El Parlament Europeu carrega contra el repartiment de càrrecs pactat pels estats

Els retrets de conservadors i liberals, però, són estèrils perquè acataran la proposta dels 28

Dures crítiques però amb poques conseqüències reals. El repartiment de càrrecs que van pactar els líders de la Unió Europea en una cimera eterna ha provocat dures crítiques en un Parlament Europeu que se sent ignorat. En la sessió plenària d'aquest dijous a Estrasburg, l'encara president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha comparegut davant dels grups polítics per defensar l'acord que no dona cap càrrec a cap candidat oficial (com defensava l'Eurocambra) i ni tan sols els populars, que s'han quedat la presidència de la Comissió Europea, s'han estalviat les crítiques. Els eurodiputats estan ressentits perquè les decisions sobre els lideratges de la UE els passen per sobre, fins i tot la del seu propi president, David Sassoli. Tot i això, dos grans grups (conservadors i liberals), que tindrien la possibilitat de donar un cop sobre la taula i tombar la decisió dels estats, ja han avançat que hi votaran a favor. Els socialistes són més prudents perquè estan dividits internament però han sigut menys durs amb les crítiques. 

Tusk ha demanat als europarlamentaris que votin a favor de l'acord valent-se de la carta que seria la primera dona presidenta de la Comissió Europea

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha demanat als europarlamentaris que votin a favor de l'acord pactat entre els líders de la UE valent-se de la carta que es tractaria de la primera dona presidenta de la Comissió Europea: "Hem escollit dues dones i dos homes per a les quatre posicions clau. Un equilibri de gènere perfecte. N'estic absolutament satisfet. Després de tot, Europa és una dona. Crec que mereixia la pena esperar per a aquest resultat". Amb aquest argument s'espera que els europarlamentaris acatin el nomenament de la conservadora Ursula von der Leyen, actual ministra de Defensa alemanya, com a substituta de Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió, malgrat que no ha sigut candidata oficial del Partit Popular Europeu, com defensava l'Eurocambra i com defensava la seva mateixa família política. 

Alemanya i França col·loquen dues dones conservadores al timó de la UE

En aquest context cal emmarcar les paraules del vicepresident del grup popular, Esteban González Pons, que ha sigut un dels més durs retraient que es decideixi el futur d'Europa "a porta tancada i amb conspiracions secretes". Ha assegurat que "governar des de les capitals també és nacionalisme" i ha criticat directament els líders per "imposar per la força la voluntat dels estats als ciutadans". Pons ha retret als Vint-i-vuit que s'hagi ignorat el Parlament Europeu i els seus candidats oficials i també que en el repartiment de càrrecs no hi hagi representació de l'Europa de l'Est. Els càrrecs van quedar repartits entre França, Alemanya, Espanya, Itàlia i Bèlgica. Però, immediatament, les declaracions de Pons es convertien en paraules estèrils perquè assegurava que "per responsabilitat" el seu grup votarà en bloc a favor d'Ursula von der Leyen. La seva candidatura serà sotmesa a votació a la cambra el 16 de juliol i ha de ser aprovada per una majoria absoluta de 376 eurodiputats. 

"Governar des de les capitals també és nacionalisme"

ESTEBAN GONZÁLEZ PONS EURODIPUTAT DEL PP

Després de Pons ha sigut el torn dels socialistes, també per boca d'una espanyola, Iratxe García, que és l'actual presidenta del grup parlamentari. García, però, ha sigut menys dura i, de fet, ha retret als conservadors que siguin tan durs amb les crítiques però que acabin acatant la decisió dels líders: "No podem venir aquí, tirar per terra la decisió del Consell i després dir que hi votarem a favor. No és una posició gaire coherent". Els socialistes estan dividits internament, fins al punt que el partit socialista alemany, que governa en coalició amb el de Merkel, va forçar que Alemanya s'hagués d'abstenir en la votació d'Ursula von der Leyen al Consell Europeu. Per això, és previsible que aquesta part del grup hi voti en contra. Tot i això, fonts socialistes descarten que els eurodiputats espanyols i portuguesos d'aquest grup hi votin en contra perquè els seus caps d'estat n'han estat els negociadors. 

I la legitimitat?

L'altra clau de tot plegat són els liberals, liderats pel partit d'Emmanuel Macron, un dels grans guanyadors en el repartiment i que ha provocat molt malestar i ressentiment dins la família popular europea, que considera que s'ha aliat amb Viktor Orbán per acabar tombant el sistema dels candidats oficials i no defensar el pacte al qual s'havia arribat amb Pedro Sánchez i Angela Merkel per col·locar els socialistes al capdavant de la Comissió Europea. En aquest sentit, Dacian Ciolos, el president del grup Renovar Europa (el nou nom dels liberals) ha anat en la mateixa línia que González Pons. Ciolos ha criticat que no hi hagi "un procés transparent i democràtic" per a l'elecció de càrrecs a la Unió Europea, i ha tornat a posar sobre la taula la proposta que defensa Macron de les llistes transnacionals. " El procés 'spitzenkandidat' serà legítim quan tots els ciutadans europeus puguin votar-los", ha sentenciat. Però, malgrat no dir-ho obertament a l'Eurocambra, els liberals ja han avançat que també hi votaran a favor. 

"Finalment el Parlament només acaba acatant les decisions preses en la resta d'institucions"

PHILIPPE LAMBERTS EURODIPUTAT DELS VERDS

La resta de grups polítics són els que no han entrat en el joc del repartiment de càrrecs i també són els més contundents contra el procés d'elecció. Des dels verds, el seu copresident, Philippe Lamberts, ha retret als tres grans grups que critiquin el procés però que acabin no fent-hi res en contra. "Finalment el Parlament només acaba acatant les decisions preses en la resta d'institucions", ha lamentat. I després hi ha afegit paraules de decepció: "Evidentment, m'agradaria creure en aquestes declaracions, però tinc els meus dubtes perquè al final els interessos dels estats sempre guanyen". Lamberts ha assegurat que és "culpa" de l'Eurocambra si al final no es reivindica el poder del Parlament davant els interessos del Consell. 

Tot plegat ho ha posat molt fàcil als euroescèptics i l'extrema dreta, que han pogut atacar els punts dèbils de les institucions. Des del nou grup d'extrema dreta constituït per Salvini i Le Pen, Identitat i Democràcia, el seu president, Marco Zanni, ha acusat els grans partits de ser "hipòcrites" per criticar el sistema però acatar les propostes. Des dels Conservadors i Reformistes,  Ryszard Antoni Legutko ha donat per "mort" el sistema dels candidats oficials i se n'ha alegrat perquè considera que només servia per perpetuar "l'establishment" polític europeu.