Enric Sala: "A Catalunya no podria fer tot el que faig als EUA"

¿Qui renuncia a una oferta de la National Geographic Society per explorar els últims llocs verges del mar, si de petit ja somiava en els viatges del comandant Cousteau? El biòleg Enric Sala va arribar el 1997 a La Jolla, Califòrnia, amb una beca de la Generalitat per fer dos anys de recerca postdoctoral. Quan va acabar va obtenir una plaça de professor a la Scripps Institution of Oceanography, la institució oceanogràfica de més prestigi a tot el món. Al cap de 10 anys va deixar una exitosa carrera acadèmica per treballar al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

¿Què va convèncer-lo per tornar temporalment a Catalunya?

Ja havia aconseguit tot el que volia de la vida acadèmica americana i volia tenir més temps per treballar en conservació marina, i viure a la meva Costa Brava. Però al cap d'un any, la National Geographic Society em va fer una oferta que no vaig poder refusar.

Des del 2008 viu a Washington DC i treballa com a explorador de la National Geographic, liderant el projecte Pristine Seas, que explora, investiga i ajuda a protegir els últims llocs verges del mar. ¿En què consisteix aquesta feina?

Ara em passo la vida fent expedicions als llocs més salvatges, faig recerca científica, produeixo documentals per a la televisió i articles per a diaris i revistes, i miro d'inspirar els líders polítics perquè protegeixin aquests últims llocs verges dins de grans reserves marines. Ja hem aconseguit que es creïn algunes de les reserves més grans del món als EUA, Xile i Costa Rica, i estem treballant en un parell més que seran revolucionàries -tant per la mida com pel lloc on es crearan.

¿Què és el que més valora de les oportunitats que ha tingut als Estats Units?

El que més m'agrada dels EUA és l'actitud positiva i possibilista. És una mica el " Yes, we can " de l'Obama. Si tens una bona idea, molta gent et dóna suport perquè la duguis a terme. Si vols desenvolupar un bon projecte, et posen menys traves burocràtiques que en cap altre lloc del món i, a més, hi ha una mentalitat filantròpica i d'inversió en ciència que és el que ha fet que aquest país sigui tan exitós.

Tornarà a treballar a Catalunya?

Agraeixo molt l'oportunitat que vaig tenir el 2007 per treballar al CEAB, però des d'aleshores no he rebut cap altra oferta per tornar a Catalunya. Les condicions haurien de canviar molt, i no ho veig possible en els pròxims 10 anys. La mentalitat i l'economia espanyola no estan ajudant gens la ciència i la conservació del medi ambient. A Catalunya no podria fer ni una petita part del que estic aconseguint als Estats Units. Tot i això, segueixo treballant amb amics i col·legues catalans, com el doctor Enric Ballesteros, del CEAB, que és una peça clau de l'equip científic del Pristine Seas.