en molts articles. Ser present a la frontera no és il·legal”, assegura l’advocat. I què passa quan aquest grup troba refugiats creuant-la? “Els expliquem que travessar-la és una ofensa criminal, que quan creuen la frontera d’aquesta manera poden anar a la presó. Si obeeixen, tornen a Turquia i sol·liciten l’estatut de refugiat als llocs indicats”. Però, ¿i si els refugiats volen creuar la frontera de totes totes? “No podem utilitzar la força bruta contra ells, no està permès. Immediatament contactem amb la policia de frontera perquè els agafi. I ja està”, prossegueix Llourdjeu.

La connivència entre el govern búlgar i aquests grups caça-refugiats no és cap secret. El viceministre d’Interior de Bulgària, Filip Gounev, però, assegurava en una entrevista al Guardian que “arrestar persones només està en poder de la policia, qualsevol tipus de detenció per part d’altres ciutadans és il·legal”. En canvi, unes declaracions anteriors del primer ministre, Boiko Boríssov, es van interpretar com una mostra de suport a aquest grup d’ultradreta: “Qualsevol ajuda a la policia és benvinguda”, va dir. De fet, el mateix Vladímir Russev no amaga el suport que el seu grup ha rebut de les forces de seguretat: “La policia ens encoratja a fer aquesta feina, perquè tenen molt poc personal a la frontera”.

Fins a l’agreujament de la crisi dels refugiats ara fa uns tres anys, Russev assegura que es dedicava principalment a desenvolupar investigacions per a companyies internacionals, i també era assessor en seguretat personal i corporativa. “He deixat de banda el meu negoci durant els últims tres anys, només per donar una empenta a aquesta feina. Si no m’ocupés d’això [la tasca amb l’organització BNO Shipka], ara seria molt ric”, afirma.

Un país de trànsit

Bulgària és només un país de trànsit per als demandants d’asil que arriben a Europa. Grups paramilitars com BNO Shipka estan contribuint a fomentar la propaganda antiimmigració entre la societat. Segons l’agència d’enquestes Sova Harris, al principi del 2016 el 60% dels ciutadans búlgars consideraven els refugiats una amenaça a la seguretat nacional. El seu grup, segons explica Vladímir Russev, està format principalment per exmilitars -veterans de l’exèrcit- i persones a l’atur, com ara mestres, metges, enginyers i científics, entre d’altres.

“Patrullem per la frontera les 24 hores del dia i hi mantenim grups de fins a 800 persones, però ens falten recursos i, per tant, només vigilem les zones concretes per on creiem que poden venir”, explica Russev, malgrat que el nombre de membres que formen la seva organització, que ell situa en 24.000, és difícil de contrastar. “Actuem purament de forma voluntària; no rebem cap finançament, i cada dia hem de pagar la gasolina, menjar, medecines, etcètera”. Davant d’aquesta situació, l’organització demana suport europeu. “Estem defensant tot Europa. Si els ciutadans europeus no ens ajuden, ens veurem obligats a deixar la frontera lliure i tota la gent començarà a entrar lliurement cap a l’oest d’Europa”.

A Europa, de fet, en els últims anys l’extrema dreta ha guanyat una importància significativa. Malgrat que el BNO Shipka manté contactes amb altres grups europeus d’ideologia similar a la seva, els seus integrants es mostren pessimistes de l’efecte que puguin obtenir. “Si volen donar un cop de mà a la gent als seus països, han de venir aquí perquè la porta d’Europa és aquí. Quan els immigrants arribin a l’oest d’Europa serà massa tard”, adverteix.

Espanya només acull un 13% dels refugiats

Després de dos anys de funcionament, el pla per repartir els refugiats entre els estats membres s’acaba avui. Però la majoria dels governs europeus han incomplert descaradament els seus compromisos. En total, només uns 29.000 demandants d’asil que eren a Grècia i a Itàlia han estat acollits en altres països de la UE. L’objectiu del programa era recol·locar 190.000 refugiats.

Espanya és un dels socis europeus més incomplidors. Dels 9.323 refugiats que es va comprometre a acollir -xifra que inicialment era de 17.000, però que es va rebaixar posteriorment-, n’ha acollit 1.279, un 13% del total.

Malgrat l’evident fracàs del pla, la Comissió Europea va assegurar ahir que “ha sigut un èxit si es té en compte el context de dificultats”.